Les tres claus de la final de Wembley: El ‘mètode Southgate’ topa amb l’obra de Mancini

Darrere d’aquesta final s’amaga, en realitat, la feina de dos països per emergir després de temps tenebrosos. Anglaterra treu el cap al partit que fa 55 anys que espera. Un partit que no han jugat generacions que s’han perdut pel camí, mentre Itàlia, rescatada de l’abisme que va viure fa tres anys (ni es va classificar per al Mundial de Rússia el 2018), disfruta del renaixement.

Gareth Southgate encarna un mètode d’èxit, consolidat en el treball col·lectiu del país que va inventar el futbol, i Roberto Mancini és la llum emocional i tàctica que va despertar un vell equip.

1.– LA FORÇA DE JORGINHO I ELS SEUS COMPANYS

Passat el mal tràngol d’Espanya, en què no van ser res del que havien sigut en aquest torneig, els tres centrecampistes d’Itàlia, amb el cap Jorginho escortat pels seus companys Barella i Veratti confien a reconquistar la pilota. I tenir, com havia sigut en tot el torneig, el control dels partits. Aquí neix l’origen de la mutació viscuda per la ‘squadra azzurra’, una selecció que adora tenir la pilota i rebutja aquella vella idea del ‘catenaccio’. Tan culturalment italiana.

No hi ha cap millor defensa que tenir-la. I quan no la té, com va passar a la semifinal amb ‘la Roja’, recupera el gen perdut de la seva història ancorada en aquells temps que no hi havia una defensa millor que construir un mur al voltant del porter, en aquest cas Donnarumma.

#Azzurri 🇮🇹

🗣 #Gravina: "This national team is a symbol of Italy's unity: It is heart, soul and courage"#VivoAzzurro#ITA #EURO2020https://t.co/fDkjYNd030

— Italy ⭐️⭐️⭐️⭐️ (@azzurri) 7 de julio de 2021

Anglaterra, sustentada sobre aquesta parella que formen Rice (West Ham) i Kalvin Philips (l’obra esculpida amb paciència per Bielsa al Leeds), també vol la possessió, en el que representa un altre dels grans canvis culturals viscuts a l’Eurocopa. Té el 54% de mitjana, superior al 52% dels italians, per la qual cosa la batalla de Wembley que s’entaularà a la zona ampla determinarà el desenllaç de la final.

2. EL ‘FACTOR KANE’

A Lukaku, el golejador de Bèlgica, Itàlia el va defensar bé. A Dani Olmo, el fals nou que es va inventar Luis Enrique, ni el va detectar, com va quedar demostrat en el gol de Morata, tot i que Bonucci i Chiellini presumeixin, i amb raó, que ells sí que són a la final, mentre els espanyols ja fa dies que són de vacances.

Amb Kane, punt final de l’atac anglès, acompanyat per la creativitat d’un Sterling que ha desencadenat després d’un mal final de curs amb el City, la situació és diferent. Al davanter del Tottenham, que Guardiola pretén emportar-se a Manchester, li va costar entrar a l’Eurocopa. Mentre Harry arribava Sterling, que va firmar tres gols en els quatre primers partits, marcava i obria ¡ camí al seu país.

Ara Kane suma quatre gols en els tres últims partits i ha trobat la ruta més senzilla per acreditar la seva eficàcia, necessitat com va d’un gran èxit internacional. No dispara gaire (15 xuts en 529 minuts de competició, vuit d’aquests a porteria i quatre gols, dos amb la dreta, amb el cap), però sí que té un valor que li resultarà difícil controlar a Itàlia.

We need you.

All of us. All of you. pic.twitter.com/VtQ1quXpvg

— England (@England) 12 de junio de 2021

Kane no viu a l’àrea sinó que li encanta baixar a rebre per associar-se amb els centrecampistes (Rice, Phillips i Mount), obrint així autopistes perquè els jugadors de banda (Sterling i Saka, el jove talent de l’Arsenal) es puguin mesurar en situacions d’un contra un amb els laterals italians si Bonucci o Chiellini s’aventuren a perseguir Kane en els seus viatges fora de l’àrea. 

3.– EL VALOR DE PICKFORD

Acostumada a porters que han sigut veritables calamitats, Jordan Pickford, el porter de l’Everton (27 anys), ha suposat un torrent de calma en un país que es posava a tremolar cada vegada que la pilota s’acostava a la seva àrea.

Sis partits, 570 minuts de competició i només un gol encaixat, el del danès Damsgaard a la semifinal amb un meravellós xut de falta des de fora de l’àrea. Tot i així, es va escrutar i va debatre sobre si Pickford era al lloc adequat per impulsar el seu vol, estèril vol cap a la pilota. En els cinc primers partits, Anglaterra va segellar la seva porteria a zero, tot i que s’ha vist obligat a parar-ne més que el seu col·lega Donnarumma.

Sunday. 👀 pic.twitter.com/pIqKQNuKhZ

— England (@England) 8 de julio de 2021

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

L’anglès ha fet 11 parades al torneig; l’italià només nou, lluny tots dos, per exemple, de les 21 del suís Sommer o les 18 del danès Schmeichel.

Tot i que a la final s’enfrontarà Pickford, protegit com va sempre per dues torres com Stones i Maguire, al segon equip que més remata. Itàlia ja ha fet 108 xuts; Espanya encara és el primer i se’n va anar amb 111. Per mesurar l’impacte de l’atac de la màquina edificada per Mancini en temps rècord n’hi ha prou de recordar que Anglaterra ocupa el cinquè lloc, amb 58 xuts.