Mor Íñigo, el gran bigoti de la televisió

Per a tots els que han crescut amb la televisió en blanc i negre, la mort de José María Iñigo (Bilbao, 1942) és més que la desaparició de la imponent veu que ha posat professionalitat i coneixement musical en les retransmissions del Festival d'Eurovisió de l'última dècada. És, per a moltes generacions de telespectadors, la pèrdua d'un delscomunicadors més innovadors i mediàtics que ha tingut la història de la televisió a Espanya.

       

Periodista, presentador de ràdio i televisió, escriptor, crític musical... José María Íñigo va morir aquest dissabte als 75 anys, una notícia que va sorprendre perquè era inesperada i que va donar a primera hora d'ahir  Pepa Fernández, directora i presentadora de ‘No es un día cualquiera', magazín dels caps de setmana de Ràdio Nacional d'Espanya, en què Íñigo col·laborava des del setembre del 2000. Pepa va dir que estava "malalt" des de feia un temps, però que no esperaven aquest tràgic final. La seva família va informar a través d'un tuit que "va morir com volia, dormint".

El programa empieza con una noticia terrible, que nos da Pepa Fernández. Ha fallecido José María #Iñigo, voz imprescindible de este programa y protagonista esencial de la historia de la radio y la televisión en España. pic.twitter.com/2ypopVm90S

— No es un día cualquiera | RNE (@NEUDC_RNE) 5 de mayo de 2018

Per als més joves, Íñigo era la veu d'Eurovisió, però per als que ja es pentinen els cabells blancs era el periodista de bigoti frondós que feia programes amb entrevistes a personatges d'actualitat i amb moments tan impactants i multitudinaris com l'històric moment en quèUri Geller ‘doblegava' culleretes amb el poder de la ment, una bomba televisiva que el 1975 va congregar davant de les pantalles de TVE uns 34 milions d'espanyols.

Fill d'un obrer metal·lúrgic, va cursar estudis de batxillerat, i amb 15 anys va començar a treballar a Radio Bilbao i, més tard,a ‘La Gaceta del Norte' i a la secció de Reportatges de l'Agència Efe. Durant tres anys va treballar a la BBC de Londres i a ràdios del Regne Unit. Quan va tornar a Espanya es va dedicar a escriure en revistes sobre temes musicals i va treballar com a discjòquei.

Del model anglès es va endur la moda de les llistes d'èxits musicals, posada en pràctica el 1966 a ‘Los 40 principales' de Radio Madrid (SER), on va treballar com a comentarista musical. També en aquesta emissora va participar en ‘El musiquero' i ‘El gran musical'

Xoc amb Pilar Miró

Després de col·laborar en els programes musicals ‘Último grito' i ‘Ritmo 70' (en què va patir la ira de la llavors jove realitzadora Pilar Miró i amb els anys directora general de RTVE), del 1969 fins al 1975 va presentar i va dirigir a la segona cadena de TVE, UHF en aquell moment,  ‘Estudio abierto', que després va reaparèixer del 1982 al 1985. Amb aquest programa li va arribar la gran popularitat i el reconeixement amb el TP d'Or al millor presentador el 1974 i el 1983.

Aquell ‘Estudio abierto', en què va debutar amb 27 anys acabats de fer, tenia un pressupost de 350.000 pessetes i un equip de guionistes de primera: Manu Leguineche, Jesús Picatoste i Julián García Candau.  

Va presentar diferents programes en hores de màxima audiència televisiva com‘Directísimo' (des del 1975). A continuació va presentar ‘Esta noche, fiesta', amb què va guanyar el TP d'Or del 1976, i, des del 1978, ‘Fantástico', pel qual va sumar dos nous TP d'Or (1978 i 1979). 

'Pero el pendiente, #Íñigo, no lo quiero perder'. Muere José María Íñigo pero nos deja miles momentos en sus programas que son memoria viva para muchos españoles https://t.co/Y5xzpUVkZg #DEP #JoseMaríaÍñigo pic.twitter.com/ySQmO26MPJ

— Archivo RTVE (@ArchivoRTVE) 5 de mayo de 2018

Íñigo feia set anys consecutius que posava la veu a la final d'Eurovisió a La 1, des que el 2011 va substituir el també històric José Luis Uribarri, mort el 2012. Aquest any no ho faria. Ell mateix va explicar en el seu compte de Twitter el mes de març passat que era ell qui havia decidit no anar a Lisboa.

¿Recuerdas cuando volvimos con José María Íñigo a Bilbao, la ciudad en la que nació y en la vivió hasta los 20 años? Un viaje muy emotivo que recordamos hoy, el día de su triste fallecimiento. https://t.co/cG8l0eDO48 #DEP #JoseMaríaIñigo pic.twitter.com/gUaGnJahs8

— Archivo RTVE (@ArchivoRTVE) 5 de mayo de 2018

"La televisió d'avui dia és d'un sol ús". Amb aquesta claredat i contundència s'expressava José María Íñigo, fa ara un any, durant un descans al seu últim Festival d'Eurovisió, celebrat a Kíev. En la seva crítica reflexió sobre la televisió actual, que va fer per al mitjà ‘Yotele.es', el malaguanyat periodista i crític musical confessava que enyorava la televisió dels seus anys a Televisió Espanyola, quan la petita pantalla era "més familiar, més seriosa, però no avorrida, i es cuidaven molt més els continguts.... L'important avui dia –sentenciava– és tenir audiència, que es converteix en publicitat, i aquesta, en diners."

Un dels aspectes que més el molestaven de l'actual televisió era la superficialitat: "Abans hi sortia algú que havia fet alguna cosa a la vida, ara hi surt qualsevol..., però si és el que vol el públic, doncs el públic mana. Ja s'ho faran".

Amb aquest panorama, el mític periodista va optar per desconnectar dels programes. "Ara veig sèries, no programes –explicava– I les sèries espanyoles són molt bones. Ara estic veient ‘Servir y proteger' [La 1], que està molt ben feta, però n'hi ha d'altres, com  ‘Águila Roja'.

Notícies relacionades

El mític moment televisiu d'Íñigo amb Uri Geller

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Íñigo també recordava, amb un sabor agredolç, la seva etapa com a presentador, sobre el terreny, de ‘Supervivientes' (el 2006), un ‘reality' que el comunicador considerava que, dels que es fan actualment, és dels més seriosos del gènere. Això sí, precisava que el que era seriós era l'experiència que vivien els concursants a l'illa deserta, "i no el circ que es munta al plató a Madrid". "Va ser una gran experiència, en què vaig perdre 22 quilos en tres mesos –recordava–. I era perquè el menjar que et donaven no es podia menjar, era una porqueria que estava contaminada".

Sobre el que li hauria agradat fer si hagués pogut tornar a posar-se davant de les càmeres, ho tenia clar: "Un programa d'entrevista més en la línia d'‘Estudio abierto' o 'Directísimo', entrevistant gent interessant, que tingui alguna cosa a dir... Però ara el que vull és tranquil·litat, descansar ja una mica, i llegir el que no he llegit", acabava.