L'orquestra de Filadèlfia cancel·la una actuació de Plácido Domingo després de l'escàndol

Primeres conseqüències de l’escàndol de Plácido Domingo. L’Orquestra de Filadèlfia ha cancel·lat l’actuació del tenor espanyol prevista per al pròxim 18 de setembre dins del concert d’inauguració de temporada, tal com ha confirmat la institució.

L’orquestra ha confirmat que “retira la invitació” a Domingo després de conèixer-se les acusacions de nou dones contra el tenor per assetjament sexual. L’Orquestra de Filadèlfia ha avançat a més que els canvis en el programa i els nous artistes s’anunciaran més endavant.

“Estem compromesos en oferir un ambient segur, respectuós, col·laboratiu i apropiat per a l’orquestra i els seus membres, així com per als artistes convidats, compositors i espectadors”, ha assenyalat en un comunicat.

L’anul·lació es produeix després que nou dones del món de l’òpera confessessin a l’agència The Associated Press que durant tres dècades van ser assetjades sexualment per Plácido Domingo en trobades que es van produir en llocs com l’Òpera de Washington, l’Òpera de Los Angeles i altres famosos teatres.

Durant dècades, Domingo, un dels homes més cèlebres i poderosos de l’òpera, ha intentat pressionar les dones perquè entaulessin relacions sexuals oferint-los feines i, de vegades, castigant-les professionalment quan rebutjaven les seves proposicions, han assegurat algunes a l’agència.

Many in the opera world tell @AP that legendary singer Placido Domingo sexually pursued young women with impunity. His response below. Read more: https://t.co/Td70e60d5H pic.twitter.com/3faMY4wLK3

— The Associated Press (@AP) 13 de agosto de 2019

Considerat com un dels millors cantants d’òpera de tots els temps, Domingo també és un director prolífic i director de l’Òpera de Los Angeles. El guanyador múltiple del Grammy és una figura immensament respectada al seu món enrarit, descrit pels seus col·legues com un home de prodigiós encant i energia que treballa incansablement per promoure la seva forma d’art.

Portentosa carrera

Als 78 anys, Domingo encara atreu multituds a tot el món i continua sumant als 150 papers que ha interpretat en més de 4.000 actuacions, més que qualsevol altre cantant d’òpera en la història.

Però les seves acusadores i altres en la indústria diuen que hi ha un costat fosc de Domingo, un que diuen que ha sigut un secret a crits al món de l’òpera.

Vuit cantants i una ballarina han explicat que van ser assetjades sexualment per la superestrella en trobades que van tenir lloc durant tres dècades a partir de finals dels 80. Una de les dones ha explicat que Domingo li va passar la mà per la faldilla i tres més van dir que les forçava a petons humits a la boca, en un vestidor, en una habitació d’hotel, en una reunió...

“Tenir un dinar de negocis no és estrany”, ha relatat una de les cantants. “Algú que intenta sostenir-te la mà durant un dinar de negocis és estrany, o que et posi la mà sobre el genoll és una mica estrany. Sempre t’estava tocant d’alguna manera i sempre et feia petons”, ha explicat.

Més denúncies

A més de les nou acusadores, mitja dotzena d’altres dones també van explicar a l’agència que es van sentir incomodades pels suggeriments de Domingo, inclosa una cantant que va dir que la va convidar a sortir repetidament després de contractar-la perquè cantés una sèrie de concerts amb ell als 90.

L’agència de notícies també ha parlat amb gairebé tres dotzenes d’altres cantants, ballarins, músics d’orquestra, membres del personal darrere de l’escenari, professors de veu i un administrador que van dir que van presenciar un comportament sexual inapropiat de Domingo i que va perseguir les dones més joves amb impunitat.

Comunicat del tenor

Domingo no ha respost a les preguntes d’AP sobre aquestes greus acusacions, però ha emès una declaració: “Les acusacions d’aquestes persones identificades que daten de fins a 30 anys són profundament preocupants i, com es presenta, inexactes”.

