La bonica història de la Irene, la capitana del Betis, que enamora a les xarxes socials

El futbol és passió per uns colors, i la capitana del Betis, Irene Guerrero, ha revolucionat les xarxes socials amb una història d’amor per un club i pels seus pares. 

En un reportatge d’El Día Después, programa de Movistar+, la jove capitana del club sevillà, de tot just 21 anys, narra com va arribar al futbol, quins esforços va haver de fer, quines decisions va prendre... i, sobretot, narra la història d’una meravellosa família que l’acompanya i d’un equip en el qual compleix els seus somnis.

Resiliencia verdiblanca.
La capitana @ireneGS8 #ElDíaDespués pic.twitter.com/P34kGMtouv

— El Día Después en Movistar+ (@ElDiaDespues) 1 de octubre de 2018

Com explica la seva mare, la Irene va començar a caminar de la mà del seu gos i una pilota. Inseparables des de petita, va convertir el futbol en el seu mode de vida i la guarderia en el primer lloc on exhibir la seva samarreta verd-i-blanca.

“No se us pot oblidar que els vostres pares fan un esforç grandíssim”, diu la mateixa Irene a nenes de categories inferiors. Coneix la importància d’aquests en el seu desenvolupament personal i educatiu, i els valora abans que res.

Notícies relacionades

La passivitat d'un àrbitre durant un partit de futbol femení: no es mou del centre del camp

Dona, esport i embaràs, o la impossibilitat de ser mare i futbolista a Espanya

Va començar a jugar a futbol d’amagat, fins que no va poder reprimir el seu amor per la pilota. I pel Betis. Per això quan va tenir una oferta del Sevilla per jugar a Primera i va veure que el club de la seva vida creava una secció femenina, no s’ho va pensar. “El meu somni era el Betis. ¿Com deixar que existeixi i no formar-ne part? Jo vull ser història del Betis, pujar-lo a Primera. He jugat al Villamarín i això no es pot descriure”. 

El que més ha emocionat la gent a les xarxes és la història familiar, el recolzament dels seus pares, tots dos en cadira de rodes. “Mira quines bones cames li he donat”, fa broma la seva mare. “Sento que corro jo”.