25 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT
Descobreix el secret de la veu de Freddie Mercury amb aquesta versió a cappella de 'We are the champions'
Científics de diversos països van disseccionar el 'rugido' i l'extraordinari vibrato del desaparegut líder de Queen
La versió a cappella de ’We are the champions’ exemplifica a la perfecció les increïbles característiques de la veu de Mercury, que avui fa 25 anys que va morir. /
En les últimes setmanes la figura de Freddie Mercury, de qui aquest dijous es compleixen 25 anys de la seva mortFreddie Mercury, ha ressuscitat a les xarxes gràcies en un vídeo publicat a Youtube fa un any i ara molt present als murs de Facebook. Es tracta de la versió a cappella de l'arxiconegut tema de Queen 'We are the champions', l''himne oficial' de tota competició com cal. Aquesta gravació, en particular, està a punt d'arribar als 13 milions de reproduccions.
La cançó inclosa en l'àlbum 'News of the world', del 1977, és una de les analitzades en l'estudi que científics austríacs, txecs i suecs van publicar el mes d'abril passat a la revista 'Logopedics Phoniatrics Vocology': 'Freddie Mercury - acoustic analysis of speaking fonamental frequency, vibrato and subharmonics'.
La de Mercury va ser una de les veus del rock més reconeixibles del segle XX. La seva veu -"una força de la naturalesa amb la velocitat d'un huracà"- es va caracteritzar pels següents trets:
1/ BARÍTON QUE VA CANTAR COM A TENOR
L'autor principal del treball, l'austríac Christian Herbst, assegura que Mercury va ser un baríton que va cantar com un tenor a causa de l'extraordinari control de la seva tècnica.

2/ SO DE 'RUGIT'
Els científics van comptar amb la col·laboració d'un cantant capaç d'imitar la veu del líder de Queen per examinar l'anomenat 'rugit' de Mercury. Van filmar la laringe amb una càmera d'alta velocitat per veure què passava fisiològicament mentre cantava aquelles notes distorsionades. Així van poder reconstruir com Mercury va forçar fins al límit el seu sistema vocal en la seva època més extravagant.
3/ SUBHARMONIA
Les imatges van mostrar un estrany fenomen físic anomenat subharmonia. És similar al cant amb la gola tuvano Xoomej tuvano Xoomej (una ètnia siberiana), en què no només les cordes vocals vibren, sinó també un parell d'estructures de teixit anomenades plecs ventriculars que no s'utilitzen habitualment per parlar o cantar.
4/ RÀPID VIBRATO
La majoria de cantants de pop/rock mantenen un vibrato regular. No obstant, el de Farrokh Bulsara, el seu verdader nom, era perceptualment irregular (i més ràpid). Així, aquesta característica es pot escoltar clarament en les notes sostingudes de cançons famoses com 'Bohemian Rhapsody' o el 'We Are the Champions' que obre aquesta peça. Aquesta és una de les característiques fonamentals de la seva veu prodigiosa, segons l'estudi.
5/ UNA GAMMA VOCAL NORMAL
Notícies relacionadesEs deia que 'el màxim déu del rock' -segons una enquesta publicada a 'The Sun'- tenia una extraordinària tessitura, capaç d'englobar més de quatre octaves. No obstant, aquest estudi no ho va poder confirmar i sí que la seva veu tenia una gamma vocal normal, pròpia d'un adult sa.
Totes aquestes característiques també es poden apreciar a 'Bohemian Rhapsody':
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump