Les tres estrelles de Suïssa sense Xhaka

Capaç com va ser de fer fora l’arrogant França, amo del tron a Rússia 2018, que se sentia invulnerable fins que va aparèixer l’equip de Vladimir Petkovic, símbol com és d’aquest grup (amo de la doble nacionalitat bosniana-suïssa) que ha portat fins als quarts de final. Una cosa que no aconseguia des de feia 67 anys.

«Espanya és favorita, ha marcat 10 gols en els dos últims partits. Però volem córrer més que Espanya. Hem de donar un 10% més per passar de ronda», ha declarat el seleccionador suís, recordant que s’enfrontaran aquest divendres «a un dels favorits» per conquerir l’Eurocopa.

Però el tècnic, que dirigeix la selecció des del 2014, s’enfronta a un desafiament encara més gran. Jugar aquest partit sense la seva gran estrella. Granit Xhaka, centrecampista de l’Arsenal (28 anys) i capità dels helvètics, està sancionat i veurà el duel des de la grada de l’estadi de Sant Petersburg. Té, almenys, la protecció de Sommer, aquest porter amb qui somiarà sempre Mbappé perquè li va parar un penal que mai oblidarà.

«Si falta algú important com Xhaka és una baixa important. Som optimistes i farem tot el possible per passar»; ha dit el tècnic de la selecció suïssa. «Respectem molt Espanya perquè ha jugat un bon futbol»; ha afegit Petkovic.

Scènes de liesse racontées par @JulienChiffelle #EURO2020 pic.twitter.com/KJbBUkFaVQ

— Le 19h30 de la RTS (@19h30RTS) 30 de junio de 2021

Vell murri com és (té 57 anys), Petkovic ha cosit, amb extrema paciència, les diferents sensibilitats futbolístiques que nien en la seva selecció fins a posar-la a quarts, una frontera que no assolia des del Mundial de 1954. Parla vuit idiomes, teixeix complicitats en aquesta selecció tan profundament multicultural i no es desenganxa del 3-5-2, un sistema molt de moda actualment, tot i que per a ell havia sigut sempre el seu llibre de capçalera.

Gute Nacht an all! Träumt was Schönes ...😁🇨🇭 @nati_sfv_asf @sfv_asf #FRASUI #EURO2020 #srffussball pic.twitter.com/YpCZvdUfOa

— SRF Sport (@srfsport) 28 de junio de 2021

Després de començar la seva carrera com a entrenador-jugador al Bellinzona (Petkovic mai va ser una estrella de la pilota), va recórrer diversos clubs suïssos (Malcantone Agno, Lluer, Bellinzona i Young Boys) abans d’una breu i fugaç experiència a Turquia amb el Samsunspor. Aviat va tornar a casa seva, el país que el va acollir fugint de la guerra de la vella Iugoslàvia, abans de presentar-se al Lazio, la seva única gran experiència a l’elit. Fins que Suïssa va entendre que la diplomàcia i personalitat de Petkovic era necessària per construir una selecció amb identitat pròpia.

MANUEL AKANJI

25 anys. Defensa. Borussia Dortmund.

Ràpid i dinàmic és aquest central, capaç de jugar de lateral. I per les dues bandes. Al seu avantbraç dret porta dibuixat un tatuatge en anglès: «Demostra’ls-hi el contrari». Akanji, fill de pare nigerià, que treballa d’expert financer, i mare suïssa, que va ser tennista, es va tatuar aquesta frase quan creia que les lesions li impedirien tornar a jugar. Eren temps durs per a aquest jove que va arrencar en el Winterthur, que va detectar el Basilea, tot i que va haver de superar abans una greu lesió de lligaments, que el va tenir nou mesos de baixa.

Va estar en perill la seva carrera. Però va demostrar el contrari i el Borussia Dortmund, atent com sempre al talent jove, va invertir 21 milions d’euros en ell en el mercat d’hivern del 2018. El temps, una vegada més, ha tornat a donar la raó a l’intel·ligent club alemany, niu d’on sorgeixen les grans estrelles per les quals després es paguen, o pagaven, fortunes indecoroses.

