LLEGENDARI INVENT

El pare del futbolí, el joc global, va néixer fa 100 anys

Alejandro Finisterre va idear el 'futbol de taula' durant la seva convalescència per una bomba de la guerra civil

df56a160-ff49-4f0d-87b9-2a86e39304b9-hd-web / periodico

2
Es llegeix en minuts
Efe

El futbolí s’ha convertit en un joc global amb presència a Europa, Amèrica i Àsia quan es compleix un segle del naixement del seu inventor, l’espanyol Alejandro Finisterre, un poeta versàtil, editor i inventor que el 1937 va patentar la versió del joc més estesa al planeta.

Nascut el 6 de maig de 1919, Alejandro Campos Ramírez, va utilitzar com a cognom el topònim de la seva localitat natal (Finisterre, la Corunya) fins a la seva mort a Zamora el 2007. La seva vida va estar marcada per la Guerra Civil, ja que es va veure obligat a exiliar-se i, a més, cal remarcar que va patentar el 1937 el futbolí com a entreteniment per als mutilats republicans.

El mateix Finisterre va explicar a Efe el 1998, amb motiu del campionat mundial de futbolí que llavors va acollir Santiago de Compostel·la, que la història del model d’aquest joc més estès en l’actualitat –hi ha altres models previs patentats al Regne Unit i altres països– s’inicia durant la guerra, en la qual ell va resultar ferit per l’explosió d’una bomba a Madrid i va haver de ser evacuat a Catalunya.

Allà, durant la seva convalescència a l’hospital de Montserrat, als seus 18 anys, va idear el "futbol de taula" davant de la impossibilitat dels ferits de guerra de jugar a futbol.

"Ells veien com jugaven els nois sans a futbol amb nostàlgia, i d’aquesta mirada va néixer el futbolí. Els primers campions van ser precisament els nois mutilats", comentava llavors.

Exiliat

Després de la guerra, Finisterre es va veure obligat a exiliar-se a França, Guatemala, l’Equador i Mèxic després de la guerra i, entre les seves múltiples facetes, es va dedicar a la poesia i a l’edició de revistes culturals.

Segons la biografia de Finisterre de la Real Academia de la Historia, durant la seva estada a l’exili, estant a París el 1948, va trobar un aparador on venien "futbolins idèntics als que havia dissenyat".

I, després de posar-se en contacte amb el fabricant a través de l’assessoria jurídica de l’Associació Internacional de Refugiats, va aconseguir que l’empresa li pagués els drets de la seva patent, la qual cosa li va permetre emprendre el seu viatge a Amèrica.

Notícies relacionades

Als 80 anys, Finisterre considerava que el futbolí s’havia mantingut durant sis dècades perquè "potencia les aptituds mentals i físiques, coordina els reflexos, estimula la coordinació dels ulls amb les mans i del jugador amb el company, la qual cosa afavoreix les activitats col·lectives".

Curiosament, el pare d’un dels jocs més tradicionals i populars considerava el futbolí totalment compatible amb els videojocs, ja que els veia "necessaris i útils" per estimular en els nois "la imaginació, la creativitat i l’acostament a la informàtica, que és imprescindible".

Temes:

Patents