“Tot i així, és dolorós sentir que vaig poder haver molestat o fet sentir incòmode algú, sense importar el temps que hagi passat malgrat les meves millors intencions. Creia que totes les meves interaccions i relacions sempre eren benvingudes i consensuades”. Les persones que em coneixen o que han treballat amb mi saben que no faria mal intencionadament, ni ofendria o avergonyiria ningú”, continua l’artista en la seva nota

. “No obstant, reconec que les regles i estàndards pels quals som i hem de ser mesurats avui, són molt diferents del que eren abans. Tinc la sort i el privilegi d’haver tingut una carrera de més de 50 anys en l’òpera i em mantindré en els estàndards més alts.

Set de les nou dones que l’acusen han explicat a AP que senten que les seves carreres s’han vist negativament afectades després de rebutjar les propostes de Domingo, i algunes han explicat mai s’han arribat a materialitzar els papers que els va prometre.

Patricia Wulf, una de les denunciants

Només una de les nou dones que han acusat al tenor ha accedit a donar la seva identitat. Es tracta de Patricia Wulf, una mezzosoprano que cantava amb Domingo a l’Òpera de Washington. Les altres han demanat no donar el nom, ja que encara es dediquen a l’òpera i temen represàlies o ser humiliades públicament i fins i tot assetjades.

Les històries de les acusadores presenten patrons de comportament sorprenentment similars, que inclouen que Domingo les contacta constantment, sovint les truca repetidament a ben tard a la nit, expressant interès per les seves carreres i instant-les que el coneguin en privat, i queden per prendre una copa o menjar al seu apartament o hotel amb el pretext d’oferir assessorament professional.

Cap de les dones ha pogut presentar proves, com missatges telefònics, però l’agència AP ha parlat amb amb molts col·legues i amics en qui confiaven. A més, AP ha verificat independentment que les dones treballaven on han dit que treballaven i que Domingo va coincidir amb elles en aquells teatres.

Dues de les dones han explicat que van cedir breument a les proposicions de Domingo, pressionades perquè sentien que no podien arriscar-se a posar en perill les seves carreres si deien que “no” a l’home més poderós de la seva professió.

Una d’elles ha recordat que va tenir relacions sexuals amb ell dues vegades, a l’hotel Biltmore de Los Angeles. En una ocasió, quan Domingo va marxar per anar a actuar, li va posar 10 dòlars al tocador i li va dir: “No vull que et sentis com una prostituta, però tampoc vull que hagis de pagar per allotjar-te”.

Advertències del seu entorn

Moltes de les dones que l’acusen expliquen que els seus col·legues els van advertir repetidament que mai es quedessin soles amb Domingo, ni tan sols en un ascensor. Si es quedaven a menjar amb ell, els aconsellaven que no beguessin alcohol, i que tinguessin les reunions, dinars o sopars en un lloc públic.

Totes les dones eren en aquell temps joves i començaven les seves carreres.

Algunes han explicat que van arribar a prendre mesures extremes per evitar Domingo, com deixar d’utilitzar el bany de dones a prop de la seva oficina, demanar a altres cantants o al personal del ‘backstage’ que es quedessin amb elles mentre estaven a la feina i no agafar el telèfon a casa.

La ballarina va anomenar la seva tècnica per evitar al tenor “el sotrac i el teixit, el riure i la sortida”, i una altra soprano la va qualificar com “caminar sobre la corda fluixa”.

La influència de Domingo en el món de l’òpera és tan gran que Wulf ha sigut l’única persona que ha donat la cara entre les dotzenes amb què ha parlat AP. Altres han parlat de mala gana, tement represàlies o amb por d’infligir danys col·laterals a la mateixa indústria.

