El vídeo que posa de manifest la violència contra les dones: "Si penses que exagerem, mira això"

L’actriu argentina Zuleika Esnal fa dos anys que grava i condemna públicament a través dels seus comptes la violència contra les dones. Una violació massiva a una noia de 16 anys al Brasil el 2016 i una de similar a l’Argentina a una nena de 13 anys la van fer reflexionar sobre les opinions sobre això, en què aquestes noies, segons part de la societat, no havien de ser al lloc dels fets. "Llavors, fot-te". 

D’aquesta reacció sorgeix un vídeo viral en què Zuleika Esnal utilitza una violació massiva a una adolescent com a fil conductor de totes les agressions que pateixen les dones i com han de reviure els fets amb la condemna pública. Un vídeo que ha sigut compartit per milers de persones perquè el seu relat és molt impactant.

En el vídeo, que ja s’ha convertit en un al·legat feminista, narra com 30 homes van violar una noia de 16 anys. "Ella en va comptar 28 però abans de quedar inconscient li va semblar sentir-ne un: "Som 33". Diu que la van drogar, perquè no podia moure’s, que es reien d’ella perquè es pensava que moriria. Que l’ànima dol més que la bufeta destrossada. Diu que es banya tot el dia, en tot moment. Que sent culpa tot i que no sap gaire bé de què. I que somia que li surten escombraries dels ulls i la boca".

Automàticament posa el focus en la reacció dels que haurien de protegir aquesta menor: "El primer que li va preguntar la policia va ser si alguna vegada havia estat en una orgia. Té 16 anys. El segon, que per què era on era. Era on era perquè la van drogar, i així drogada se la van portar en una casa abandonada. La violaven de dos en dos per anar més ràpid. Alguns repetien com si fos un plat de menjar", lamenta.

Notícies relacionades

El simple esquema amb què una mestra ensenya consentiment sexual als nens

La cançó feminista que ironitza amb el "temps de por" dels homes

I li va recordar situacions que havia viscut anteriorment, i que viuen la majoria de les dones en algun moment de la seva vida. "Vaig veure la foto d’un d’aquests homes amb la llengua fora al costat de la vagina d’aquesta noia. Vaig pensar en mi mateixa quan amb 15 un paio em va seguir amb el penis fora. I als 21, tornant en tren, un noi es masturbava al seient del costat i reia perquè vaig cridar. Vaig veure el seient tacat i vaig vomitar. El que em va passar a mi no va ser res, alguns malsons de tant en tant..."

Aquesta noia té vergonya perquè és el primer que aprenen les dones. Et jutgen: et vas emborratxar, t’agrada anar-te’n al llit amb homes, camines sola de nit, parles amb qualsevol... "Fot-te". Així que, explica, vivim en un món on denunciar una violació es converteix en una cosa pitjor. "Perquè el que t’hauria de protegir et diu ‘puta’ tot i que no ho digui. Et qüestiona la roba, els gustos, els horaris, el cos, els hàbits, el teu sexe. No, senyors, el que hauríem de qüestionar és quina classe d’homes estem criant. D’aquests que agafen una noia i se la passen entre tots com si fos una cervesa fins que només en queden les restes. ¿Què fem amb això? L’hi devem a aquesta noia i a totes les altres. A cada filla, a cada germana, a cada companya. Perquè hauria pogut ser qualsevol de nosaltres i pot tornar a ser-ho".