Així és el 'rei Marcio', amo i senyor d'un castell de sorra gegant a Rio de Janeiro

El seu tron no és de ferro i la seva corona no és d'or ni de robins incrustats. El rei Marcio té la sang vermella, 44 anys i viu des d'en fa 22 en un castell de sorra gegant que retoca i rega gairebé cada dia perquè no s'ensorri a la platja de Barra da Tijuca, un barri ric a l'oest de Rio de Janeiro. AMarcio Mizael Matolias els veïns i amics l'anomenen "el Rei de la sorra", i no li fa res que els turistes se li acostin i es facin fotos amb ell. És un sensesostre de categoria. "Vaig créixer a la badia de Guanabara, sempre vaig viure a la platja. La gent paga lloguers exorbitants per viure davant del mar, jo no pago factures i aquí tinc una bona vida", explica orgullós a l'agència AFP. Assegura que des que un dia un amic li va ensenyar a construir una piràmide de sorra mai més ja no va deixar de fer escultures peribles. I ara ell, confessa, ja no podria viure de cap altra manera. 

L'única preocupació que té és que no s'ensorri una torre ni s'enfonsi una porta a la immensa platja de sorra fina amb dues boniques illes a l'horitzó que componen els seus dominis paradisíacs. Aquest monarca bromista, solter i sense fills, es passa el dia modernitzant el seu castell, jugant a golf, pescant i llegint llibres.

'Sala del tron' de tres metres quadrats

El castell del rei Marcio té un espai interior de tres metres quadrats, espai més que suficient per a tots els tresorsque té: desenes de llibres, pals de golf i els estris de pesca. El saló del tron multiusos se sosté amb pals de fusta i un sostre amb bigues que suporten el pes de la sorra exterior. En té prou amb un sac a terra per dormir, i el bany el té a 30 metres, en un espai de bombers on també pot utilitzar la dutxa a canvi d'un dòlar.

L'única pega de casa seva és la calor asfixiant. "La sorra reté la calor i de vegades no aconsegueixo dormir aquí", lamenta. Llavors –només en comptades ocasions– recorre a un amic, "però la veritat és que prefereixo quedar-me aquí, encara que hagi de dormir a fora, al costat del mar», explica. Quan plou, l'aigua s'emporta la feina de llargues hores dedicades al seu magnífic fortí (una torre pot representar entre 10 i 12 hores de treball). Ell diu que té una barreja d'estils, "entre Niemeyer i Gaudí", els seus arquitectes preferits.

Atracció turística

Les autoritats no li han posat cap obstacle: "D'alguna manera m'he convertit en una atracció turística i també en un servei social". Ho diu en referència a la seva biblioteca, que comparteix amb tothom que l'hi demani. Es poden endur els llibres si en donen un altre a canvi.

¿I com es guanya la vida? Amb les monedes que la gent que ve a veure el seu castell deixa en una caixa.

«M'he convertit en una atracció turística d'alguna manera i també en un servei social", remarca Marcio, mentre assenyala la seva biblioteca a l'exterior del castell.

Notícies relacionades

Sant Valentí: Quaranta frases i imatges per desitjar un bon Dia dels Enamorats

Els tuits de Karla Sofía Gascón i les peces que no encaixen en el puzle de la polarització

Per guanyar-se la vida, Marcio només té una caixa a l'entrada de la construcció de sorra. "Sovint me la roben. Abans m'enfadava, dormia amb una pedra a la mà per impedir-ho. Vaig començar a tenir aquesta obsessió, i jo no vull això, jo ho faig per plaer", assegura. A més, de tant en tant algun centre comercial li paga perquè faci les seves boniques escultures.

Segueix Extra  a Facebook