Impulsades pel #Metoo

Però en última instància, les que al final han parlat amb l’agència han admès que ho han fet envalentides pel moviment #MeToo i per creure que la forma més efectiva d’atacar la mala conducta sexual arrelada en la seva indústria era assenyalar el comportament de la figura més prominent de l’òpera.

“Hi ha una tradició oral d’advertir les dones contra Plácido Domingo”, ha confessat una mezzosoprano que va treballar en l’Òpera, però que no figura entre les nou acusadores. Ella també va tenir en compte el consell: “Eviti la interacció amb ell tant sí com no. I definitivament es quedi sola amb ell”.

La mezzosoprano de 28 anys

Una altra mezzosoprano que és una de les acusadores tenia 23 anys i cantava en el cor de l’Òpera quan va conèixer Domingo el 1988.

Durant un assaig de ‘Tales of Hoffman’, va ser seleccionada per besar Domingo en una escena d’orgia. Ella ha recordat que es va netejar la saliva de la cara després d’un petó descurat i humit, rere el qual ell li va xiuxiuejar: “Tant de bo no fóssim a l’escenari”.

Després d’aquest incident, Domingo va començar a trucar-la a casa amb freqüència, tot i que no li havia donat el seu número. Ell li va dir que era una cantant talentosa amb un futur prometedor i que volia ajudar-la.

“Encara no havia començat la meva carrera. Estava completament afalagada. I emocionada”, explica. “Llavors va ser més esborronador, deia coses com: ‘Vine al meu apartament. Cantem algunes àries. Et faré classes. M’agradaria saber què pots fer per al càsting”.

Durant els tres anys següents, recorda, ell era incòmodament afectuós, li passava la mà per la cintura quan se la creuava entre bastidors o la besava a la galta a prop de la boca.

‘El Rei de l’Òpera’

Domingo va ser consultor artístic en L’Òpera en la dècada de 1980, quan la seva fama es va fer planetària. La revista ‘Newsweek’ el va anomenar ‘El Rei de l’Òpera’ en una història de portada de 1982 i va aparèixer en programes de televisió populars com ‘Sesame Street’, on un personatge, Plácido Flamingo, va ser presentat per ell mateix. La seva col·laboració en els ‘Tres Tenores’, amb Luciano Pavarotti i José Carreras, va produir la gravació clàssica més venuda de tots els temps.

En lloc d’ofendre Domingo i arriscar-se a perdre futures assignacions, la mezzosoprano assegura que va tractar amb totes les seves forces evitar sola amb ell, mentre s’esforçava per no ofendre'l. Però ell no va entendre la indirecta, recorda, i va reprendre la persecució cada vegada que ella tornava a Los Angeles.

Una nit, explica a l’agència, va acceptar reunir-se amb Domingo cap a les onze de la nit. “Després vaig tenir un atac de pànic en tota regla. Em vaig espantar i vaig continuar sense contestar el telèfon. Em va estar trucant fins a les tres de la matinada”.

Assegura que no va explicar a ningú el que feia el tenor perquè “això simplement no es feia”, i també perquè temia que qualsevol pas en fals podria arruïnar-li la carrera.

Els altres cantants i administradors “somreien i s’arronsaven d’espatlles”, assegura. “Tots em veien córrer per evitar-lo. Reien... tots van haver de suportar Plácido”.

Un membre del personal de darrere de l’escenari també ha corroborat que la perseguia “d’una manera que ella no volia. Tots n’érem conscients”. I un altre cantant i amic ha explicat a AP que recordava com la cantant va buscar el seu consell sobre com suportar la situació.

La mezzosoprano recorda que es preparava mentalment per a la tornada a Los Angeles. “M’armava de valor quan estava a la ciutat, pensant: ‘¿Seré l’objectiu o no? ¿Què li diré quan em pregunti un altre cop? ¿Com me’n sortiré, d’això?”

“Em vaig rendir i vaig anar al llit amb ell”

El 1991, ella explica: “Al final em vaig rendir i vaig anar al llit amb ell. Se’m van acabar les excuses. Va ser com, ‘ok, suposo que això és el que he de fer’”.

