Avantatges d'una llista unitària per al Parlament Europeu

El proper 25 de maig hi ha les properes eleccions al Parlament Europeu, en les quals es tem un altre descens de la participació electoral a nivell europeu: de fet, l'abstenció va creixent i això dóna força als partits antieuropeistes, que sí que aconsegueixen mobilitzar el seu electorat de protesta i per això poden arribar a 1/3 dels diputats al 2014. Les properes eleccions europees seran les primeres eleccions després de la Via Catalana del passat mes de setembre. En aquest context de desmobilització i desmotivació creixent a escala europea, la Via Catalana ha estat la mobilització més extraordinària a Europa des de fa vint anys, quan els bàltics van fer la seva via per reclamar la independència. "Ja sabreu canalitzar cap a les urnes tota la gent que es va donar la mà?" em pregunten sovint a Brussel·les i a Estrasburg. En un context de desmobilització general i de penalització als grans partits clàssics de govern, que a Espanya castigarà especialment PP i PSOE, "si aconseguiu portar a les urnes dos milions de vots el proper 25 de maig donareu un cop d'efecte molt gran a nivell europeu". Aquest és el nostre repte i el debat a casa nostra s'hauria de centrar a valorar si els partits polítics catalans sobiranistes i anti 'statu quo', presentant-se per separat, seran capaços de mobilitzar tota aquella força millor que no pas si ho fessin conjuntament. Tot seguit us adjunto algunes idees sobre com ho veig.

1.- La llei electoral espanyola per a les eleccions europees està pensada per afavorir especialment PP i PSOE: amb una circumscripció única espanyola la llei d'Hondt massacra els petits partits catalans i bascos i d'aquí neix la necessitat de fer coalicions que observem al Parlament Europeu des de 1986 ençà. Un exemple: el 2009 CiU amb PNB i alguns altres partits regionalistes van obtenir quasi 1 milió de vots però només van assolir 2 diputats. PP i PSOE, en canvi, amb poc més de 5 milions de vots cadascun, en van obtenir 25 i 23 respectivament. Una possible llista única entre CiU i ERC, oberta a altres partits, com ara Ernest Maragall, en opinió meva generaria un efecte clar de sinergia i mobilització, que podria proporcionar un resultat en diputats més gran proporcionalment que no pas els que obtinguin per separat CiU i ERC. Així, Malta, per exemple, amb només 350.000 habitants, envia 5 diputats al Parlament Europeu i Catalunya, amb 7,2 milions d'habitants, gràcies a la llei electoral espanyola només en té 6... quan països amb la una població semblant a Catalunya n'envien entre 13 i 18!

2.- Si els partits catalans es presentessin conjuntament el primer lloc a Catalunya a les eleccions està assegurat i això és molt important. Quan jo he parlat amb vicepresidents del Parlament Europeu per demanar l'ús de la llengua catalana al plenari, per exemple, m'han preguntat: "¿CiU com va quedar el 2009 a Catalunya?" Segona força amb un 24% dels vots, els responc. "Torna quan sigueu primera força". I quan jo els dic que el PSC (primer partit a Catalunya el 2009) està a favor de l'ús del català a plenari (Raimon Obiols i Maria Badia sempre han estat molt clars en aquest sentit) m'han respost que el PSOE defensa el contrari que el PSC, i que el PSOE mana més que el PSC. 

3.- Si en les eleccions europees de 2014 es fragmenta el mapa electoral espanyol, i per exemple com apunten les enquestes IU i UPD i altres forces fan forat a costa de PP i PSOE, una llista única catalana trencaria la manca de proporcionalitat de la llei d'Hondt aplicada a tot l'Estat: es podrien obtenir més diputats conjuntament que no pas per separat. En aquest sentit, em sorprenen les crítiques d'entrada d'alguna gent d'Unió, ja que sense llista única i per separat, si CiU i PNB no fan un bon resultat perilla el tercer diputat... que és precisament el d'Unió.

Notícies relacionades

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

Brussel·les avisa que no hi haurà quitació de deute

4.- El fet que el Parlament Europeu sigui encara un embrió de parlament (no té competències fiscals; no tria el president de la Comissió Europea; moltes normatives que vota no són vinculants per als Estats membres...) fa que les diferències ideològiques normals entre partits puguin ser més fàcilment superables pels votants dels diferents partits, més que no pas si les eleccions fossin locals, regionals o estatals. Una llista única a les eleccions europees podria ser, d'altra banda, un banc de proves per a observar els resultats d'una possible llista única si s'arriba a un escenari d'eleccions catalanes plebiscitàries: quan està en joc la sobirania del país a cara o creu no s'hauria de perdre cap vot en les restes d'assignació d'escons perquè hi ha diferents partits sobiranistes que hi concorren per separat. 

5.- En aquest sentit, per exemple, pretendre centrar la campanya electoral de les europees per a castigar Angela Merkel em sembla d'una gran frivolitat, quan Catalunya es juga en el proper cicle electoral el seu futur a cara o creu: això em sembla que equival a pensar realment que les manifestacions dels darrers dos anys a Catalunya són només una escalfada transitòria dels catalans, tal com diuen a Madrid. Els alemanys no són fanàtics de l'austeritat, senzillament no volen pagar la fallida fiscal dels països del sud, i això inclou la CDU de Merkel i també els socialdemòcrates i verds alemanys. En aquest mateix sentit, l'esquerra nòrdica és "fiscalment sostenible": per mantenir l'Estat del benestar aquesta esquerra és la primera interessada a quadrar el pressupost cada any, perquè un gran dèficit públic generat en pocs anys vol dir més impostos i privatitzacions de serveis públics.