Vist a Twitter
La mort que fa reflexionar sobre la importància de les persones amables en el dia a dia
Després de 16 anys trobant-se el mateix home en un pàrquing, Juanito lamenta la seva pèrdua amb un emotiu fil
death-2421820 1920
Al llarg de la vida trobem gent que, tot i que no estigui gaire implicada en la nostra vida, sí que ho està indirectament. La persona que et creues tots els dies quan vas a la feina, qui t’atén darrere de la barra d’un bar, el taquiller d’un pàrquing on vas habitualment... Gent amable que et fa el dia a dia més fàcil amb el seu afecte o amb xerrades durant molts anys. I que es fan necessàries quan desapareixen.
Això li va passar al Juanito, que narra la nit que va acabar amb llàgrimes precisament per una pèrdua inesperada.
Hoy ha sido la primera noche que he salido a hacer planes desde que me operaron. De noche aún no veo bien y me siento inseguro.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Una velada perfecta: un conciertazo en primera fila y karaage para cenar.
No sabía yo que acabaría la noche con las lágrimas saltadas.
👇
El Juanito explica que cada vegada que va a Màlaga deixa el cotxe en un pàrquing familiar, d’aquests que apunten les dades del cotxe a mà.
Cuando lo dejo a distintas horas del día, atienden el parking distintas personas más o menos simpáticas. Pero de noche, cuando voy a recoger el coche para conducir hasta mi casa, durante 16 años siempre me ha cobrado el mismo señor.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
L’home és una persona "peculiar", diu. I al llarg dels anys explica com l’ha vist marxar a diferents hores de la nit i amb diferent companyia: un nòvio, amants, amigues... i gairebé sempre sol.
Tants anys han donat per a moltíssimes anècdotes i moltíssims estats. Explica que, de molt jove, l’havia arribat a fer seure en un esglaó i li havia prohibit agafar el cotxe perquè havia begut. I, des de fa una dècada, sobri. Fins i tot li va netejar la sang de la cara una Nit de Nadal.
Él siempre estaba allí solo, infalible, impertérrito, inmutable. En verano y en invierno. Un martes o un sábado. Un día cualquiera o nochevieja.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Me hablaba mucho de sus soledades, de las penurias de su vida y de las dificultades que su condición física le habían deparado.
Comentaven gustos i li encantava parlar de conspiracions, d’història o d’investigacions criminals.
Bajo cuerda siempre me hacía un descuento, y me decía que tuviera cuidado al volver a casa. Una vez me dijo que los dos teníamos que odiar en igual medida a los fascistas "porque a los dos nos matarían doblemente: a él por rojo y por minusválido, y a mí por rojo y por mariquita".
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Però tot s’acaba. I després d’anys creuant-se en les nits malaguenyes, Juanito es va sorprendre aquesta setmana al veure que aquest home, de qui ni tan sols sabia el nom, ja no hi era.
Hoy he llegado a recoger mi coche. Tenía las gafas empañadas porque ha caído un chaparrón. Este hombre no estaba esta noche en su cabina, por primera vez en 16 años.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Ell pensava que estaria de vacances o que potser s’havia jubilat, però alguna cosa intuïa sobre un senyor a qui la feina "li dona la vida". Així que, per no quedar-se amb el dubte, ho va preguntar ràpidament al substitut.
Havia mort. Li va donar un infart al juliol i només va poder lluitar per la seva vida quatre dies.
Li ha explicat al noi nou com de bé el va tractar sempre, i ell li ha detallat històries de "bondat infinita" sobre la seva vida personal. Com que tenia les llàgrimes saltades es va acomiadar dient-li que "l’acompanyava en el sentiment".
Notícies relacionadesMe ha contestado: "Yo también te acompaño en el sentimiento a ti: al fin y al cabo a los dos se nos ha ido un amigo".
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Al Juan ara només li queda el record d’aquest home...
Nunca supe su nombre. Nos llamábamos "caballero" el uno al otro desde que yo tenía 19 años. Nunca le dije que era una cara amiga, ni que cuando le veía sentía que ya estaba llegando a casa. Nunca le di un abrazo, ni le di las gracias por sus charlas y sus conversaciones.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
... i el lament de no haver sabut més d’ell ni acomiadar-se de la millor manera.
Ojalá me hubiese podido despedir.
— JuanitoLibritos🐞 (@JuanitoLibritos) 15 de septiembre de 2018
Ojalá fuese yo poeta o músico para escribir algo bonito sobre él.
Ojalá muchas personas le recuerden con tanto cariño como yo.
Ojalá esto me enseñe a valorar aún más a las personas anónimas con las que me cruzo cada día.
Descanse en paz.
- Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal
- Shopping ¿Busques un smartwatch? Aquests són els millors amb descompte del Black Friday
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global