'DOODLE' DE GOOGLE

Nettie Stevens, la genetista que va establir les bases cromosòmiques del sexe

La prestigiosa investigadora nord-americana va trobar en un escarabat la resposta de per què es neix dona o home

nettie-stevens-155th-birthday-57553903115304962-hp

nettie-stevens-155th-birthday-57553903115304962-hp

1
Es llegeix en minuts

Aquest dijous, 7 de juliol, Google dedica un 'doodle' a la investigadora nord-americana que va descobrir, juntament amb Edmund Beecher, les bases cromosòmiques del sexe, és a dir, va ser la primera que va trobar la resposta de per què es neix dona o home. La genetista Nettie Maria Stevens (Cavendish, Vermont, 7 de juliol de 1861-4 de maig de 1912), que avui hauria complert 155 anys, va ampliar els camps de l'embriologia i la citogenètica.

Abans d'establir el sistema XY de determinació del sexe, a principis del segle XIX els biòlegs evolucionistes havien llançat moltíssimes teories sobre com s'establia el sexe (com que depenia dels factors externs durant el desenvolupament o de factors hereditaris).

ESTUDI DE L'ESCARABAT 'TENEBRIO MOLITOR'

Notícies relacionades

La Viquipèdia recull que el 1905 va publicar el seu transcendent treball 'Studies in spermatogenesis with special reference to the 'accessory chromosome' , resultat d'una investigació en l'escarabat 'Tenebrio molitor'. Les seves indagacions la van portar a estudiar la diferenciació cel·lular en embrions i després a l'anàlisi dels cromosomes. Observant aquests últims, la científica va constatar, en primer lloc, que els cromosomes existeixen com a estructures parelles en les cèl·lules, en lloc de llargs bucles o fils com molts encara sostenien, donant fi així a un llarg debat.

Stevens va comprovar que les cèl·lules somàtiques de la femella contenien 20 cromosomes grans, és a dir, 10 parelles grans, mentre que les masculines en tenien 19 de grans i una de petita, és a dir, nou parelles de cromosomes grans i una constituïda per un de gran i un altre de petit. La investigadora va arribar a la conclusió que els espermatozoides que tenien un cromosoma petit eren els que determinaven el sexe masculí, i aquells que tenien els 10 cromosomes de la mateixa mida determinaven el sexe femení. En altres paraules, considerant que en la terminologia moderna el cromosoma petit es diu Y, mentre que la seva parella homòloga es diu X.