Assegura que va tenir relacions sexuals amb Domingo en dues ocasions, a l’hotel Biltmore i al seu apartament de Los Angeles.

Relata també que la superestrella li va explicar la seva “superstició que havia d’estar amb una dona abans d’un espectacle” per ajudar-lo a relaxar-se i calmar els nervis.

“Cantaré millor, i tot serà gràcies a tu”, assegura que li va dir abans de dipositar els 10 dòlars sobre la còmoda de l’hotel.

Després d’aquesta segona trobada, va tallar els contactes físics, cosa que, assegura, va fer descarrilar la seva carrera a l’Òpera.

“No tinc cap pistola”, diu, però “algú que em trucava i intentava veure’m tots els anys, cada vegada que estava a la ciutat, i després mai més tornar a contactar-me ni tornar a contractar-me és bastant convenient”, sentencia, parlant de com va esdevenir el seu declivi.

“¿Com has de dir que no a Déu?”

L’Òpera va anunciar el 1998 que Domingo es convertiria en el seu director artístic, després de treballar durant anys com a consultor de la companyia. 

Una jove cantant que va conèixer Domingo en un assaig aquell any explica com immediatament va començar a trucar-la a casa.

“Ell deia: ‘Parlaré amb tu com el futur director artístic de la companyia’” i proposava possibles rols per a ella, recorda. “Llavors baixava la veu i deia: ‘Ara parlaré amb tu com a Plácido’”, i li demanava una cita per prendre una copa a Santa Mónica, per veure una pel·lícula, per anar al seu apartament i preparar-li l’esmorzar...

Durant una de les seves freqüents visites sense invitació al camerino, li va besar galtes i li va posar una mà al costat del pit.

Des del principi, la cantant, que tenia 27 anys i estava en els inicis de la carrera, assegura que es va sentir terroritzada i atrapada.

“Estava totalment intimidada i sentia que dir-li que no seria dir-li que no a Déu. ¿Com has de dir que no a Déu?”, assenyala.

A mesura que les trucades es feien més freqüents, ella va deixar d’agafar-li el telèfon. En persona li deia que estava ocupada, cansada, que tenia una audició, que estava casada... Recorda com en una ocasió Domingo li va dir: “És una pena que el seu marit no entengui la seva carrera”.

Després d’una actuació, la cantant explica que va anar a casa i va contestar el telèfon. El seu cor es va enfonsar quan va sentir la veu de Domingo. Li va dir que tenia xampany i li va preguntar si podia venir a buscar-la per celebrar l’actuació. En aquell moment, recorda, li va sobrevenir “una sensació de fatalitat imminent”, que “no tindria una carrera en l’òpera si no em rendia”. Per això va acceptar de mala gana.

“Em va recollir en el seu BMW i vaig pujar al cotxe amb ell. Estava molt emocionat. Em tocava el genoll. Vaig pensar a actuar per poder viure amb mi mateixa”, va dir. Van anar al seu apartament a prop del Pavelló Dorothy Chandler de l’òpera, on els esperava el xampany.

“Estàvem asseguts al sofà i en algun moment va començar a besar-me”, recorda. Després la va portar a una habitació on li va treure la roba i després es va despullar. “A les palpentes” es van acariciar.

Domingo va continuar perseguint-la en els dies i setmanes posteriors, diu, trucant-la sense parar. “Em vaig sentir presa. Sentia que m’havia caçat”, admet.

Finalment, li va dir que les trucades s’havien d’acabar, que estava casada.  “Vaig començar a dubtar del meu propi talent i habilitats”, assegura.

El marit de la cantant ha confirmat a l’agència AP que la seva dona li va explicar llavors que Domingo la trucava persistentment i que “eventualment li feia proposicions”. El seu marit li va dir que “l’única manera de sortir-ne era cedir o plantar-li un no rotund i abandonar totes les preocupacions de la seva carrera”.

