Anglaterra arriba, per fi, a la segona final de la seva història

Sembla mentida, però el país inventor del futbol disputarà la segona final de la seva llarga història. Només va jugar la del Mundial de 1966, que va organitzar. Va tardar 46 anys a jugar-ne una, i n’ha tardat 55 més en la següent. I tornarà a ser a casa. A la seva sacrosanta casa de Wembley, on ha disfrutat de l’abric dels seus en cinc dels sis partits del torneig. Va vèncer Alemanya al segle passat al vell estadi. Itàlia, un altre nom il·lustre de nombrós palmarès, molt més gran que el pírric historial anglès, l’espera diumenge a les 21 hores en el nou.  

A punt va estar Dinamarca de profanar Wembley, portant l’amfitrió fins a la pròrroga, després d’haver acabat amb la llarga imbatibilitat (els cinc primers partits), que era l’argument que sustentava la candidatura anglesa per a la finalíssima. Al conjunt nòrdic li va faltar més dinamita per destruir el somni anglès; tenia moltes més càrregues Southgate que Hjulmand, sobretot des que va substituir Damsgaard i Dolberg, els seus millors artificiers.

Ni fart de vi Southgate hauria substituït Sterling i Kane, autors de 8 dels 10 gols en el torneig. I d’ahir a la nit, per descomptat. Va ser tan anguniós i just el triomf anglès que Dinamarca va allargar la seva il·lusió fins a la pròrroga i Schmeichel va aturar en primera instància el penal que va rematar Kane.

Golàs de Damsgaard

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

L’enorme fita d’Anglaterra d’haver-se mantingut cinc partits sense encaixar mereixia acabar amb un golàs com el que va marcar Mikkel Damsgaard, tot i que no era imparable. No mereixia Simon Kjaer, l’elogiat capità danès, que el seu nom aparegui com l’autor del gol anglès, després del seu exemplar paper en el debut en la crisi cardíaca d’Eriksen, en els minuts de frenesí britànic que es van precipitar després d’encaixar el 0-1.

L’ebullició va accelerar el joc local fins a permetre-li traspassar la defensa danesa i guanyar-li l’esquena un parell de vegades. Sterling va rematar al cos de Schmeichel en la primera i Kjaer va tractar d’impedir, infructuosament, el segur gol de l’extrem del City, especialment agraciat amb el gol al llarg del certamen.