Espanya il·lusiona a mitges davant Portugal

Tot i que la pandèmia ha mostrat que el futbol de màxim nivell pot subsistir sense aficionats, amb la mateixa contundència ha revelat que mai serà el mateix, que la gent a les grades aporta l’extra, el condiment afegit que culmina els altres components del còctel final. Així va jugar Espanya, en el primer i penúltim amistós abans de l’Eurocopa, i no va passar de l’empat a zero davant Portugal, un rival de substància, amb noms il·lustres a Europa, davant el qual la selecció va aconseguir bons minuts de domini, gairebé tants com poca contundència a dalt, per acabar amb una sensació a mig camí de l’èxit, entre elements que il·lusionen, però sense gols. 

A poc a poc, com un degoteig incessant, sense riuades ni sequera, es van anar omplint les grades d’un Metropolitano que, un any després, va recuperar els sons intrínsecs al futbol, des de l’alegria del gol a la remor temorosa quan rematava el davanter rival, tot i que l’aspecte general era, amb gairebé 15.000 espectadors, més desangelat que cap altra cosa. No van poder celebrar gols, ni una victòria, però hi havia alegria des de les terrasses a les grades.  

Entre el temps sense anar al camp, i els nous noms de la llista de Luis Enrique, els pocs aficionats que hi havia a l’inici de l’escalfament van aplaudir els primers a aparèixer a la gespa, era igual que fossin els porters lusitans. Ja quan va aparèixer l’equip portuguès, amb Cristiano Ronaldo al capdavant, van tornar els clàssics xiulets. I l’estrella de Madeira va respondre amb motivació i ganes, més que encert en el poc que va participar. 

Provatures per a l’Euro

A més de per promocionar la candidatura conjunta ibèrica per organitzar el Mundial del 2030, amb foto de família inclosa, el partit era el penúltim compromís de la selecció abans de començar l’Eurocopa i hi havia coses per veure: des de l’estrena de Busquets com a capità, sense novetat al front mentre s’efectua el relleu generacional amb Rodri, fins a la primera internacionalitat d’Aymeric Laporte, una adquisició de màxim nivell per al centre de la defensa que va assumir des del principi el lideratge de la defensa, per defensar, però també per iniciar el joc espanyol. De les botes del central nascut a Agen, França, van sortir les primeres arribades perilloses de l’equip de Luis Enrique.

A més, Llorente des del lateral dret continua sent una ombra vaga del jugador ofensiu i determinant de l’Atlètic, tot i que no deixa de destacar; els dubtes segueixen instal·lats a la porteria, amb un titubejant Unai Simón com l’escollit, de moment; i la confirmació de bones notícies com Ferran i Pau Torres, Thiago o Koke.  

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

Més enllà dels noms propis, Espanya va aconseguir, en línies generals, molt domini de la pilota, va demostrar bona condició física i les ganes que aporten la joventut, però cap a la mitja hora no havia acumulat cap rematada perillosa i Portugal, en la primera arribada a l’àrea de Simón, va marcar amb un cop de cap que va anul·lar l’àrbitre per una suposada falta en el salt. 

Després del descans van arribar més ocasions, d’Espanya, les més clares del partit, i també de Portugal, amb el joc trencat entre el pas dels minuts i els canvis. Ho va buscar fins al final Espanya, i gairebé ho va trobar al final, però continuarà viu el debat del favoritisme espanyol i la falta de gol.