Nervis i pèrdua de pes

Una amiga i col·lega d’aquesta cantant ha confirmat a l’agència que recordava com ella li va explicar que el tenor l’ofegava a trucades ignorant les peticions que parés. La cantant va començar a perdre pes i va començar a tenir problemes de nervis, ha recordat la seva amiga.

“Era com veure algú a qui estaven assassinant psicològicament”, relata la seva amiga. “Es va fer més i més petita com a persona”.

La cantant assegura que un cop que Domingo va prendre el control de les decisions de càsting en L’Opera, mai més la va contractar.

Ara, amb 49 anys i jubilada, diu que la sotgen les pors per haver-se sotmès a Domingo.

“¿Has d’anar a casa aquesta nit?”

Patricia Wulf, una altra mezzosoprano que va treballar amb Domingo, recorda la mateixa pregunta que li xiuxiuejava cada nit. “Cada vegada que sortia de l’escenari, ell estava a les ales esperant-me” [...] “Se m’acostava, el més a prop possible, posava la seva cara al costat de la meva, baixava la veu i deia: ‘Patricia, ¿has d’anar a casa aquesta nit?’”.

Al principi, recorda, reia nerviosament amb els comentaris de Domingo, encara que els considerava ofensius. Però quan va continuar insistint, li va deixar clara la seva posició.  “‘¡Jo diria que sí! He d’anar-me’n a casa aquesta nit.’ I me n’anava”, assegura.

Era el 1998 i la carrera de Wulf s’enlairava en l’Òpera de Washington, on Domingo va ser director artístic del 1996 al 2003 i director general del 2003 al 2011.

Havia sigut contractada per fer dos papers solistes aquell any, primer en una producció de ‘La flauta màgica’ i més tard a ‘Fedora’, protagonitzada per Domingo i la gran soprano italiana Mirella Freni. L’oportunitat de treballar amb cantants tan famosos va ser un punt culminant en la seva carrera, explica, però l’experiència es va convertir ràpidament en un malson.

En una entrevista a casa seva a Virginia, Wulf, que ara té 61 anys, conté les llàgrimes mentre relata com, després d’invertir anys entrenant la seva veu, finalment va arribar al gran escenari, només per trobar-se amb una situació que no sabia com portar.

“Has d’entendre que quan un home tan poderós, que és gairebé com Déu en el meu negoci, s’acosta tant i diu això, el primer que et passa per la ment és ‘¡¿Què?!’

“Però”, afegeix, “també penses que tan aviat com t’allunyes, penses: ‘¿Acabo d’arruïnar la meva carrera?’ I això va seguir durant tota la producció”.

Wulf recorda com Domingo la perseguia.

“Vaig arribar al punt en què vaig sortir de l’escenari i vaig intentar amagar-me darrere d’un pilar, però sempre m’acabava trobant”, diu. Sovint trucava al seu camerino sense ser convidat, i Wulf recorda que li feia por sortir de l’habitació per si se’l trobava al passadís. “Obria la porta i feia un cop d’ull per veure si hi era. Si el veia, m’esperava”, va dir.

Wulf diu que va portar el seu marit, Richard Lew, a la festa de l’estrena de ‘La flauta màgica’, i recorda com Domingo “es va acostar”, la va agafar de la mà, li va besar les galtes i li va xiuxiuejar: “M’agradaria conèixer el meu rival”.

Lew ha explicat a AP que després de cada actuació preguntava a la seva dona: “¿Ha passat una altra vegada?, ¿t’ha dit el mateix?”. Ella explica que no feia falta ni contestar, es podria endevinar pel molesta que estava.

Wulf ha recordat la compassió d’un col·lega que es va oferir a defensar-la si el denunciava. “No l’acomiadaran, m’acomiadaran”, recorda que va contestar.