 

Akanki s’ha convertit en un dels líders d’aquesta línia de tres centrals de la Suïssa de Petkovic. Ho ha jugat tot. 390 minuts, pròrroga inclosa amb França, de 390 de possibles. Recupera pilotes com qui es pren un cafè al matí. En porta 32, amb una mitjana de vuit per partit quan la mitjana habitual d’un defensa de la seva selecció en el torneig és de 4,7 pilotes recuperades. És ràpid (assoleix una velocitat màxima de 32 km/h) i, sobretot, fiable en la passada: 93% d’encert.

Tot just tres faltes comeses en quatre partits revelen la neteja defensiva d’Akanji, fill d’una família amb arrels africanes tan boja per l’esport que li van posar de segon nom Obafemi. ¿Per què? Perquè el davanter nigerià Obafemi Martins, l’estrella del Wolfsburg, Inter i Newcastle, sempre va ser present en la memòria del seu pare.

REM FREULER

29 anys. Centrecampista. Atalanta. 

Intel·ligent, llest i generós. A l’Atalanta, un dels clubs de referència del futbol europeu per la seva atrevidíssima manera de jugar, Freuler s’ha fet adult. No només per l’edat. Sinó per l’impacte del seu joc. Frega la trentena, tot i que trobarà a faltar Xhaka, el seu millor soci en l’eix del joc suís.

Juga, corre i omple camp, molt camp, al punt que és el quart futbolista que més quilòmetres ha recorregut en aquesta Eurocopa. Sabitzer (Àustria), amb 48,7 és el líder, seguit pel suec Ekdal, amb 47,2, i l’espanyol Pedri, amb 46,9. Després apareix Freuler, amb 46,3 prova de la seva omnipresència, amb una mitjana per partit d’11,6 km.

Aquest és el seu gran valor a la màquina que ha elaborat Petkovic. No falla passades (94% d’encert), protegeix la casa (no surt a l’àrea com revela que no ha intentat ni un sol xut) i entén el robatori (17 pilotes recuperades) com una clau fonamental del seu ofici de mig centre.

Jugador que viu còmode en l’anonimat, que ha viscut eclipsat per la llum de Xhaka i la generositat de Zuber, el centrecampista de l’Eintracht de Frankfurt que ha regalat quatre assistències de gol (lidera aquest apartat del torneig) en tot just 197 minuts. 

«Hem de donar les gràcies al míster i a l’Atalanta pel treball que han fet en els últims anys», va dir Freuler després d’eliminar França i convertir-se en un altre selecte membre dels quarts de final amb segell del club italià, que el va contractar fa sis anys pagant només dos milions d’euros.

BREEL EMBOLO

Davanter. 24 anys. Borussia Mönchengladbach.

De vida itinerant aquest davanter que juga amb Suïssa s’ha convertit en una de les referències de l’atac, tot i que només hagi marcat un gol. Va créixer a Yaoundé, la capital del Camerun, tot i que els seus pares es van separar aviat. Amb cinc anys, va volar a França amb la seva mare, on va conèixer un suís.

Amb sis anys, Emboló i la seva nova família s’instal·laven a Basilea, on va adquirir la nacionalitat i el passaport el 2014. Va tenir la possibilitat de jugar fins i tot amb la selecció camerunesa, però el març del 2015 ja debutava amb Suïssa en un xoc contra els Estats Units.

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

Xuta molt (11 xuts), enfoca bastant porteria (4) i no oblida que els seus ídols d’infància eren dos exjugadors del Barça: Ronaldinho i Eto’o, enamorat com està des de fa anys, com és obvi, de Messi. Va protagonitzar al seu país d’adopció una carrera precoç (amb 17 anys va debutar amb el Basilea) abans de viatjar a Alemanya on el va acollir primer el Schalke 04 i després el Borussia Mönchengladbach, que va pagar 10 milions d’euros per ell fa dos anys.

Compromès amb les seves arrels no oblida Embolo d’on va venir i ha creat una fundació que proporciona recolzament als nens refugiats a Suïssa i impulsa projectes amb altres joves al Camerun i el Perú.