Unitat d'acció a la UE

Un debat electoral amb sis contendents pot ser àgil i vivaç, i no una mera successió de monòlegs. Ho van demostrar ahir durant un parell d'hores a TV-3 els candidats dels partits catalans a les europees de diumenge. La consulta sobiranista, com es podia esperar, va protagonitzar l'intercanvi de parers i va permetre constatar que la UE serà la pròxima estació del front que CiU, ERC i ICV-EUiA formen en defensa del dret a decidir, i que ja s'ha explicat al Parlament i al Congrés. Els tres caps de llista van anticipar la seva unitat d'acció a Brussel·les i també units van acorralar el PP, i en part el PSC, per retratar el seu no al referèndum del 9 de novembre.

El convergent Ramon Tremosa, el republicà Josep Maria Terricabras i l'ecosocialista Ernest Urtasun van coincidir que la consulta pot i s'ha de defensar a la UE com a element de pressió al Govern de Mariano Rajoy perquè abandoni l'immobilisme. Tremosa va assegurar que la Unió pot perfectament «emparar» la voluntat dels catalans de pronunciar-se el 9-N, i va assenyalar que un sí a la independència d'Escòcia el 18 de setembre contribuiria a flexibilitzar les posicions de la Comissió Europea i a no excloure de la UE un nou Estat constituït a partir d'una consulta, com podria passar hipotèticament amb Catalunya. El candidat del PPC, Santiago Fisas, es va quedar a l'estadi previ i va advertir que Europa no pot avalar la consulta perquè els Estats membres no estan disposats a veure països fragmentant-se: «Si no som espanyols, estem fora d'Europa». No obstant, l'aspirant popular va deixar entreveure que el PP avalaria l'ingrés d'una Escòcia independent si té el beneplàcit de la Gran Bretanya.

Mentre Fisas presentava el PPC com l'únic dic de contenció del sobiranisme, el candidat socialista, Javi López, agitava la bandera del diàleg valent-se de la «sensibilitat» que el seu aspirant a presidir la Comissió, Martin Schulz, té envers la realitat catalana (encara que s'ha pronunciat en contra del referèndum). En aquest apartat partia amb avantatge Urtasun, que aviat va recordar que la candidata d'Els Verds a la Comissió Europa, Ska Keller, és l'única que s'ha manifestat a favor que els catalans votin.

Els atacs al PPC en defensa del referèndum sobiranista van evitar que CiU i ERC es llancessin més dards, com han fet durant la campanya electoral. Només hi va haver una pulla, i la va firmar Terricabras. Després de desitjar «sort» a les urnes a CiU i a ICV-EUiA pel bé del procés sobiranista, el candidat d'ERC va avisar la federació nacionalista, i sobretot Artur Mas, que el procés el pilota «el poble de Catalunya», i que el cap del Govern només «l'acompanya». Tremosa no va entrar a discutir i va preferir recordar que de la força que obtinguin els partits proconsulta dependrà que la UE miri amb uns altres ulls el procés català: «Només ens respectaran si omplim les urnes», va dir.

Cada candidat va voler furgar en les incongruències d'aquells rivals amb qui es disputa un electorat fronterer. Tremosa va preguntar a López si votaria a Brussel·les a favor del dret a decidir i el socialista va dir que sí, però per poder portar a terme una consulta «viable», una cosa que requereix, va recalcar, el pacte previ dels governs català i espanyol. Urtasun li va recordar llavors que aquesta proposta ja ha estat rebutjada pel PSOE al Congrés. López també es va mostrar partidari de l'oficialitat del català a la UE i Tremosa i Urtasun van tornar a responsabilitzar el PSOE del seu «bloqueig».

La candidata menys interpel·lada va ser Teresa Giménez Barbat, d'UPD. En la seva primera intervenció va mirar de refutar que existeixi el «nacionalisme espanyol» i després es va dedicar a buscar les pessigolles, sobretot, al PSC i al PPC.

Notícies relacionades

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

Brussel·les avisa que no hi haurà quitació de deute

CORRUPCIÓ I RETALLADES / Els debats més intensos es van produir a compte de la corrupció i les polítiques d'austeritat europees. Sobre la corrupció, Urtasun va acusar el PPC de representar la «màfia» que ha especulat amb el totxo i va recordar a CiU que es presenta a les eleccions «amb la seu embargada» pel cas Millet.

En el bloc econòmic hi va haver moltes més coincidències entre CiU i el PPC, en especial al justificar els plans d'austeritat, i entre el PSC, ERC i ICV, al censurar-los. Les diferències van ser que mentre Tremosa exculpava la UE i responsabilitzava la gestió de PP i PSOE -«no europeïtzem fracassos nacionals»-, Fisas apuntava com a únics culpables els socialistes. I les forces d'esquerra van assenyalar sens dubte com a botxins la troica i la majoria conservadora que governa la UE.