Contactat per l’agència, l’excol·lega corrobora la incomoditat de Wulf i que ell va oferir acompanyar-la amb cotxe si tenia por d’anar-hi sola.

Wulf assegura que Domingo no la va tocar físicament, però que no hi havia dubte de les seves intencions.

“Absolutament i certament, això era assetjament sexual”, diu. “Quan un home s’acosta tant a tu i amb un somriure irònic et pregunta si has d’anar-te’n a casa, repetidament, no pots arribar a cap altra conclusió sinó que vol ficar-se al llit amb tu. Especialment donada la seva reputació amb aquest tema”.

“Va afectar a la forma en què vaig tractar amb els homes durant la resta de la meva carrera operística i la resta de la meva vida”, agrega Wulf, que assegura que parla ara perquè el silenci sobre el “secret ben conegut” del comportament de Domingo s’ha allargat massa. “Estic fent un pas endavant perquè espero poder ajudar altres dones a presentar-se, o ser prou fortes per dir que no”, diu.

“Estava congelada per la por”

Una altra cantant que va treballar a Los Angeles a mitjans de la dècada del 2000 ha explicat a AP que ella ja coneixia la reputació de Domingo quan es va interessar molt en la seva carrera. Es va assegurar de tenir sempre una excusa per anar-se’n just després de la feina.

“Al principi, no tenia por. Vaig pensar que podria suportar-ho”, explica, assenyalant que era persistent però no físicament agressiu.

Però una nit després de l’assaig la va agafar desprevinguda i li va demanar que el portés a casa.

A la meitat del curt trajecte, relata, li va posar la mà a la cama i, quan va arribar a l’edifici, la va portar cap a una entrada lateral i li va dir que s’aturés. “Es va inclinar i va intentar besar-me”. Ella va rebutjar dient que tenia altres plans.

Setmanes després, recorda, Domingo se li va acostar una nit en què sabia que s’havia de quedar fins tard. Li va dir: “He estat tractant que treballis en aquest ària amb mi durant setmanes. De debò et vull sentir cantar aquest paper. ¿Pots venir al meu apartament per assajar-la?

Recorda que el to del tenor era diferent, sonava impacient. 

“Sembla una bogeria dir-ho, però semblava que havia invertit tant temps en aquesta recerca que estava molest amb mi”, assegura. “Vaig sentir que ho havia allargat i evitat durant sis setmanes, i ell és Plácido, el meu cap, i m’ofereix treballar en aquest paper”. Al final va anar al seu apartament, on ell li va servir dues copes.

“Es va asseure al piano de cua i vam cantar aquest ària, i hi vam treballar”, explica. “Em va aconsellar i va ser molt elogiós.” Però “quan va acabar, es va posar dempeus i va passar la mà per la meva faldilla, i va ser llavors que vaig haver de sortir d’allà”.

La dona assegura que Domingo la va seguir al passadís, li va pregar que es quedés, després va fer un gest cap a baix i li va dir que li quedaven “dues hores”, que ella creia que era una referència a una droga per al rendiment sexual.

De tornada a l’automòbil, es va quedar en estat de xoc “durant molta estona” fins que va sentir que podia conduir, explica.

“Me’n vaig anar a casa, estava terroritzada de tornar a la feina”, assegura. “Estava petrificada per la por, pel contracte.”

Des d’aleshores, ha cantat en l’Òpera Metropolitana de Nova York, l’Òpera de San Francisco i en altres llocs, però mai més ha sigut contractada per cantar en la de Los Angeles o amb Domingo.

“He sigut dura amb mi mateix durant un temps”, diu la cantant. “Tenir una sessió d’entrenament amb algú que t’ofereix entrenament no és consentir al sexe”.

“¿Entén el risc en què m’està posant?”

Una ballarina que va treballar amb la superestrella en diverses ciutats també ha explicat la seva experiència: “La meva història és excepcionalment comuna”.

