Les periodistes denuncien l'assetjament que pateixen a les xarxes socials i la tirania de la imatge en televisió

Silencien, condicionen i fan dubtar. Els comentaris masclistes a les xarxes socials, especialment a Twitter, són una constant per a les periodistes, que pateixen un assetjament constant cada vegada que informen o proven de donar la seva opinió respecte a un tema d’actualitat.

Així ho han denunciat en les jornades de ‘Feminisme i Mitjans’ organitzada per la Plataforma en defensa de la Libertad d’Informació (PDLI) a l’Ajuntament de Madrid, on s’ha estrenat el documental ‘Spain On the Line’ sobre aquest assetjament digital de periodistes espanyoles. 

El tema també ha sigut abordat pel panel de dones al comandament en el periodisme, on Ana Pastor (El Objetivo), Pepa Bueno (Hoy por hoy), Ana Pardo de Vera (Público), Magda Bandera (La Marea) i Carmen Aguilera (El Intermedio) hi han donat algunes de les claus.

La periodista Ana Pastor, que ja va denunciar en diferents ocasions l’assetjament que pateix en xarxes socials, va lamentar que a Espanya es detinguin persones per fer acudits però no passi el mateix amb aquestes dones. En aquest sentit, totes van coincidir en la necessitat d’instaurar protocols en què han d’intervenir les mateixes plataformes on s’escriu. 

Sobre acoso a mujeres periodistas en redes @_anapastor_ cuenta que ha denuciado en un par de ocasiones sin que tuviera finalmente consecuencias. “Se encierra a personas por chistes y esto no se persigue”. #feminismoymedios @PDLI_ @MADRID pic.twitter.com/jUGAjNDA8a

— Laura M. Mateo (@laurmateo) 20 de septiembre de 2018

Es tracta de comentaris que tenen un impacte emocional en els qui els reben i que poden condicionar el treball amb l’autocensura per la por de rebre insults i amenaces. Per això, les protagonistes d’aquest debat van coincidir que, tot i que en l’inici de les xarxes socials es responia a tot, ara proven de bloquejar o silenciar per no alimentar aquestes persones que ataquen des de l’anonimat.

En aquest sentit, la directora de Público Ana Pardo de Vera creu que l’objectiu clarament és “silenciar” les veus femenines amb poder, i va reconèixer que durant temporades ha hagut de tancar Twitter perquè li afectava el que llegia. “Però al final tornes al que ets i representes”. 

Respecte als insults, també van considerar que hi havia un biaix i una reacció masclista: “Mentre ells són crítics, tu estàs mal cardada”, deia Pepa Bueno en la seva intervenció.

@PepaBueno sobre el acoso en las redes a las periodistas. #feminismoymedios @PDLI_ Aborda el doble rasero en la percepción del trabajo de hombres y mujeres:"Tua compañeros de radios son críticos, solventes y valientes. Tú estás mal follada " pic.twitter.com/IXEZGLliqI

— Pilar Álvarez (@pilaralvarezm) 20 de septiembre de 2018

La tirania de la imatge

A més de l’assetjament de les dones, les ponents van analitzar altres aspectes de les dones en els mitjans de comunicació com les quotes, el sostre de vidre, l’absència de dones racialitzades o els enfocaments amb perspectiva de gènere. 

Un dels moments de més discrepàncies es va produir respecte a la imatge en televisió. ¿Hi ha un cànon de bellesa a l’hora d’elegir les comunicadores que exerceixen en aquest mitjà? Pepa Bueno ho té molt clar: “Hi ha un patró estàndard de bellesa. Els homes tenen una diversitat física que nosaltres no tenim”. 

Ana Pastor afegia alguns matisos sobre això, i tot i que reconeix que hi ha una imposició, com quan li diuen per xarxes que es tenyeixi els cabells blancs, “una cosa que no li diuen a Franganillo”, considera que no es pot entrar en el debat de jutjar algú pel seu físic o per la seva estètica, “sempre que ho hagin elegit”.

Notícies relacionades

Quan el repartidor assetja la clienta "Em va trucar 30 vegades en una tarda"

Una integrant de Las Chillers denuncia insults per treure's la samarreta: «¿Quina diferència tenen les meves tetes amb les d'ells?»

Un opinió amb què Pepa Bueno clarament discrepava: “Hi ha una evidència, un patró que se li exigeix a les dones: ¿Estem d’acord que la varietat física és més gran en ells que en nosaltres? El que està clar és que tu i jo no podríem presentar un informatiu amb cabells blancs com Lorenzo Milá”. 

Sobre això, la directora d’El Intermedio va dir que tot i que és cert que la imatge individual continua penalitzant les dones, les que són allà l’estan "perquè són bones informant”, i que hi ha un espai on la telegènia és molt important: “Jo busco que donin solvència i credibilitat, però si a més té bona imatge, sumem”.