Una jugadora d'handbol dona el pit en un partit: "Tant de bo serveixi per visibilitzar la maternitat en l'esport"

La maternitat és gairebé una utopia per a les esportistes a Espanya. A les conegudes condicions laborals precàries s’hi suma la impossibilitat de conciliar i la por d’acabar una carrera esportiva per una decisió personal. Fins ara s’ha penalitzat amb la suspensió automàtica de contractes. Per això, la imatge d’una esportista donant el pit al seu nadó durant el descans d’un partit o al finalitzar una carrera continua sorprenent.

Irina, de 29 anys i jugadora de l’Associació Lleidatana d’Handbol, club d’handbol de la Divisió d’Honor Plata (segona divisió), mostra la seva tristesa perquè es parli més d’aquesta foto que dels set gols que va fer a l’Alacant en el seu últim partit amistós abans de començar la temporada oficial. No obstant, és conscient de la dificultat de veure aquestes imatges i la necessitat de normalitzar la maternitat en aquest àmbit, així que celebra que el seu exemple sigui útil per a altres dones. 

Felicitats pel triomf!
Súper actuació de les jugadores reincorporades.Fa goig veure al pavelló mares i infants compartint esport al + alt nivell i maternitat.#esportfemenilleida
Se’n parla poc, i no només en l’entorn esportiu,sinó en el professional en general. normalitzar-ho. pic.twitter.com/7DjCG7q2kZ

— DONA BALAFIA ASSOC. (@donabalafia) 16 de septiembre de 2018

Durant el partit de diumenge passat, Irina va anar caminant per la pista donant el pit al seu nadó en el descans, aprofitant el temps de xerrada de l’entrenador per alimentar el seu fill menor, de tot just dos mesos i mig. "No noto cap reacció rara. Al contrari, acostumo a veure somriures bonics i agradables. Li dono el pit pel carrer, als bars, i mai m’ha passat. Sí que és cert que visc en un poble petitó d’Osca i la gent intenta apartar-se, no acaba de ser del tot natural per a ells. Però tampoc he sentit rebuig com he vist que els ha succeït a altres dones", explica a EL PERIÓDICO. 

Va tornar a jugar a les cinc setmanes del part, com amb la seva anterior filla de quatre anys. "El nadó és molt petit, i cada hora i poc demana. Se’m fa molt estrany que a la gent li cridi l’atenció, però m’alegro que serveixi per conscienciar i visibilitzar la maternitat en l’esport". 

Procedent de Romania, fa quinze anys que és a Espanya i 14 que juga a handbol, i encara lamenta les condicions en què treballen les esportistes. "Un any me’n vaig anar a Gijón, amb la il·lusió de jugar a Primera, i em vaig trobar una clàusula que deia que si em quedava embarassada automàticament es rescindia el contracte. Els vaig dir que no em semblava normal, però tenia la il·lusió de jugar en aquesta categoria i ho vaig acceptar. A Romania automàticament et renoven el contracte si et quedes embarassada".

Notícies relacionades

Dona, esport i embaràs, o la impossibilitat de ser mare i futbolista a Espanya

Una atleta dona el pit al seu nadó fent aturades durant una carrera

El seu somni de ser mare es va complir fa quatre anys, quan va tenir una nena. "Tornes d’allò més normal, amb uns quilos més, com gairebé totes les mares, tenint en compte que has estat deu mesos fora, però et recuperes i aviat et trobes bé". Ella se sent privilegiada per les facilitats del club i la seva parella. "L’equip s’entrena a les 9 de la nit, així que cap a les vuit pugem tots quatre al cotxe i ens n’anem al pavelló. Així és molt fàcil conciliar, perquè tinc la sort que la meva parella m’acompanya. Normalment li dono el pit a mig entrenament i en el descans dels partits, i el meu entrenador i les meves companyes entenen perfectament que si sento plorar el meu fill hauré de sortir uns minuts".

Amb 29 anys i dos fills, Irina no només afronta les dificultats de ser mare en l’esport, sinó també a la seva feina. "Soc arquitecta tècnica, un món d’homes". Per això, i "com a feminista", celebra que un gest tan natural es viralitzés: "M’agradaria una mínima igualtat. Tant de bo aquesta imatge serveixi perquè comencem parlar de nosaltres".