La ‘playlist’ de l’Euro
El màxim artiller del club de la tragèdia
Cançó: ‘Facci un goal’
Intèrpret: Statuto
País: Itàlia
DEPORTES exjugador del Torino Paolino Pulici
Periodista
Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El davanter Paolino Pulici va arribar al Torino FC de rebot, després que Helenio Herrera i Giovanni Invernizzi haguessin desaconsellat la seva incorporació a l’Inter de Milà per considerar que aquell xaval de 16 anys capaç de córrer els 100 metres en 10 segons i 5 dècimes –¡amb les botes de tacs!– era «massa ràpid» per jugar a futbol i havia de dedicar-se a l’atletisme. Malgrat la seva joventut, Pulici era ja llavors un fumador compulsiu, hàbit que havia desenvolupat en les dures jornades de treball en una fàbrica de fils de coure com a mètode per contrarestar el desagradable i perniciós regust dels vapors del metall (Paolino era al·lèrgic a la llet, que era el que consumien la majoria dels operaris). Quan va arribar la trucada del Torino, el 1967, Pulici va demanar al seu supervisor que li guardés el lloc a la fàbrica durant un any per si la cosa sortia malament. No va sortir malament.
El Torino que es va trobar Pulici era un equip commocionat per la recent mort de la seva gran estrella, Gigi Meroni, en un accident automobilístic provocat per un seguidor ‘granata’, Attilio Romero, que al cap dels anys arribaria a ser president de l’entitat. La desgràcia havia tornat a castigar un club que just llavors començava a aixecar tímidament el cap després de gairebé dues dècades de dol per la catastròfica desaparició del Grande Torino, l’equip imbatible que havia encadenat cinc títols de Lliga consecutius i els integrants del qual van morir el 4 de maig del 1949 a l’impactar l’avió en què viatjaven contra un mur de contenció de la basílica de Superga, a Torí.
L’any de ‘Puliciclone’
Pulici va quedar immediatament subjugat per l’halo tràgic del Toro i per la indestructible lleialtat de la seva afició, posada a prova com potser cap altra en la història del futbol. I es va proposar, amb un afany gairebé sobrenatural, tornar l’entitat al cim. En les 14 temporades que va passar vestint la samarreta granada, ‘Puliciclone’ (sobrenom encunyat pel llegendari periodista Gianni Brera) es va convertir en el golejador més prolífic que mai ha passat pel Torino (condició que continua ostentant) i, el més important, en la temporada 1975-76 va participar de manera decisiva en la conquesta de l’únic ‘scudetto’ que ha aconseguit guanyar el club després del desastre de Superga.
Notícies relacionadesHan passat 45 anys des d’aquell èxit commovedor i Paolo Pulici continua ocupant un lloc de privilegi a l’altar dels grans ídols de l’afició ‘granata’. Així ho demostra la festiva cançó de títol imperatiu (‘Marca un gol’) que la banda torinesa de ska Statuto, mascaró de proa de l’escena mod italiana en les últimes dècades, li va dedicar al seu elapé ‘Sempre’, del 2005 (el mateix jugador es va prestar a fer una emocionant aparició al divertit videoclip del tema). Els Statuto, per cert, són els autors de ‘Cuore Toro’, que el 2006 va ser adoptat com a himne oficial del club.
Pulici va penjar les botes el 1985 i, després d’una breu experiència que el va convèncer que no estava fet per al lloc d’entrenador, va obrir una escola de futbol a Trezzo Sull’Adda, a la perifèria de Milà. Allà va rebre un dia la visita de Pep Guardiola, llavors jugador del Brescia, que, segons va revelar anys després el mateix Pulici, «el va massacrar» a preguntes sobre el Torino dels anys 70 i sobre el procés de construcció de la mentalitat guanyadora que els va portar a ser campions. No es podrà dir que Pep no tragués partit de la lliçó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
