Victor Hugo, un brillant escriptor i un polític avançat al seu temps

Victor Hugo (Besançon 1802-París 1885) era un poeta, dramaturg i novel·lista del Romanticisme francès, així com un intel·lectual compromès amb la política del segle XIX de França. En la faceta literària i creadora, està considerat com un dels més grans en llengua francesa, mentre que en el terreny polític va abordar públicament, en escrits i en les Assemblees del moment, qüestions que encara avui en dia segueixen preocupant, com els drets de les dones, l'educació, la pena de mort i la unitat d'Europa, per a la qual proposava un model semblant al dels Estats Units d'Amèrica. El seu compromís amb la societat, que posteriorment va ser recollit pels intel·lectuals per debatre el paper que els correspon davant la ciutadania, li va costar una condemna d'exili entre el 1852 i el 1877. Google li dedica avui un 'doodle'.

Com es pot trobar a la Viquipèdia, era un poeta líric, amb obres com ‘Odes et ballades’ (1826), ‘Feuilles d'automne’ (1832) o ‘Les contemplacions’ (1856), poeta compromès contra Napoleó III a ‘Les châtiments’ (1853) i poeta èpic a ‘La légende des siècles’ (1859 i 1877). També va ser un novel·lista popular i de gran èxit amb obres com ‘Nostra Senyora de París’ (1831) o ‘Els miserables’ (1862), recreat el 2012 en el cine a manera de musical pel britànic Tom Hooper i de l'última part del qual avui es compleix el 155 aniversari de la seva publicació. En teatre va exposar la seva teoria del drama romàntic en la introducció de ‘Cromwell’ (1827), i la il·lustra principalment amb ‘Hernani’ (1830) i ‘Rui Blas’ (1838).

Les seves opinions, morals i polítiques alhora, i la seva obra excepcional el van convertir en un personatge emblemàtic a qui la Tercera República va honorar a la seva mort amb un funeral d'Estat, celebrat l'1 de juny de 1885 i al qual van assistir més de dos milions de persones, i amb la inhumació de les seves restes al Panteó de París.

PREMONICIÓ EUROPEISTA

Notícies relacionades

¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Com a mostra de la seva visió a llarg termini i del seu compromís social, n'hi ha prou llegint les paraules que va pronunciar davant l'Assemblea Nacional francesa. Un text premonitori: "Arribarà un dia en què les armes us cauran dels braços, a vosaltres també! Arribarà un dia en què la guerra semblarà també absurda i serà també impossible entre París i Londres, entre Sant Petersburg i Berlín, entre Viena i Torí, com és impossible i sembla absurda avui entre Rouen i Amiens, entre Boston i Filadèlfia. Arribarà un dia en què vosaltres, França, Rússia, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, totes vosaltres, nacions del continent, sense perdre les vostres qualitats distintives i la vostra glòria individual, us fondreu estretament en una unitat superior i constituireu la fraternitat europea, exactament com Normandia, Bretanya, Borgonya, Lorena, Alsàcia, totes les nostres províncies, es fonen a França".

I seguia: "Arribarà un dia en què no hi haurà més camps de batalla que els mercats que s'obrin al comerç i els esperits que s'obrin a les idees. Arribarà un dia en què les bales i les bombes seran reemplaçades pels vots, pel sufragi universal dels pobles, pel venerable arbitratge d'un gran Senat sobirà que serà a Europa el que el Parlament és a Anglaterra, el que és la Dieta a Alemanya, ¡el que és l'Assemblea Legislativa a França! Arribarà un dia en què es mostrarà un canó als museus com ara es mostra un instrument de tortura, ¡sorprenent-nos que això hagi existit! Arribarà un dia en què veurem aquests dos grups immensos, els Estats Units d'Amèrica i els Estats Units d'Europa, situats al davant l'un de l'altre, donant-se la mà sobre els mars, intercanviant els seus productes, el seu comerç, la seva indústria, les seves arts, els seus genis, netejant el planeta, colonitzant els deserts, millorant la creació sota la mirada del Creador, i combinant junts, per aconseguir el benestar de tothom, aquestes dues forces infinites, la fraternitat dels homes i el poder de Dés". I això va passar el 1871.