Dibuixos a cop de tecla

Keira Rathbone té més de 40 màquines d’escriure. Però no és escriptora. Aquesta artista anglesa les utilitza per dibuixar, una tècnica amb la qual ha retratat Barack Obama, Tom Hanks i Marylin Monroe. Però la seva inspiració és el carrer, entre gent de totes les edats, estils de vida i nacionalitats. Amb la seva màquina d’escriure captura el que és natural i espontani d’un lloc. I crida l’atenció de molts transeünts. «Mentre estic asseguda treballant en una peça, atrec comentaris i mirades, i això és màgic», explica.

La seva carrera va fer un pas definitiu el 2009, quan va il·lustrar el llibre Obama music. Va ser un encàrrec de la dramaturga Bonnie Greer, després de veure la coberta d’un disc de la banda escocesa Malcolm Middleton. El seu original estil l’ha catapultada fins al punt que a l’octubre participarà en el llançament al Regne Unit del primer llibre de Tom Hanks, l’antologia de contes Uncommon type.

Com tot el que acaba sent gran, va començar de manera accidental. Rathbone tenia llavors 16 anys i la seva ment inquieta l’obligava a buscar camins alternatius per aconseguir el que es proposava. «Disfrutava empenyent els límits», assegura. «Sempre m’ha agradat fer coses poc convencionals i trobar un ús creatiu per a objectes rudimentaris». Així va ser com va decidir estudiar pel seu compte, sense un enfocament concret. Escrivia al carrer amb aquest objecte totalment obsolet, i així va desenvolupar el seu estil artístic. «Les preguntes i les reaccions de les persones han influït en el desenvolupament de la meva forma d’art», relata.

En un principi, no va pensar a usar la seva màquina d’escriure per dibuixar. Només s’asseia amb la seva petita Silver Reed taronja. Mecanografiant lletres, números i símbols,  va començar espontàniament a delinear. Llavors no es va adonar que es convertiria en la seva principal forma d’expressió artística, però no va passar gaire temps abans de veure’s dibuixant persones i paisatges de carrers.

Rathbone també s’ha unit a altres artistes visuals per experimentar i crear música amb la màquina d’escriure, distorsionant els sons en les seves performances. Però el que alguns han anomenat typewriter art no és nou. L’artista Alan Riddell va fer els anys 70 una selecció de dibuixos de la primera meitat del segle XX fets amb aquest aparell. Un altre artista conegut per les seves obres mecanografiades és Andrew Belsey, que Rathbone va conèixer en una mostra.

¿Què li aporta la màquina d’escriure? «M’agrada la naturalesa repetitiva d’escriure caràcters en el paper o un altre suport», detalla. Ha exposat en diverses galeries de Londres, però també a Nova York i Niça. Els seus pròxims projectes inclouen una exposició individual a l’històric New Wimbledon Theatre a principis del mes d’octubre.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Rathbone recorda amb gran afecte quan va exposar el 2012 a la Galeria Il·lacions de Barcelona, un espai dedicat al disseny ubicat al carrer del Notariat, a prop del Macba. «Va ser la primera vegada que em vaig asseure en una vista privada, i espontàniament vaig decidir tenir la gent com a tema», recorda. Va començar a dibuixar la multitud que s’acostava a aquell racó del Raval. «Els vaig intrigar i vaig causar una gran reacció», assegura. D’aquí va sortir la seva obra 'Barcelona love letter', que mostra les siluetes difuminades de diversos transeünts.

Ara, Rathbone ha fotografiat les 40 màquines d’escriure per crear un catàleg amb aquestes imatges. «Demano disculpes a la meva col·lecció, però les més especials són les que funcionen», afirma amb certa ironia. «N’hi ha un parell que són realment velles, però que encara tenen molt caràcter», afegeix.