Vist a Twitter

La mort que fa reflexionar sobre la importància de les persones amables en el dia a dia

Després de 16 anys trobant-se el mateix home en un pàrquing, Juanito lamenta la seva pèrdua amb un emotiu fil

death-2421820 1920

death-2421820 1920

4
Es llegeix en minuts
María Aragón

Al llarg de la vida trobem gent que, tot i que no estigui gaire implicada en la nostra vida, sí que ho està indirectament. La persona que et creues tots els dies quan vas a la feina, qui t’atén darrere de la barra d’un bar, el taquiller d’un pàrquing on vas habitualment... Gent amable que et fa el dia a dia més fàcil amb el seu afecte o amb xerrades durant molts anys. I que es fan necessàries quan desapareixen.

Això li va passar al Juanito, que narra la nit que va acabar amb llàgrimes precisament per una pèrdua inesperada. 

El Juanito explica que cada vegada que va a Màlaga deixa el cotxe en un pàrquing familiar, d’aquests que apunten les dades del cotxe a mà. 

L’home és una persona "peculiar", diu. I al llarg dels anys explica com l’ha vist marxar a diferents hores de la nit i amb diferent companyia: un nòvio, amants, amigues... i gairebé sempre sol.

Tants anys han donat per a moltíssimes anècdotes i moltíssims estats. Explica que, de molt jove, l’havia arribat a fer seure en un esglaó i li havia prohibit agafar el cotxe perquè havia begut. I, des de fa una dècada, sobri. Fins i tot li va netejar la sang de la cara una Nit de Nadal. 

Comentaven gustos i li encantava parlar de conspiracions, d’història o d’investigacions criminals. 

Però tot s’acaba. I després d’anys creuant-se en les nits malaguenyes, Juanito es va sorprendre aquesta setmana al veure que aquest home, de qui ni tan sols sabia el nom, ja no hi era. 

Ell pensava que estaria de vacances o que potser s’havia jubilat, però alguna cosa intuïa sobre un senyor a qui la feina "li dona la vida". Així que, per no quedar-se amb el dubte, ho va preguntar ràpidament al substitut.

Havia mort. Li va donar un infart al juliol i només va poder lluitar per la seva vida quatre dies. 

Li ha explicat al noi nou com de bé el va tractar sempre, i ell li ha detallat històries de "bondat infinita" sobre la seva vida personal. Com que tenia les llàgrimes saltades es va acomiadar dient-li que "l’acompanyava en el sentiment".

Notícies relacionades

Al Juan ara només li queda el record d’aquest home...

... i el lament de no haver sabut més d’ell ni acomiadar-se de la millor manera.