DEBAT SOBRE EL CONSUM

Descobreix quins productes porten oli de palma (i per què té tan mala premsa)

Nutricionistes, ecologistes i defensors dels drets humans critiquen un ingredient més present del que ens pensem

zentauroepp37411781 barcelona 23 02 2017 fin de semana reportaje sobre el aceite170223222016

zentauroepp37411781 barcelona 23 02 2017 fin de semana reportaje sobre el aceite170223222016 / ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Sonia Gutiérrez
Sonia Gutiérrez

Periodista

ver +

¿És perjudicial l’oli de palma? Hi ha respostes contràries segons es pregunti a les agències de seguretat alimentària i oenagés o a les empreses que el fan servir. Encara que no són poques les advertències sobre els efectes nocius d’aquesta planta tropical en la salut i el medi ambient, l’oli de palma no està prohibit i es troba de múltiples formes als supermercats.

Imaginem-nos un consumidor que decideix eliminar de la seva vida l’oli de palma. Aviat veurà que és gairebé impossible: prop de la meitat dels productes de consum en contenen, segons la Taula Rodona per a l’Oli de Palma Sostenible (RSPO). No només menjar, sinó també cosmètics i biocarburants.

Aquesta setmana, la periodista Samanta Villar va aixecar polseguera a Twitter al preguntar a Hero per l’oli de palma en els seus productes infantils. Però moltes altres empreses l’utilitzen: Unilever, Nestlé, Kellogg’s, Colgate-Palmolive, L’Oréal, Johnson & Johnson, Burger King i McDonald’s són només algunes. A més de ser barat, té una textura untuosa ideal per al menjar processat, les cremes i els sabons.

La conscienciació social ha augmentat des que l’any 2014 la llei va obligar les empreses a especificar en l’etiquetatge quin tipus d’«oli vegetal» fan servir. «El consumidor podria veure per primera vegada la freqüència amb què s’utilitza l’oli de palma», afirma Laura Villadiego, de Carro de combate, un col·lectiu de periodistes que ha fet una investigació sobre aquest producte.

GREENPEACE

Plantacions de palmera d'oli a Sumatra (Indonèsia).

SABER LLEGIR L’ETIQUETA / El nostre consumidor imaginari llegeix les etiquetes i veu que no hi ha tants productes que diguin amb claredat que porten oli de palma. A vegades està camuflat en altres noms, adverteix Carro de combate, com són: oli de palmera, greix vegetal (palma); greix vegetal fraccionat i hidrogenat de palmera, Sodium Palmitate, Estearina de palma (Palm stearin), Palmoleïna o Oleïna de palma (Palmolein), llard de palma o el nom científic de la planta (Elaeis guineensis).

La cosa es complica en els cosmètics, en què s’utilitzen derivats que sovint procedeixen de l’oli de palma, però a vegades d’altres matèries primeres. «La següent batalla en la transparència de les empreses serà obligar-les a declarar d’on procedeixen», afirma Villadiego. Aquests derivats són: àcid palmític, o àcid hexadecanoic, palmitat d’ascorbil, àcid esteàric, glicerina, glicerol, Sodium Laureth Sulfate, Sodium Lauryl Sulfate, palmitoil (o Palmitoyl), Glyceryl Stearate ES, emulgent E472e, additiu E160 (betacarotè) i similars (carotenoides, beta apocarotenal i èster etílic), àcid beta apocarotenoic, additiu E570 – àcids grassos, vitamina A palmitat o palmitat de retinol.

¿I quins productes trobem en el mercat amb oli de palma o els seus derivats? Des de les galetes Príncipe, Oreo i Tuc fins als Donuts, els Doritos, les margarines Flora i Tulipán, els Kinder sorpresa, els Kit Kat, la Nocilla, la Nutella, els Sugus i alguns precuinats de Findus i La Cocinera. Carro de combate té una llista de productes a la seva web.

RISCOS PER A LA SALUT / Un dels principals arguments en contra de l’oli de palma són els seus efectes sobre la salut. La recomanació de Ramón de Cangas, del Comitè Assessor del Consell General de Dietistes-Nutricionistes, és clara: «Com menys quantitat se’n consumeixi millor». És un oli ric en greixos saturats, cosa que incrementa el risc de malalties cardiovasculars a l’augmentar els nivells de colesterol dolent (LDL).

GREENPEACE

El fruit de la palma africana, en una plantació de Sumatra (Indonèsia).

GREENPEACE / CHEDAR ANDERSON 

Foto aèria feta a Riau (Sumatra), que mostra la desforestació a Indonèsia degut a l'expansió de les plantacions de palma africana.

Alguns estudis també el relacionen amb el càncer. L’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona va vincular el seu consum amb un risc més gran de metàstasi (en ratolins) i l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va alertar que durant el procés d’elaboració, en què se sotmet a temperatures de 200º C, es generen substàncies genotòxiques (perjudicials per a l’ADN) i carcinogèniques (que produeixen càncer). «La utilització d’oli d’oliva o gira-sol en substitució pel de palma és possible i molt recomanable», afirma De Cangas. 

Els ecologistes denuncien, a més, que l’oli de palma és un dels causants de la desforestació a Indonèsia i Malàisia, fet que suposa una amenaça per als orangutans. Per no parlar dels gasos d’efecte hivernacle deguts a la crema de boscos. «No demonitzem l’oli de palma, el que no acceptem són més desforestacions», recalca Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Boscos de Greenpeace Espanya. L’any 2004, es va crear la Taula Rodona per a l’Oli de Palma Sostenible (RSPO) per limitar els abusos en la seva producció, però per a Greenpeace no n’hi ha prou. «És molt poc exigent», diu Soto.

    El novembre del 2016, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre Wilmar, el principal productor d’oli de palma, en què es relaten abusos laborals com nens de 8 anys realitzant una feina física dura i treballadors amb greus lesions a causa del paraquat, un herbicida tòxic. El més sorprenent és que algunes plantacions investigades tenen el certificat de la RSPO. Entre els clients de Wilmar hi ha Nestlé, Procter & Gamble i Reckitt Benckiser. «Les empreses miren cap a una altra banda», denuncia Amnistia.

ARGUMENTS DE LES EMPRESES / Les companyies es defensen assegurant que tots els seus productes són segurs per a la salut. L’última a fer-ho ha sigut Hero, que, arran del tuit de Samanta Villar qüestionant els seus productes infantils, ha afirmat que «el 99%» de les seves terrines s’elaboren sense oli de palma i que «només les que porten galeta contenen un mínim percentatge (...) innocu».

Notícies relacionades

    Tornant al consumidor imaginari del principi, ¿quines opcions li queden? Evitar el menjar processat i apostar per la cuina casolana és l’alternativa més saludable. Després hi hauria exigir als fabricants que respectin els criteris de sostenibilitat, com aconsella l’OCU.

SISTEMA D’ALIMENTACIÓ  / I si s’opta per no comprar productes amb oli de palma, s’ha de tenir en compte que alguns olis substitutius, com el de soja, també tenen el seu impacte social i mediambiental. «El problema no és l’oli de palma en si, sinó el nostre model d’alimentació actual», recalca Villadiego. 

GREENPEACE / ULET IFANSASTI

Cries d'orangutan en un centre de protecció d'Indonèsia, on l'expansió de plantacions de palmera d'oli està destruint l'hàbitat d'aquest animal en perill.