Eurocopa 2021: Nova Espanya, nova Itàlia

A Wembley es trobaran dimarts la nova Espanya i la nova Itàlia. L’emergent obra de Luis Enrique, que ha trencat tots els pronòstics, desafiant fins i tot els més optimistes. A tothom menys al tècnic asturià, que va presumir, sense que ningú el cregués llavors, que la seva selecció era candidata seriosa a emportar-se l’Eurocopa. Un equip d’autor, ja des de la controvertida llista inicial de 24 jugadors, deixant Ramos a casa (semblava una heretgia que no hi hagués cap jugador del Madrid), en què no es discuteix la fidelitat a un sistema ni la protecció als jugadors que l’executen.

De vegades, bé, molt bé fins i tot, com en el volcànic triomf sobre Croàcia que va obrir la porta perquè els indiferents es connectessin entusiasmats amb la incipient obra de Lucho. De vegades, regular, fins i tot malament, com va passar en l’agònic triomf sobre Suïssa, pròleg de la cita amb els quatre millors del continent.

Contundent i fiable

Sigui com sigui, aquesta Espanya és capaç d’aixecar-se de qualsevol problema. Fins i tot d’una mala arrencada de torneig (dos punts de sis possibles, empat amb Suècia, empat amb Polònia) que l’evocaven al dramàtic fatalisme d’un país. En l’adversitat, el grup de Luis Enrique ha sigut contundent i fiable, fins i tot quan els penals, un art que no sabien executar (havia fallat els cinc anteriors a la tanda de divendres, sis si s’inclou l’inicial de Busquets) semblaven ser la seva condemna definitiva.

A cada partit, i sobretot en els decisius (Eslovàquia, Croàcia i Suïssa), el tècnic ha anat guanyant jugadors per a la causa. Peces que havia defensat i acompanyat en els mals moments, es diria que esperant amb paciència franciscana. Busquets va debutar en el tercer partit després de superar el positiu per coronavirus.

Origen i final

Va estar confinat a casa. Va jugar la primera final. I Busi va ser el millor. Morata, castigat mediàticament i fins i tot socialment amb amenaces a ell i la seva família per la falta de punteria, va rubricar el gol, el 3-4, que va desencadenar l’emoció de milions d’aficionats per eliminar Croàcia, la vigent subcampiona del món.

😍 ¡¡MOMENTAZO DE UNAI SIMÓN!!

🤩 Con la adrenalina a flor de piel, el guardameta español toma la palabra y nos pone la piel de gallina.

🗣️ "Lo importante es sumar para este gran grupo de chavales que tenemos ganas de comernos el mundo y ganar la #EURO2020".#SomosEspaña pic.twitter.com/xmslpICuJi

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 3 de julio de 2021

I Unai Simón, burlat el seu peu dret per aquella capritxosa pilota, es va aixecar amb una descomunal tanda de penals davant Suïssa. La nova Espanya arriba orgullosa a la seva cita amb la nova Itàlia a Wembley. És un partit que significa, en realitat, l’origen i el final. Origen de la gloriosa Espanya del 2008 quan Cesc, que no picava un penal des que era juvenil, va trencar la frontera maleïda dels quarts de final i va obrir el camí de la segona Eurocopa de la història espanyola.

Sense Spinazzola

 ¿I si Oyarzabal, autor del cinquè penal a Suïssa, és el nou Cesc? L’origen és la Itàlia de l’edat d’or i també el seu final, ja anunciat en el Mundial de Brasil 2014. Però dos anys després, a l’Eurocopa de França, una anònima Itàlia va certificar el final de l’era de Vicente del Bosque. Ara, tot ha canviat. Res és el que era. Ni tan sols ho sembla. Ningú, excepte Luis Enrique i els seus 24 soldats, esperaven veure ‘la Roja’ a Wembley. I va cap allà, preparant-se per jugar una semifinal de l’Eurocopa. 

Notícies relacionades

Pedri, elegit millor jugador jove de l’Eurocopa

«¿Algú ha vist el que ha fet Pedri, un nen de 18 anys, en aquesta Eurocopa?

Tampoc res és el que sembla a Itàlia, rescatada de l’abisme (no va jugar el Mundial 2018) per Mancini. No té cap estrella rutilant, però juga bé, ataca i es diverteix amb la pilota. ¿Ataca? Sí, molt i bé amb Mancini, l’arquitecte de la reconstrucció, que ha tornat en temps rècord l’orgull a un país que havia abandonat l’elit mundial no fa ni tres anys. L’extècnic del City li ha donat una identitat pròpia, fins i tot contracultural perquè la pilota ja no és vista com un enemic sinó com un aliat. 

Fa 32 partits consecutius que no coneix la derrota, la dada que delata la transformació d’Itàlia. Això sí, el tècnic no tindrà Spinazzola, el lateral que es va trencar el tendó de Aquil·les contra Bèlgica.