Tvboy, manual d'art pop urbà en vena

Com altres grafiters de la seva generació, Tvboy no va ser un noi marginal. Va néixer en una família de classe mitjana i va estudiar a la universitat. Ho explica en el llibre ‘La calle es mi museo’ (Editorial Cúpula), on, a més de repassar el seu treball de carrer, defensa el moviment artístic del qual ell és un exponent:  l’‘street art’, una cosa considerada no fa gaire «marginal» i que «no interessava ningú». Que ho expliquin als que es fan ‘selfies’ al costat dels seus grafitis.

«Apaga la tele»

Abans de dir-se Tvboy (pel logo amb la cara d’un nen dins d’un televisor amb què firma els seus dibuixos), va utilitzar el pseudònim de ‘Castro’. I abans, el 1980, va ser batejat com a Salvatore Benintende a Palerm, on va néixer. Aviat la seva família va deixar Sicília i va marxar a la Llombardia, a Milà, on es va contagiar no de Covid, sinó del virus de l’art. Als 16 anys copiava grafitis de mestres nord-americans en vagons i murs. Fins que el 1999 va començar disseny industrial al Politècnic de Bovisa. La idea de Tvboy va néixer d’una primera exposició amb molts televisors amb dibuixos a les seves pantalles. El logo ve a dir: «Apaga la tele i sigues el protagonista de la teva pròpia història».

Basquiat (del qual pren la tècnica del regalim), Banksy (l’estergit o la plantilla), Warhol (els colors cridaners) i fins al manga japonès són els mestres de Tvboy, els dibuixos del qual comencen a popularitzar-se a Milà, Roma i Florència.

Anna, la nòvia de Barcelona

Amb una beca Erasmus es va plantar a Bilbao el 2002, i un any després, en una festa amb altres estudiants europeus, va conèixer l’Anna, la noia de Barcelona que va acabar convertint-se en la seva nòvia i la culpable que des del 2004 freqüenti la capital catalana, aquells anys coneguda com ‘la capital del grafiti’, ja que la normativa municipal no era tan dura i artistes com The London Police, La Mano i Freaklub deixaven empremta a Gràcia, el Gòtic, el Born i el Raval.

Va deixar les revistes literàries i de monopatí on treballava i es va posar seriosament a fer pintades urbanes. La Guàrdia Urbana l’ha enxampat in fraganti diverses vegades i ha hagut de pagar multes d’entre 300 i 600 euros. «Tot i que molts ho considerin vandalisme, crec que les meves obres són com fer un regal a la ciutat i, tot i que impliquin un alt preu, estic disposat a pagar-lo», assumeix l’artista. L’alcaldessa Ada Colau, que és una de les celebritats que aplaudeixen el llibre de Tvboy a la mateixa coberta, posa un espès vel sobre les sancions i elogia l’artista adoptiu de la ciutat: «Barcelona llueix amb orgull moltes obres d’art urbà i, entre totes, fa goig trobar-se la sensibilitat, la llibertat creativa i el compromís de Tvboy».

Ho diu perquè a ella mateixa l’ha retratat en diverses ocasions, com a Wonder Woman –com a l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena–, com a patrona dels desnonats, i com la Llibertat francesa. A les marquesines de la capital catalana també hi han aparegut Rajoy i Puigdemont fent-se un petó de cargol, igual que Messi i Ronaldo. Rosalía, com una verge, i Òscar Camps, el fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, portant als braços un immigrant rescatat del mar.

Enllestit en dos o tres minuts

Notícies relacionades

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Ritual amb flors per a la nit de Sant Joan

«El meu mètode de treball és senzill –explica–. Primer dissenyo les meves obres, normalment a partir d’una fotografia, que converteixo digitalment en una il·lustració en blanc i negre per després imprimir-la en paper amb un plòter. Després les acabo amb pintura acrílica fins a donar-los la qualitat i la textura desitjades i, normalment, les retallo seguint la silueta, cosa que permet que els personatges s’integrin millor al fons que constitueix la paret triada per col·locar-les [...]. L’avantatge del ‘paste up’ és que l’operació sol durar tan sols uns dos o tres minuts».

Així és també com ha dut a terme les seves últimes intervencions: la Mona Lisa amb mascareta per la cancel·lació del Mobile World Congress (el dibuix que tanca el llibre) i el retrat, alat, de George Floyd, l’afroamericà mort després de ser detingut violentament per diversos policies blancs a Minneapolis (al costat del Born Centre de Cultura i Memòria).