Busquets, com a bandera de l’Espanya de Luis Enrique

A la nova Espanya, el vell Busquets és un tresor. Una relíquia del que va ser al seu dia aquesta selecció i ara, enmig d’un procés de profunda renovació (només segueixen sis jugadors de l’últim Mundial-2018), aspira algun dia a acostar-s’hi, almenys. Busquets és un vell i, alhora, desconegut tresor, per molt que la seva desgarbada i, de vegades invisible figura en el centre del camp formi part, i com a actor principal, de la millor Espanya, aquella que va encadenar Eurocopa, Mundial i Eurocopa.

Desconegut Busi perquè s’ha necessitat més d’una dècada, un confinament de 12 dies a casa seva després de donar positiu per Covid i centenars de partits per descobrir l’essència més pura i amateur del noi de Badía del Vallés, a qui Guardiola va obrir la porta del Camp Nou, el mateix a qui Del Bosque li va donar la clau de ‘la Roja’.

🗣️ @LUISENRIQUE21: “El partido de @5sergiob es de manual en defensa y en ataque".

➡️ "Ha terminado reventado el pobre, pero ha jugado a su nivel. Es un jugador único y una garantía. Me alegro mucho por él".#SomosEspaña #EURO2020 pic.twitter.com/i34PK9IQ6h

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 23 de junio de 2021

Busquets va debutar a l’Eurocopa, sotmesa la tendra selecció de Luis Enrique a un moment d’estrès futbolístic (dos empats consecutius) i angoixa emocional (estava al caire del precipici) per a aquesta anònima colla de joves desconeguts, fins i tot al seu país perquè n’hi ha 14 que juguen fora de la Lliga. Va debutar davant Eslovàquia després d’entrenar-se al jardí de casa seva i, de sobte, tot i ser un dèbil enemic, va enarborar la bandera d’Espanya.

Primer al camp, agraït com va estar sempre a la fe que va tenir Luis Enrique, que el va esperar i el va esperar, malgrat que se li criticava aquesta santa i necessària paciència que va tenir amb el centrecampista. Després, fora, Busi es va trencar, atrapat per l’emoció, deixant al descobert tot el que havia patit des que la nit d’un diumenge de juny va abandonar Las Rozas en una ambulància medicalitzada, camí de casa seva, tement-se el pitjor. I el pitjor era l’adeu a l’Eurocopa, «la meva última Eurocopa», com el mateix blaugrana va confessar a La Cartuja, conscient que l’edat (té 32 anys) unit a un desgast sense fi (va debutar el 2008 al Barça i el 2009 a la selecció) li privaran d’acudir a la pròxima cita europea.

😢 ¡¡SENTIMIENTOS A FLOR DE PIEL!!

El capitán de la @SeFutbol, @5sergiob, se emocionó al recordar sus entrenamientos en solitario:

🗣️ "Lo he pasado mal en casa. No sabía si podía volver o no con el equipo".

🔗 https://t.co/YZmMVbPnzk#SomosMuyDeBusi#SomosEspaña #EURO2020 pic.twitter.com/UotAJCiX09

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 24 de junio de 2021

Far, líder, guia...

Far, líder, guia...En aquells dies de confinament, allunyat del món i connectat a Las Rozas amb missatges diaris de Luis Enrique, metges i companys, Busquets perdia diàriament l’esperança del retorn. Des de la distància, com va recordar el tècnic, assumia el rol de far, guia, líder, silenciós o no, d’un grup al qual ofegava la frustració.

Però va arribar Busi, rebut com un salvador amb un emotiu passadís d’honor que el va fer estremir d’emoció. La mateixa emoció que va desprendre el seu joc a La Cartuja, fiable com sempre va estar en la passada (88% d’encert), voraç en la pressió avançant la selecció 10-15 metres més a prop de l’àrea eslovaca, teixint complicitats amb Koke i donant vol lliure a Pedri, aquest jove per qui Luis Enrique donaria la vida futbolística com ja va fer Koeman al Camp Nou.

Va jugar com sempre, tot i que va ser valorat com mai (la UEFA li va entregar el premi a millor jugador del partit), amb un lideratge (Kuipers va sentir a la seva orella la pressió perquè xiulés el penal a Koke que després va fallar Morata) que va transcendir més enllà de la pilota.

Els números del seu debut a l’Eurocopa són excel·lents. Només va fallar sis passades de 51, va recórrer 8,3 km en 71 minuts (la mitjana dels centrecampistes és de 7 km), però no arriba a descriure amb veritable precisió l’enorme influència que va adquirir Busquets en el joc d’Espanya, per molt fràgil que fos Eslovàquia. I ho va ser. ¿La prova? Es va marcar dos gols a la seva pròpia porteria.

🗣️ @5sergiob: "Croacia ha tenido varias bajas, pero tienen jugadores jóvenes con mucho talento. A ello se suma la experiencia de muchos futbolistas y un gran entrenador".

➡️ "Nosotros también somos un gran equipo, un grupo difícil de batir".#SomosEspaña #EURO2020 pic.twitter.com/8oEUOPSxW2

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 23 de junio de 2021

«El partit de Busquets és de manual del que ha de fer un pivot», va proclamar orgullós Luis Enrique, alleujat i feliç no només pel 0-5 que li va obrir el camí dels vuitens de final (dilluns a Copenhaguen davant la Croàcia de Modric), sinó perquè va ser tossut i obstinat, segur que el temps li donaria la raó.

Autoestima recobrada

Autoestima recobradaNo és només com de bé que va jugar sinó, com va recordar el tècnic, el que va aportar al grup, necessitat de referències per no caure en el desànim o la depressió, ni tan sols després de fallar dos penals en dos partits consecutius. Busi porta 123 partits amb Espanya i, potser, cap de viscut i sofert amb l’emoció que va sentir a La Cartuja sevillana.

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

Suma ell més partits que Unai Simón (9), Azpilicueta (25), Èric García (8), Laporte (3), Pedri (6), Sarabia (6), Morata (42) i Gerard Moreno (13) junts. Entre els vuit arriben a les 112 cites. «Busquets és un jugador bastant incomprès per moltíssima gent perquè porta tants anys que estem cansats de veure’l. És únic i una garantia», va dir l’asturià, que no es cansa mai de tenir Busi al seu costat.

I en aquest futbol tan científic on es processa absolutament tot hi ha un enigma indesxifrable. Ningú pot calibrar ni mesurar la velocitat mental amb què juga Busquets. Només la pilota ho sap.