Espanya s’aboca al precipici

De sobte, tot ha canviat després de dos empats decebedors. No ha passat ni una setmana en aquesta selecció, discutida per moltes raons, començant per Luis Enrique, un tècnic antipàtic als ulls del centre del país i més, sobretot, quan va prescindir de Sergio Ramos, el far d’Espanya, i va deixar ‘la Roja’ sense cap jugador madridista en el grup.

🗣️ Convencimiento pleno en la @SeFutbol:

➡️ @LUISENRIQUE21: "Me quedo con la actitud y las ganas de los jugadores".

➡️ @JordiAlba: "Hay que seguir creyendo en lo que hacemos hasta el final".

➡️ @pauttorres: "Dependemos de nosotros mismos".#SomosEspaña #EURO2020 pic.twitter.com/LrtROKUqBJ

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 20 de junio de 2021

«Serà un ‘match ball’ contra Eslovàquia. O guanyes o te’n vas fora, hem tingut poca fluïdesa en la circulació», va dir inquiet el tècnic, assumint que la selecció va entrar en un compte regressiu, desconcertada, a més, per l’impacte del penal fallat primer per Gerard Moreno (el va estavellar al pal dret, el primer que falla després de 14 marcats amb el Vila-real) i el rebuig posterior de Morata als núvols.

El joc, il·lusionant en la primera meitat del frustrant empat amb Suècia, s’ha anat apagant de tal manera que ara, cinc dies després, amb una altra desconcertant igualada contra Polònia tot són preguntes sense respostes. La selecció xuta com ningú, però no l’encerta. Són dos partits, dos punts de sis possibles i només un gol en 180 minuts. Si s’amplia a l’amistós amb Portugal, el drama ofensiu és encara més gran. Un gol en 270 minuts.

És entre les cinc que més xuta de l’Eurocopa, figurant, per descomptat, en el furgó de cua de l’eficàcia. Aquest debat, que s’arrossegava des del Mundial 2018 de Rússia, llavors amb hegemonia blanca (fins a sis madridistes, inclòs l’enyorat Iago Aspas, ara absent), s’ha agreujat.

Però el problema és que el gol ja no és l’únic problema per a Luis Enrique, que dissabte a la nit se’n va anar de La Cartuja molt més preocupat que després de l’estrena amb els suecs. Inquiet el tècnic perquè Espanya no domina les àrees. Se sabia que necessitava produir molt per marcar.

El que es desconeixia és que els rivals, sense generar massa, sotmeten a dificultats extremes la inusual defensa dissenyada per l’asturià, amb dos esquerrans (Laporte i Pau Torres) a l’eix, escortat per un lateral postís, Marcos Llorente, a qui es limita el seu camp d’acció, acostumat com està a l’Atlètic a ser una ànima lliure.

Torna Busquets

Torna BusquetsFins a 28 xuts ha fet Espanya en els seus dos partits a l’Eurocopa. I només 10 han anat a porta. Just el 50% d’aquests xuts (14) han sortit fora, el que revela la preocupant falta de punteria d’una selecció que ha utilitzat, curiosament, tots els seus davanters, provant Luis Enrique pràcticament totes les combinacions possibles.

Va començar amb un doble nou contra Polònia (Gerard Moreno i Morata junts) i l’asturià va acabar sense nou amb un trio (Ferran Torres, Oyarzabal i Sarabia) en què no s’endevinava, ni de lluny, la figura d’un golejador. Adama Traoré, el jugador amb més regat i desequilibri dels 24 citats per Luis Enrique, és l’únic que encara no ha debutat en el torneig.

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

El tècnic ha agitat, sense èxit, el mig del camp i l’atac per recobrar l’eficàcia. Només Pedri, un jove de 18 anys que la temporada passada era a Segona amb el Las Palmas, ha completat els 180 minuts. Però Luis Enrique no troba la connexió adequada per reactivar una selecció que projecta poca ànima, inexperta com és i falta d’ofici perquè 8, per exemple, dels 11 titulars davant Polònia debuten en un torneig d’aquesta exigència física, futbolística i, sobretot, anímica.

Dimecres tornarà Busquets per liderar un grup en què es posa el focus en la tria inicial de Luis Enrique i ara també en la gestió dels partits que fa amb canvis que no canvien, per bé, el seu equip. En l’astuta empenta de Lewandowski a Laporte, just abans del gol polonès, es resumeix la falta de picardia d’una Espanya que porta la por a la cara. S’aboca angoixada al precipici.