Mor la infanta Pilar, germana gran del rei Joan Carles I

La infanta Pilar, germana gran del rei Joan Carles, ha mort aquest dimecres als 83 anys a Madrid després d’haver estat ingressada en una clínica de Madrid des de diumenge passat, dia 5. A la duquessa de Badajoz se li va diagnosticar l’any passat un càncer de còlon que la va obligar a passar pel quiròfan al febrer i a sotmetre’s a un tractament de quimioteràpia. 

Tant el rei Joan Carles com la reina Sofia han acudit aquest dimecres a l’hospital Ruber Internacional després que la família els comuniqués que l’estat de salut de la tieta de Felip VI era molt greu.

Tots dos han abandonat la clínica passades les 14.30 hores, al cap de poc de confirmar-se la mort de la infanta Pilar.

En les últimes hores, també havien acudit al centre sanitari els seus cinc fills –Simoneta, Joan, Bruno, Lluís i Ferran– en vista de l’empitjorament de la seva mare.

Baixada de defenses

Des que va ser intervinguda del càncer de còlon, la infanta Pilar havia patit una davallada en el seu estat de salut, fins al punt que al setembre va tornar a quedar ingressada en una clínica de Mallorca per una baixada de defenses.

La seva imatge sortint del centre sanitari en cadira de rodes quan se li va donar d’alta al cap de pocs dies va constatar el seu debilitament.

A mitjans de novembre, se la va veure per última vegada en públic durant la celebració del tradicional Rastrillo de la Asociación Nuevo Futuro, l’oenagé de la qual ha sigut presidenta d’honor durant més de 40 anys.

«Hi ha dies en què em trobo bé i d’altres pitjor, és el que passa amb aquesta malaltia», va dir llavors als mitjans. 

Va renunciar als seus drets dinàstics per amor

La infanta va repartir els seus 83 anys de vida entre l’exili i Espanya, on va tornar el 1967 després de renunciar als seus drets a la successió a la Corona al casar-se amb algú que no tenia sang reial.

Nascuda a Cannes (França) el 30 de juliol el 1936, pocs dies després de l’esclat de la guerra civil, Maria del Pilar Alfonsa Joana Victòria Lluïsa Ignàsia de Tots els Sants de Borbó i Borbó va ser una dona temperamental i de caràcter fort que va dedicar bona part de la seva vida a tasques benèfiques i a l’afició al món de l’esport, en particular, a l’hípica, informa Efe.

L’exili de la família reial espanyola va portar Pilar a viure els seus primers anys entre França, Itàlia i Suïssa –«vaig tenir una infància meravellosa i vivíem divinament, tot i que sense luxes», rememorava– i, a partir dels 10 anys, a Portugal, on es va casar el juliol de 1967 amb Luis Gómez-Acebo, aristòcrata, però sense llinatge reial.

Ella mateixa va reconèixer que «tothom», entre els quals la seva família, la volia aparellar amb Balduí, el rei dels belgues, però va triar «casar-se per amor».

El seu enllaç morganàtic va obligar la primogènita de Joan de Borbó i de Maria de la Mercè a desmarcar-se de la línia successòria en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1776 del rei Carles III sobre matrimonis dels membres de la família reial, una cosa de la qual mai es va penedir.

Si no hi hagués hagut prevalença de l’home en la successió a la Corona, la neta d’Alfons XIII hauria pogut haver aspirat a ser reina, però va renunciar a qualsevol dret set anys abans que ho fes també el seu pare en favor del seu fill Joan Carles.

Cinc fills

Gómez-Acebo va morir el 1991 amb 57 anys a causa d’un càncer limfàtic, cosa que va fer que la infanta Pilar quedés a cura dels seus cinc fills –Simoneta, Joan, Bruno, Lluís i Ferran–, tres d’ells aleshores menors d’edat.

«Vaig haver de posar-hi ordre, que és el que toca quan es passa per una malaltia llarga», va dir la duquessa de Badajoz davant de la situació que es va trobar a l’enviduar.

La tieta de Felip VI, que es definia com una persona amb «les espatlles molt amples», es va veure embolicada en la polèmica l’abril del 2016 al publicar-se els anomenats papers de Panamà, en els quals, com altres famosos, es desvetllava que va ser propietària d’una societat des de 1974 fins a poc dies després de l’arribada al tron de Felip VI.

Dona viatgera per les circumstàncies de l’exili i per afició, parlava francès, anglès, italià i portuguès.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Una altra de les seves passions eren els cavalls i, després de demostrar el seu talent com a amazona, va arribar a la presidència de la Federació Eqüestre Internacional, en la qual va estar dotze anys (1994-2006).

«És millor anar-se’n a temps, abans que et donin la puntada de peu. Ja em sento cansada, viatjo contínuament i els viatges llargs, malgrat ser divertits, m’esgoten», va justificar al seu dia la marxa del càrrec per disfrutar més temps dels seus fills i nets.