Eurocopa: Itàlia-Anglaterra, Wembley els en deu una

Wembley els en deu una a Mancini i Southgate. L’exdavanter de la Sampdoria va veure des de la gespa del temple londinenc el 1992 com una fuetada de Koeman el deixava sense corona continental, mentre que el defensa anglès hi va fallar, quatre anys després i en la semifinal de l’Eurocopa, el penal que l’ha perseguit durant els últims 25 anys. Després d’agafar les seves seleccions nacionals fetes pols, les han ficat a la gran final de l’Eurocopa d’aquest diumenge (21.00, Telecinco) i cap dels dos està disposat a tornar a marxar amb les mans buides i sense el ceptre europeu.

‘Fans’ i ‘tifosi’ anaven capcots de la vergonya el 2017. Southgate havia sigut escollit tècnic interí després que la selecció de Roy Hodgson se n’anés a casa a vuitens de l’Eurocopa 2016 contra Islàndia («vam perdre contra un país de 300.000 habitants, de la mida de Leicester, entrenat per un dentista», era una de les frases menys feridores que es llegia a la premsa britànica sobre la debacle). I les coses no anaven millor a Itàlia, que aquell any es quedaria per primera vegada fora d’un Mundial. «Fora tothom», va clamar el ‘Corriere dello Sport’, després de la debacle del desventurat Gian Piero Ventura.

En quatre anys han passat de la vergonya a l’excitació d’estar a només un pas del tron europeu, després de mostrar-se com els dos conjunts més sòlids del campionat. Mentre que Portugal, la defensora del títol, i França, campiona del món i la gran favorita, s’estimbaven a les primeres de canvi, Southgate i Mancini han anat enderrocant obstacles sense gairebé despentinar-se i només patint de veritat al penúltim esglaó.

La fórmula del seu èxit ha sigut molt similar: blindar la porteria (tres gols ha encaixat Donnarumma i només un Pickford), donar entrada a sang fresca i apostar per un joc més atractiu i de toc del que caracteritzava històricament les seves seleccions. Els resultats els han acompanyat: Itàlia, que encadena 33 partits sense perdre, ha guanyat tots els duels en aquest torneig menys les semifinals amb Espanya, a la qual no va tombar fins als penals en el partit que segurament menys fidel ha sigut al nou estil pel que aposta Mancini. Anglaterra, per la seva banda, només va cedir un empat contra Escòcia, tot i que es va lliurar dels penals contra Dinamarca per una pena màxima per una inexistent falta sobre Sterling. Una ‘ajuda’ extra que s’afegia al fet d’haver jugat a casa sis dels seus set partits i sense gairebé afició rival.

Després de portar els Tres Lleons a la seva primera final de l’Eurocopa, aquest grup de nois criats en clubs de barri (només 3 dels 26 anglesos es van formar a grans planters) vol donar finalment sentit al ‘Football’s coming home’ que sonava a Wembley quan el seu entrenador va fallar el penal. Fins i tot la reina, que va entregar la Copa del Món fa 55 anys a Bobby Moore, empeny perquè es tornin a coronar amb una carta oberta a Southgate en què lloa «l’esperit, compromís i orgull» que està demostrant l’equip. «Hem estat fent caure barreres pel camí, però vam començar el torneig amb l’objectiu de guanyar-lo, i ho volem fer aquest diumenge a la nit», destaca el preparador, després d’agrair la missiva.

A very, very special message for Gareth Southgate and the #ThreeLions.

Thank you for your support, Your Majesty. pic.twitter.com/YlWfEFb08I

— England (@England) 10 de julio de 2021

From the grassroots game to the #EURO2020 final…

Where it all began for the #ThreeLions: pic.twitter.com/UamJAOm5bm

— England (@England) 9 de julio de 2021

Itàlia, que va guanyar la seva única Eurocopa jugant precisament a casa el 1968, vol aigualir la festa anglesa a Wembley. I coronar-se un 11 de juliol, com el de 1982 en què es va proclamar campiona del món al Bernabéu. «Espero guanyar com a entrenador el que no vaig guanyar com a jugador ‘azzurro’», va sentenciar Mancini. El seleccionador, tot i que ja va aconseguir amb el Manchester City una Community Shield i una Cup a Wembley, vol poder assaborir allà la glòria europea, al costat de Vialli i Lombardo, excompanys de la Sampdoria el 1992 i ara membres del seu equip tècnic. El ritual d’oblidar Vialli La vigília de l’Itàlia-Suïssa de la segona jornada de l’Eurocopa, el bus va arrencar sense el cap de delegació i va haver de tornar a buscar-lo, un ritual que des d’aleshores han repetit cada partit. Spinazzola, que es va trencar el tendó de Aquil·les contra Bèlgica i a qui Emerson va substituir contra Espanya, ho veurà amb crosses. La seva baixa i la més que probable de Foden en el bàndol anglès són els únics contratemps per a Mancini i Southgate, que podrien donar continuïtat als onzes de les semifinals.

Notícies relacionades

Final Eurocopa 2021: Horari i on veure a TV l’Itàlia-Anglaterra

La final de l’‘Euro-Brexit’

Itàlia: Donnarumma; Di Lorenzo, Bonucci, Chiellini, Emerson; Barella, Jorginho, Verratti; Chiesa, Immobile, Insigne

Anglaterra: Pickford; Walker, Stones, Maguire, Shaw; Rice, Phillips; Saka, Mount, Sterling; Kane