Southgate, Anglaterra i Wembley, contra una maledicció de 25 anys

La vida de vegades dona una segona oportunitat. Però poques vegades és tan calcada com la que té Southgate aquest dimecres. Mateix escenari, Wembley, mateixa selecció, Anglaterra, mateixa ronda, semifinals de l’Eurocopa. Fins i tot la cançó que canta la grada anglesa és la mateixa que fa 25 anys, ‘Football’s coming home’.

El millor tema de tota la història de les Eurocopes, dels The Lightning Seeds en col·laboració amb els còmics David Baddiel i Frank Skinner, va ser la banda sonora d’una Anglaterra que somiava el 1996 guanyar a casa la seva primera Eurocopa. Sonava a cada partit i semblava un mantra que anava a exorcitzar la mala sort dels tres lleons. Els ‘hooligans’ la cantaven amb passió etílica a l’arribar per segona vegada en la seva història a les semifinals europees, després de tombar Espanya en els penals. En la següent ronda, davant Alemanya, els onze metres també dictarien sentència. Shearer, Platt, Pearce i Gascoine, icona d’aquella selecció, van ficar els seus, com ja havien fet davant Zubizarreta. Sheringham tampoc va fallar i li va arribar el torn a Southgate.

El defensa va fer 10 passos enrere i va llançar un xut ras i al centre que va repel·lir Koepke. El porter alemany, elegit millor porter de l’Eurocopa, es va quedar a les portes del Camp Nou, malgrat haver firmat un precontracte amb el Barça, mentre que Southgate va quedar marcat per sempre per aquest error.

El defensa, a qui quan era juvenil el seu entrenador a l’Aston Villa li va recomanar fer-se agent de viatges, va decidir continuar enganxat a la gespa després de penjar les botes. Vint anys després de la seva fatídica tarda a Wembley va ser elegit seleccionador interí. De moment ja ha fet història al ser el primer que arriba a dues semifinals de grans tornejos, després de quedar tercer en el Mundial de Rússia.

🗣"What this group of players has been able to do is give a new generation happy memories."

Gareth Southgate sums up his emotions following #ENG 2-0 win over #GER at #Euro2020 pic.twitter.com/lJvFA55Y8k

— Football Daily (@footballdaily) 30 de junio de 2021

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

«No puc canviar el fet que els xavals que jugaven amb mi el 1996 no poguessin disputar la final, i sempre hauré de viure amb això. Però aquest grup té l’oportunitat de donar a una nova generació un munt de records feliços», deia Gareth després de tombar Alemanya, el seu botxí en aquella nefasta jornada de 1996. 

L’exdefensa, que ha canviat la samarreta folgada i l’afaitat de la seva època de jugador per una espessa barba i vestits entallats, ha vist des de la banda amb satisfacció que el seu equip no ha encaixat ni un sol gol a tota l’Eurocopa. Ara, a més de mantenir el marc de Pickford a zero, confia que Kane, Sterling i companyia aconsegueixin enderrocar un mur danès que se li va ennuegar a la Lliga de les Nacions, va empatar a zero a terra danès i va perdre 0-1 a Wembley per un gol d’Eriksen, la baixa del qual ha insuflat energia extra a l’equip escandinau. «Ja vam jugar dues vegades contra Dinamarca la tardor passada i va ser dur. Ells estan molt motivats, serà un gran partit. Nosaltres tenim més experiència en aquest tipus de partits. Això és una cosa important, però hem d’arribar ben preparats». Ell fa 25 anys que s’hi prepara.