Fil de Twitter

El malson de cuidar la mascota de l'escola en un relat hilarant

L'Eugenio va passar un cap de setmana angoixat i estressat per la tasca familiar que li havia preparat la professora de la seva filla

baby-623417 1920

baby-623417 1920

7
Es llegeix en minuts
María Aragón

"Estic angoixat. Diria que fins i tot estressat", avança Eugenio d’Ors a Twitter. Quan va arribar a l’escola de la seva filla no sabia on s’estava ficant. Tot i que en principi creia que la nena havia fet alguna cosa perquè ell hagués d’esperar que se n’anessin tots els pares i parlar amb la professora, la realitat és que tenia una missió per complir com a pare aquell cap de setmana

La professora s’acosta a ell amb una bossa plena d’objectes i treu un ninot de drap. Posant veu al ninot i adreçant-se cap a ell, li diu: "Hola, soc el Trapitos". I l’Eugenio no es talla: "Això no em pot estar passant". No sap si es diu Trapitos, Trapetes o Trapillos, però seguia a la seva: "Me’n vaig amb vosaltres. ¿Puc?" I l’Eugenio que segueix amb la seva indignació: "Això és vergonyós, no sé si he de parlar amb el ninot o què". 

I li explica. Hi ha una caixa on la seva filla ha de ficar un objecte seu. La nena diu que hi vol ficar el piano, i el pare, que el piano no hi cap. La nena plora.

Així que ha de ficar fotos des que va néixer fins a l’actualitat: de nadó, del biberó, de quan portava bolquers, de quan se’ls va treure, de quan es cagava a sobre, de quan vomitava la sopa, de quan va complir un any, de quan plora, de quan riu, de quan crida, de quan en va fer dos...

Però compte, que aquí no ha acabat la tasca... ni l’explicació. El Trapitos té una carpeta, i allà ha d’enganxar fotos del cap de setmana. I després, omplir un full on explicar-ho tot. A les fotos ha de sortir el Trapitos. I ell no té competidor en les excuses: "És que no tinc impressora". Ja li ho havia dit. Es respirava tensió entre tots dos a compte de la mascota. Un altre intent: 

Però el veritable drama no ve amb la tasca per si mateixa, sinó amb els terminis. 

Així que l’Eugenio es va posar divendres dels nervis. "Aniré de cul. A veure quina nota em posen. Quin estrès. De veritat, ¿això és normal? Ajudeu-me". La seva desesperació va ser tal que va tenir en suspens la gent tot el cap de setmana per veure què passava amb el Trapitos. Així que el nostre protagonista va anar actualitzant.

Divendres a la tarda el Trapete no volia sortir de la bossa. Ni tan sols per atendre la família. Però és que la nena es va oblidar també de l’existència del Trapete. Estava sol en aquesta àrdua tasca. 

Tot i que quan la nena recorda la tasca... diguem que és per a una altra cosa. De sobte, sent un soroll d’arrugar papers a la cuina. ¿Quins papers? Efectivament. 

A la nit van provar de ‘planxar’ aquests papers i treure el ninot. ¿Trapero?

Quan va voler recórrer al ninot, ningú sabia on era. Mentrestant, discussió amb la dona a l’explicar-li les tasques: "Ja t’he dit que necessitàvem una impressora". 

Al final apareix sota d’un llit. Busquen culpables i es fa el silenci. "No ho vull saber, però crec que ha sigut la petita. No li agrada el Trapitos. No li fa puta gràcia", diu contundent. ¡A dormir!

Dissabte al matí torna la normalitat, però una trucada al migdia desencadena l’angoixa. El Trapitos no apareix. S’ha ‘perdut’ de nou. Mouen fins i tot els sofàs.

El Trapillo arriba a casa de nou. Sembla que el va deixar caure ‘dissimuladament’ pel carrer durant un passeig. No anava a tenir millor sort diumenge, perquè no hi ha cosa pitjor que deixar-te anar que la ignorància. Tret d’alguna cosa.

Notícies relacionades

Diumenge, a última hora, toca seleccionar, retallar, redactar, enganxar, dibuixar i acolorir. I la nena, dormint. "Quin tros d’activitat per fer en família", diu. "Això per als professorets que m’han escrit dient que no entenia res". 

¡Aquí hi ha el protagonista! O el seu ull almenys.

Temes:

Nens Twitter