Diu que un coquet Domingo la trucava de tant en tant a les nits en la dècada dels 90, deixant-li missatges descarats que escoltava en estat de xoc amb el seu marit.

Domingo li demanava que es trobés amb ella, fins i tot a la seva habitació d’hotel, però ella explica que només va anar a dinar amb ell, sempre emmarcat com un menjar de negocis. Tot i així, diu, les seves mans van arribar al seu genoll, també la va agafar de la mà i la va besar a la galta d’una manera incòmoda.

Ella explica que li va dir: “¿Entén el risc en què m’està posant, que podria arruïnar el meu matrimoni, arruïnar la meva carrera? ¿Entén el que fa aquí?”. Però no li va importar.

“Quan treballes per a l’home més poderós de l’òpera, intentes anar amb compte, no insultar-lo i cuidar el seu ego”, recorda.

Una tarda, quan treballaven junts en l’Òpera de Washington, Domingo li va demanar que es reunís per dinar al restaurant del seu hotel per parlar sobre la feina. Després del dinar, va suggerir anar caminant a l’assaig, però va dir que primer s’havia d’aturar a l’habitació.

“Em porta a la seva habitació, aparentment per recollir les seves coses, i em convida a entrar”, explica. “I comença a abraçar-me i besar-me”. Ella es va apartar i va insistir que havia d’anar a l’assaig.

“Quan va quedar clar que no tindria sexe amb ell, simplement em va acompanyar a l’ascensor i va tornar a la seva habitació”, diu. “Les portes de l’ascensor es van obrir i jo vaig caure. Simplement vaig caure al terra a l’ascensor suant profusament”.

Un antic administrador de l’òpera assenyala que sabia des de feia anys Domingo estava “perseguint constantment” la ballarina. 

Una empleada de l’òpera que va treballar estretament amb Domingo ha explicat que el tenor era cavallerós i respectuós, però confirma que la ballarina s’havia queixat d’haver sigut assetjada per la superestrella durant anys, i que li va comptar el succeït a l’habitació de l’hotel de Domingo. Segons la seva opinió, tot i que ell era persistent, al final va prendre el ‘no’ per resposta.

“El que va fer està malament”, defensa la ballarina. “Usava el seu poder, sotjava les dones, les posava en posicions de vulnerabilitat”. 

“Continuava trucant i deixant missatges”

Les activitats de Domingo es van estendre més enllà de la sala de concerts, segons una altra cantant que va dir que se’l va trobar a Itàlia durant un viatge de motxillera.

Tenia 20 anys en aquell moment, la cantant era estudiant i aquell estiu viatjava per Europa amb la seva germana.

Mentre eren a Roma, es van quedar en un hotel econòmic a prop del Camp de Fiori, on ella va cantar a la dutxa un matí amb la finestra oberta. El porter d’un hotel de luxe proper va cridar per preguntar qui cantava, explica, dient-li que Domingo era un convidat al seu hotel i que l’havia sentit.

“Ha dit que tens una veu bonica i que et vol conèixer”, li va dir el porter.

Domingo, que va estar a Roma aquell estiu actuant amb ‘Tosca’ per a una transmissió en viu a tot el món, li va enviar un missatge demanant-li que es reunís amb ell sobre les 10 de la nit en un altre hotel.

Va recordar haver entrat al vestíbul de l’hotel i dir-li a un empleat que es reuniria amb Plácido Domingo. La van portar a l’àtic, on es va instal·lar una taula privada i Domingo va sortir vestit amb una elaborada túnica amb forma de disfressa i una camisa blanca ondulant.

“Tot semblava tret d’una pel·lícula”, recorda.

Ella li va explicar que era estudiant a Juilliard i va insistir que anés a veure’l aquella tardor a la Metropolitan, a prop de la seva escola en l’Upper West Side de Manhattan, perquè pogués cantar per a ell.

“Va dir que creia que em podria ajudar amb la meva carrera”, explica.

