Ni evasió ni victòria en un calabós de Bogotà

El 25 de maig del 1970, Bobby Moore, el pulcre capità de la selecció anglesa que quatre anys abans havia rebut la Copa Jules Rimet de mans de la reina Isabel a Wembley, dorm en un calabós de Bogotà acusat de robatori després d’haver sigut detingut per policies de paisà mentre assistia, amb els seus companys de l’equip nacional, a una projecció del ‘western’ ‘Elvalle de la violencia’ al cine de l’hotel Tequendama de la capital colombiana. Falten només sis dies perquè comenci el Mundial de Mèxic i a Anglaterra la premsa denuncia, amb gran desplegament de majúscules i signes d’exclamació, l’existència d’un complot internacional per dinamitar les opcions dels actuals campions. La histèria s’apodera del planeta futbol.

¿Com hem arribat fins aquí?

Per entendre-ho, hem de retrocedir una setmana. El 18 de maig la selecció anglesa va desembarcar a Bogotà per iniciar una minigira d’aclimatació prèvia al Mundial. Després de registrar-se al Tequendama, Bobby Moore i Bobby Charlton van a la joieria Fuego Verde per tafanejar una estona i surten del local seguits a poca distància per una dependenta que els acusa d’haver robat un valuós braçalet d’or i diamants. Diversos agents de policia armats acudeixen al lloc i escorcollen els futbolistes, però no troben res i els deixen anar. El vergonyós incident sembla tancat i els anglesos, seguint el pla traçat, juguen el dia 20 contra Colòmbia (guanyen 0-4) i se’n vana l’Equador, on baten la selecció local (0-2) abans de viatjar a Mèxic.

El trajecte, ai, inclou una escala d’unes hores a Bogotà. I allà han passat coses en els últims dies. La més important: l’encarregat de la joieria Fuego Verde (un home anomenat Álvaro Suárez, a qui inevitablement imaginem com el perista ludòpata i cocaïnòman interpretat per Adam Sandler a la pel·lícula ‘Diamantes en bruto’) ha declarat davant la policia que va veure com Moore agafava el braçalet. El capità anglès, membre de l’orde de l’Imperi britànic, és detingut i conduït a la comissaria, on passa la nit entre reixes.

Arrest domiciliari

Venen dos dies d’intenses negociacions diplomàtiques (la Foreign Office va arribar a dipositar una fiança pel valor total de la joia desapareguda) i d’indagacions policials que no aclareixen res mentre Bobby Moore es manté en arrest domiciliari a casa d’Alfonso Senior, el president del club Millonarios, que va vendre Di Stefano al Madrid. Finalment, se li permet sortir en llibertat i reintegrar-se a la concentració de la seva selecció, que ja està a Mèxic. 

Notícies relacionades

Una burla del destí de crueltat insuportable

Fumant al vàter amb Carlo Ancelotti

En aquell Mundial, Moore completa un esplèndid torneig i es guanya l’admiració i l’amistat de Pelé (amb qui coincidirà una dècada després al rodatge de la pel·lícula ‘Evasió o victòria’), però Anglaterra cau a quarts de final contra Alemanya Federal en un partit que es decideix a la pròrroga. Mentrestant, a Bogotà, el cas ha fet un tomb i ara els indicis apunten amb un dit acusador cap a Álvaro Suárez, assenyalat com a sospitós d’haver robat el braçalet i haver mentit en la seva declaració. Els càrrecs, en qualsevol cas, no arribaran a provar-se mai.

Aquest sòrdid episodi serpa recuperat el 1983 per l’hilarant sextet de Norwich Serious Drinking en un temàs punk d’un minut i nou segons que apareix al primer elapé de la banda, ‘The revolution starts at closing time’. En aquest disc figuren dos clàssics menors del pop futboler més: la magnífica ‘Love on the Terraces’ (favorita de John Peel) i l’himne ‘Spirit of ’66’, que consisteix, bàsicament, en una enumeració ‘hooliganesca’ dels noms dels jugadors de l’equip que va guanyar el Mundial d’Anglaterra. Amb Bobby Moore al capdavant.