FINS A L'1 DE MARÇ

José María Cano porta els seus 'Apostolados' a la Catedral de Toledo

Els retrats del fundador de Mecano, inspirats en el seu fill i amics, comparteixen espai amb els d'El Greco a la capella del temple

toledo-exposicion 900x500

toledo-exposicion 900x500

3
Es llegeix en minuts
Efe

L’artista José María Cano mostra a Toledo la seva exposició ‘Apostolados’, amb la qual el cantant i també pintor pretén «portar al present els valors espirituals dels apòstols», sense inspirar-se en els que va pintar El Greco, amb els quals compartirà protagonisme a la Catedral Primada, sinó en persones del seu entorn quotidià, com el seu fill i amics

Així ho ha explicat la comissària de l’exposició, Rosa Martínez, en la presentació d’aquesta exposició, que es va inaugurar divendres passat i es pot visitar fins a l’1 de març a la sagristia del temple premiat al costat dels apòstols que El Greco va pintar fa 400 anys.

La comissària ha explicat que, per crear els seus apòstols, Cano no s’ha inspirat en els d’El Greco ni en els que va pintar Zurbarán –amb els quals també ha compartit espai recentment en una exposició al Museu Nacional d’Art Antic de Lisboa– perquè «el seu referent no és la tradició iconogràfica de la Contrareforma», sinó que ell intenta veure les qualitats dels apòstols, «en el present, al seu món quotidià».

El seu fill Daniel, com Sant Joan

Aquesta és la raó que un dels apòstols sigui el seu fill Daniel, que encarna San Juan, «símbol de la puresa de l’ànima, l’amor i l’entrega com a element essencial que ha d’inspirar el nou mil·lenni», ha explicat Martínez, que ha recalcat que el missatge de José María Cano amb aquests apòstols –dels quals només ha pintat els rostres, no els cossos– és la «necessitat de retornar cap a la veritat espiritual».

Per a això, s’ha inspirat en les persones del seu entorn –amics, el seu metge i el seu propi fill– que, per ell, personifiquen els valors de fe, esperança i caritat que tenen els apòstols.

Fent una comparativa, la comissària ha ressaltat que els apòstols de Cano «miren tots cap a amunt, cap al cel», mentre que els del Greco miren cap avall, i també que l’artista contemporani no ha pintat Jesús, tot i que a la Sagristia de Toledo s’han col·locat de tal manera que miren cap al creador».

«Sembla com si haguessin sigut allà tota la vida», ha comentat la comissària, que, ja fora de micròfons, ha declarat a alguns periodistes que, quan José María Cano va veure l’exposició muntada, «es va posar a cantar òpera».

Pintura encàustica

Quant a la tècnica feta servir, la comissària ha explicat que ha utilitzat la pintura encàustica, aglutinadora dels pigments de la cera i la resina, que a l’escalfar-se i després solidificar-se, forma una textura gruixuda, «que ajuda molt a transmetre el sentiment sofrent dels apòstols».

En aquest punt, el degà de la Catedral, Juan Miguel Ferrer, que també ha participat en la roda de premsa, ha indicat que aquesta tècnica pictòrica «permet veure la profunditat dels rostres i traduir les qualitats espirituals, perquè la cara és el mirall de l’ànima», ha asseverat.

Notícies relacionades

I s’ha congratulat que aquesta exposició permetrà, per primera vegada, que a la Catedral de Toledo s’estableixi «un diàleg singular entre l’obra d’un genial artista del passat, El Greco, i un altre artista contemporani polifacètic, com és José María Cano», el que permetrà veure «dues versions sobre un mateix tema» i les sensibilitats de dues èpoques diferents.

A més, segons Ferrer, amb aquesta exposició, es demostra que «la Catedral és viva» i que «l’art no és una bombolla tancada en el passat, sinó que pot dialogar amb el present», gràcies a la unió d’aquests dos apostolats en un mateix espai, la Sagristia de la Catedral, on s’oferiran «per a contemplació nostra» durant només quinze dies, ha puntualitzat. 

Temes:

Toledo Art Mecano