Inevitable fracàs en la cita europea

És molt probable que les eleccions al Parlament Europeu previstes per al maig del 2014 tornin a ser unes eleccions amb baixa participació i amb poc debat de tall europeu. Així, el desinterès en la Unió Europea (UE) com a ens polític, i fins i tot l'animadversió derivada de la crisi, es poden veure reflectits no solament en la baixa participació, sinó també en l'entrada al Parlament Europeu de partits polítics demagogs i amb projectes de renacionalització. També és previsible, tal com apuntàvem, que el debat estatal giri al voltant de temes nacionals, en la tònica d'altres eleccions, sense entrar a debatre veritablement assumptes que ens afecten a tots els europeus.

Acció, reacció, decisió és el lema de la campanya que ha iniciat el Parlament Europeu per a la informació i conscienciació ciutadana, amb l'intent de captar l'atenció del ciutadà, un intent fallit si tenim en compte l'èxit que va tenir la presentació de la campanya a Barcelona.

Malgrat tot, el context de les properes eleccions és lleugerament diferent, i no només per la crisi. Aquesta vegada, derivat de la implementació del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu escollirà el president/a de la Comissió Europea i, en conseqüència, l'agenda política de la institució. L'impacte d'aquestes mesures encara s'ha de veure, i pot ser elevat.

Tanmateix, ara per ara, els ciutadans europeus volem més: volem més democràcia, volem institucions més eficients, volem entendre com i qui legisla i com es desenvolupa un projecte de millora de la nostra societat. Si bé la Unió Europea avança en aquesta direcció, ho fa a un ritme molt menor del que es desitja. El Tractat de la Unió Europea (TUE) i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) són un conjunt enrevessat d'articles al quals s'ha d'afegir un tercer cos normatiu: la Carta de Drets Fonamentals. Les institucions europees són massa i amb funcions confuses. El pressupost comunitari segueix essent ínfim i les polítiques exterior i de seguretat comuna no existeixen, ja que cada Estat segueix actuant individualment.

Els mecanismes de democratització encara són mínims. En primer lloc, amb els canvis afegits, la Comissió Europea tindrà perfil polític i fixarà l'agenda política des de la seva capacitat per impulsar el procediment legislatiu (article 289 del TFUE). És cert que el Parlament i el Consell colegislaran després, però, de moment, la Comissió, un òrgan no escollit democràticament, segueix tenint molt de pes. En el vessant participatiu, la iniciativa legislativa ciutadana recentment creada per motivar la participació dels ciutadans europeus, no està reeixint.

La UE segueix estant en una dinàmica d'estats i no de ciutadans. L'any del ciutadà europeu ha servit tan sols per fer programes de comunicació i intents de connectar amb la ciutadania, però els ciutadans reaccionaran únicament amb un veritable canvi del sistema. La ciutadania europea vol un Parlament Europeu potent, amb capacitat de decidir, un veritable organisme supranacional per desenvolupar les polítiques que nacionalment o regionalment desborden els estats, i mentre això no succeeixi no convenceran la ciutadania amb campanyes superficials, buides de continguts polítics. Per sobre de tot cal un projecte europeu que convenci la ciutadania. Canvis institucionals aïllats, per dramàtics que siguin, tampoc tindran els resultats esperats.

És per això que aquestes properes eleccions europees a Catalunya han de servir per alguna cosa més que per a una parafernàlia democràtica. Els catalans han de demostrar que sí que volen més Europa i també una UE més democràtica. Cal que les eleccions serveixin per discutir el projecte europeu de soca-rel.

Notícies relacionades

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

Brussel·les avisa que no hi haurà quitació de deute

CONvÉ explicar que aCatalunya, a dia d'avui, any 2013, existeix una voluntat col·lectiva important i ignorada. Com a poble d'Europa, volem que se'ns escolti i volem votar. Per això, aquestes eleccions són l'oportunitat de presentar-nos units amb la ferma convicció que això servirà per construir un veritable ens polític europeu per desenvolupar les millors polítiques socials, econòmiques i mediambientals a tot el territori comú,  i en el qual es respectaran les voluntats dels pobles i els ciutadans europeus en un context globalitzat. Volem més democràcia, més Parlament i menys intergovernamentalisme europeu.

Hem d'aconseguir que aquestes eleccions al Parlament Europeu no tornin a ser un fracàs. Que a Catalunya hi hagi molta més participació. Ens hem de presentar units i explicar quina és l'Europa que volem. Anar units #juntsaeuropa, per explicar les polítiques que han de millorar el nostre futur català i europeu i el de les futures generacions.