Tintín i l'enigma de la mòmia ameríndia desencadenen la polèmica

Tintín aixeca passions i, en els últims dies, picabaralles a Bèlgica. Un museu i un zoo afirmen posseir la mòmia ameríndia que va inspirar Hergé per al seu temible Rascar Capac de l’àlbum ‘Les 7 boles de cristall’.

«Nosaltres no atraiem els visitants prometent-los pandes», va fustigar Alexandra de Poorter, directora general dels Museus Reals d’Art i d’Història, amb referència a les estrelles xineses de Pairi Daiza. Aquest parc zoològic, situat a la regió de Valònia (sud) i un dels pilars del turisme belga, havia assegurat la setmana passada que allotjava l’«autèntica mòmia anomenada Rascar Capac».

Això representa un afront per al Museu d’Art i d’Història (MAH) de Brussel·les, que assegura que el creador de Tintín (1907-1983) va visitar «habitualment» les seves instal·lacions i va reproduir molts dels objectes exposats. La polèmica no va trigar a arribar, sobretot quan aquesta institució cultural pensava haver posat tothom d’acord fa deu anys sobre la importància de la «seva» mòmia ameríndia arrupida.

Després de les acusacions velades de publicitat enganyosa, el zoològic va lamentar «la polèmica iniciada pels Museus Reials» i va intentar calmar els ànims, assegurant que ningú sap en realitat quina mòmia va inspirar Hergé. L’únic punt de consens és que la mòmia de 2.000 anys amb cabells i ornaments adquirida el 2008 per Pairi Daiza va formar part el 1979 d’una exposició a Brussel·les titulada ‘El museu imaginari de Tintín’.

El mateix Hergé, el nom del qual era Georges Remi, va visitar aquesta mostra, concebuda pel 50è aniversari del primer àlbum (‘Tintín al país dels Soviets’) entorn d’objectes reals que van inspirar la seva obra.

«En la ment de Pairi Daiza, aquesta visita va ser una espècie de validació pel creador que la seva mòmia és la que el va inspirar. Però no és així», assegura Serge Lemaître, conservador del MAH. Segons aquest responsable de les col·leccions Amèriques, un col·leccionista belga va comprar als anys 1960 la mòmia que posseeix el zoo, és a dir anys després de la publicació de ‘Les 7 boles de cristall’ el 1948. «I, en les seves primeres làmines publicades el 1941 a ‘Le Soir’, Rascar Capac apareix sense cabells, amb els genolls molt flexionats, com la nostra mòmia», afegeix aquest arqueòleg a l’agència France Presse.

Les visites d’Hergé

L’exemplar del museu va arribar a Bèlgica el 1841 i es tractaria d’un agricultor i caçador d’otàrids mort als 35 anys a principis del segle XVI a prop de l’actual localitat xilena d’Arica, explica. Per justificar la seva teoria, Lemaître assegura que Hergé freqüentava i vivia a prop d’aquest museu del Parc del Cinquantenari i que el personatge del professor Bergamotte es basa, de fet, en el que llavors era el seu conservador Jean Capart.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

A les seves vitrines es poden veure objectes que el van inspirar, com nines de drap ‘chancay’, gerros retrat ‘mochica’ i estàtues precolombines, com la que es va convertir en emblema de ‘L’orella escapçada’, afegeix. Però en un últim gir digne de les aventures de l’inquiet reporter, Philippe Goddin, un prestigiós expert de l’obra d’Hergé, assegura que la mòmia de ‘Les set boles de cristall’ no és a Bèlgica.

«Hem de deixar de discutir. Hergé va mirar moltes mòmies inques, però les seves primeres representacions de Rascar Capac es basen essencialment en el [diccionari] Larousse» de llavors, explica Goddin. I aquest model d’esquelet, portat del Perú a les col·leccions de l’explorador francès Charles Wiener (1851-1913), es troba ara al cèlebre museu etnològic del Quai Branly a París, assegura.