La final de l’‘Euro-Brexit’

Des de la victòria d’Anglaterra sobreDinamarca dimecres passat, una pregunta sarcàstica, i més o menys àcida, segons des d’on es miri, ha estat fent voltes per Itàlia. «¿Què fa Anglaterra competint per l’Eurocopa si el Regne Unit és fora de la Unió Europea?». La ironia, que ha estat present tota aquesta setmana en forma de desenes de mems i burles sobre Anglaterra, finalment també s’ha acabat colant als despatxos de més alt nivell i, encara més significatiu, al carrer.

El Brexit ha aixecat polseguera durant aquests anys a Itàlia, país que ha seguit de prop els incidents i dificultats patits per la comunitat de mig milió d’italians que viuen al país anglosaxó. Així, amb una competició tan popular com l’Eurocopa, cert sentiment de revenja i orgull europeista ha esquitxat també les tertúlies sobre la final d’avui. 

😌🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 pic.twitter.com/Cc6zhP1Y7K

— beppe severgnini (@beppesevergnini) 4 de julio de 2021

Ho reflectia de manera eloqüent un recent tuit de Beppe Severgnini, un cronista molt conegut d’‘Il Corriere’, que va publicar una fotografia del conjunt britànic amb una X sobre vuit dels onze jugadors anglesos, i la frase: «Anglaterra sense immigració». 

«Xoc de civilitzacions»

D’altres van ser encara més explícits. «La Itàlia europeista del primer ministre italià Mario Draghi contra el Brexit de primer ministre britànic Boris Johnson. No és una final. És un xoc de civilitzacions», van escriure, en un to jocós però no massa. Un debat que, molt més veladament, també va remetre al propi Draghi, que al juny va suggerir que la final de l’Eurocopa no es jugués a Londres, «la capital de la variant delta», com va rematar bravament l’analista esportiu Lorenzo Vendemiale, amb referència a les altes taxes de contagi per coronavirus que en aquests moments afecten el país anglosaxó. 

Les suposades irregularitats en la semifinal d’Anglaterra contra Dinamarca, entre les quals la utilització d’un làser contra el porter danès que la UEFA ha decidit investigar i els xiulets a l’himne danès, van alimentar encara més aquest clima. «Si ho haguéssim fet nosaltres, ens haurien dit de tot», va arribar a dir algun comentarista transalpí. «Sigui com sigui, després del Brexit, i del que han fet als danesos, ens venjarem», va resumir Flavio, un cambrer romà de 23 anys. 

«Euro 2020, Anglaterra i el penal. Els ‘tifosi’ redescobreixen el Brexit», va titular així mateix AdnKronos, una agència de notícies del país, que pocs dies abans havia elogiat, després del partit Itàlia-Espanya, Luis Enrique. 

La selecció italiana ha intentat, des que va començar l’Eurocopa, esquivar tot debat que tingués una identitat política. Però no va tenir particular èxit. Prova notable ha sigut la decisió del conjunt transalpí de no agenollar-se, si els seus contrincants no ho feien, amb referència al gest de recolzament al moviment Black Lives Matter. Una postura contorsionista que finalment va molestar contraris i favorables i va donar titulars durant dies. Segons els ‘azzurri’, la idea era evitar que la política es reflecteixi en l’esport.

Teló de fons polític

Però Itàlia no ha sigut l’única excepció que ha confirmat la regla. També en altres països europeus la política ha sigut un teló de fons més o menys constant durant la competició. A Alemanya, per exemple. Allà, abans del partit del 29 de juny davant Anglaterra, un diari alemany portava el següent titular: Tot preparat per a l’Euro-Brexit». I un altre, el tabloide ‘Abendzeitung’, va posar aquest irònic títol: «Temps de dir adeu».

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

El mateixa ha passat a França. «Molta gent a França està decebuda. Pensen que la competició ha sigut organitzada perquè Anglaterra guanyi», va comentar Pierre-Étienne Minozio en un article a ‘L’Equipe’ titulat: «Primer el Brexit, ara això».

Fins i tot l’alemanya Ursula von der Leyen i el belga Charles Michel, respectivament presidenta de la Comissió Europea i president del Consell Europeu, han fet saber que volen que avui guanyi Itàlia. «El cor de la presidenta és per als ‘azzurri’», va dir Eric Mamer, el portaveu de Von der Leyen, sense pèls a la llengua.