De tornada a Nova York, va anar a una de les actuacions de Domingo, després va anar al ‘backstage’, on ell la va recordar i li va demanar el seu número de telèfon.

“En aquell moment, estava enamorada de tota la situació i emocionada de conèixer aquesta persona realment famosa amb una veu increïble”, assegura. “Llavors vaig començar a rebre trucades”.

“Parlava amb veu infantil bufona”, recorda. “Volia venir al meu apartament, i això va ser estrany”.

“A Itàlia i en el Met, el ganxo va ser: ‘Vull sentir-te cantar. Puc connectar-te amb la gent. Una vegada que va començar a cridar, va ser només: ‘Vull veure’t. Vull conèixer-te’”, explica.

Diu que li va explicar a un amic el que passava i aquest li va advertir que es mantingués allunyada.

“Era tenaç. No va deixar de trucar i trucar i trucar. Les primeres dues vegades, el vaig posposar. Llavors es va posar pesat. Continuava trucant i deixant missatges. Em vaig espantar”, afirma.

Fins que li va dir a un company de classe que contestés. No va tornar a trucar.

“Va ser la mort de l’heroi”

Una altra soprano relata que sentia que havia assolit el pinacle de la seva carrera quan va sorgir l’oportunitat de treballar amb Domingo en el Met el 2002. Domingo era el seu ídol. La seva veu rica, fascinant i commovedora l’havia inspirat a convertir-se en cantant d’òpera. Després, als seus 40 anys, el seu objectiu professional havia sigut durant molt temps treballar amb ell.

Recorda haver-se sentit eufòrica quan ell la va elogiar cantant, prenent el seu rostre a les entre les mans després d’una actuació i dient-li: “M’has commogut. La seva actuació m’ha commogut”. Era director artístic de les òperes de Washington i Los Angeles i li va dir: “Trobaré feina per a tu. Faig molts concerts. I demano als meus cantants favorits que s’uneixin a mi”.

Una nit en l’intermedi, explica, Domingo va trucar a la porta del seu camerino i van conversar sobre la presentació abans que ell es mogués per acomiadar-se d’ella. “Li vaig posar la galta i ell, en canvi, va girar la cara i em va besar els llavis”, va dir la soprano. “De sobte hi havia uns llavis molls sobre els meus. Va ser un petó humit i viscós”. Quan es va apartar, va preguntar: ‘¿Entens?’”

“Sí”, va respondre la soprano. “¿Realment ho entens?”, va dir Domingo un altre cop, acariciant la seva galta. “Sí, ho entenc absolutament”, va dir ella.

“Això és tot el que vaig dir. Però per a mi, va ser la mort de l’heroi. Aquesta va ser la mort del meu somni”, assegura. Li va posar només la galta i ja no li va mirar als ulls.

“Ell va tenir clara la idea que no cooperaria. I mai més em va perseguir”, explica. Malgrat les declaracions anteriors d’ocupació futura, assenyala que mai més li va demanar treballar amb ell.

La fama de Domingo és ben merescuda, assegura, i el món de l’òpera s’ha beneficiat del seu tremend talent com a cantant i intèrpret. “Té ànima quan canta, i aquesta ànima està enmig d’aquest abús de poder”, assegura.

Notícies relacionades

Plácido Domingo es defensa: "Les regles per les quals som mesurats avui són molt diferents del que eren en el passat"

La soprano Pilar Jurado defensa Plácido Domingo: "És un perfecte cavaller"

Fent-se eco del que diuen les altres dones que l’acusen, assegura que va sentir el conflicte intern de danyar la reputació del llegendari cantant, però volia que ell sabés que el seu comportament era incorrecte.

“No és que vulgui que sigui castigat. Vull que sigui conscient. Vull que tingui l’oportunitat de saber exactament el tipus de mal, emocional, psicològic, professional i d’una altra mena, del que és responsable”, diu.