Un milionari tresor pirata, el gran misteri de les Seychelles

«¡Que trobi el meu tresor qui pugui entendre’l!», va clamar fa gairebé tres segles al cadafal el llegendari pirata francès Olivier Levasseur, àlies ‘el Gavilán’, un crit que va donar peu a un misteri encara per resoldre a les Seychelles.

La multitud congregada el 7 de juliol del 1730 a Saint-Denis, a la colònia francesa de l’illa de Bourbon (actual Reunió), on Levasseur va ser condemnat a la forca per les seves malifetes, va quedar estupefacta per la inesperada exclamació «in extremis». Tot seguit, el filibuster, ja amb la soga al coll i a les portes del son etern, va treure d’un collaret un criptograma de disset línies i el va llançar a la gentada, que, a cops –i fins i tot a mossegades–, va intentar atrapar el pergamí.

Dels de pegat a l’ull

Levasseur, pirata dels de pegat a l’ull de veritat (una ferida en combat el va deixar mig borni), va madurar com a corsari en la guerra de successió espanyola (1701-1715) i ja com a bucaner al Carib, on va aprendre a fer olor l’or i es va guanyar el malnom del ‘Gavilán’ per la rapidesa amb què apunyalava els seus enemics. Assetjat a les Antilles per Anglaterra, ‘el Gavilán’ va buscar fortuna a l’oceà Índic i va muntar el seu quarter general a Madagascar, amb l’ull –el sa, és clar– posat als galions portuguesos que retornaven de les seves possessions a l’Índia.

Levasseur, que en comptes d’utilitzar la tradicional bandera pirata, la temible ‘Jolly Roger’, n’hissava una de més temible –si és possible–, una ensenya blanca decorada amb un esquelet negre, es va associar amb l’infame pirata anglès John Taylor, entre altres filibusters. Junts van perpetrar l’abril del 1721 un dels atacs més famosos de la història de la pirateria: la captura del galió portuguès ‘Nuesta Señora del Cabo’, un vaixell de 800 tones ple de fins dalt d’un tresor pertanyent al virrei lusità de Goa i al bisbe d’aquest estat de l’Índia, que tornaven a Lisboa.

Va ser un premi fàcil. Els pirates van assaltar el vaixell sense disparar un sol tret perquè els seus 72 canons havien sigut llançats per la borda per evitar un naufragi, després que el vaixell quedés desarborat en una tempesta, per això hi estaven fent reparacions a Bourbon.

Un galió ple d’or i plata

Levasseur no donava crèdit: el botí contenia cofres plens de lingots d’or i plata; caixes fins dalt de diamants, guinees, perles, seda i –com no podia ser d’altra manera– la cèlebre creu ardent de Goa, feta d’or amb incrustacions de diamants, robins i maragdes. La creu pesava tant, que van fer falta tres homes per carregar-la.

Després de repartir-se el trofeu amb Taylor i companyia, ‘el Gavilán’ –que, per cert, es va emportar la creu, entre altres preuats objectes– es va ocultar anys després a la granítica illa de Mahé, a les Seychelles, en desacord amb una amnistia declarada pel Govern francès als malfactors de l’Índic que renunciessin a la pirateria.

Detingut eventualment a Madagascar i traslladat a Saint-Denis, Levasseur va morir penjat, com és sabut, però el seu últim crit en vida va ressonar dos segles després a les orelles de la senyora Rose Savy, que el 1923, durant un passeig per una platja del districte de Bel Ombre a Mahé, va veure unes marques estranyes esculpides en unes roques. La senyora Savy va pensar que podia tractar-se de senyals pirates i, atreta per la curiositat, va obtenir una còpia del criptograma del ‘Gavilán’ amb ajuda d’un nebot arxiver i coneixedor de Levasseur. El document va ser autentificat per la Biblioteca Nacional de París.

La dona va excavar i va descobrir esquelets amb arrecades d’or, potser de pirates de baixa estofa que, segons la llegenda, Levasseur va executar per salvaguardar el secret de la ubicació del tresor. Incapaç de desxifrar l’enigma, però, la senyora Savy va abandonar la recerca i va vendre el paper a Reginald Cruise-Wilkins, un exguàrdia de Coldstream, famós regiment de l’Exèrcit del Regne Unit que protegeix les residències oficials de la monarquia britànica.

Símbols maçònics, la clau

Cruise-Wilkins, un ‘caçador blanc’ resident a Nairobi que va anar a parar a les Seychelles per recuperar-se de la malària, havia desxifrat codis secrets amb l’Exèrcit i, després d’examinar el document, va comprovar que es basava en la simbologia maçònica. L’exmilitar va arribar a una conclusió: Levasseur va enterrar el botí d’acord amb una complexa endevinalla inspirada en els dotze treballs d’Hèrcules de la mitologia grega, que representen les pistes que cal descodificar per localitzar el tresor.

Cruise-Wilkins va rastrejar i va excavar durant 27 anys el litoral de Bel Ombre, envoltat d’un mar turquesa, exuberant vegetació i enormes roques de granit llisses esculpides per les ones. Després d’empenyorar estalvis i salut en la recerca, l’infatigable caçador de tresors va morir el 1977, abans de desxifrar una última baula del criptograma. En una cova, velles pistoles, monedes, sarcòfags pirates i estàtues de porcellana va ser tot el que va trobar.

El seu fill John Cruise-Wilkins, tan tossut com el seu pare o més, va prendre’n el testimoni. «¡Oh, sí. És clar que encara busquem el tresor!», confirma a Efe per telèfon des de les Seychelles aquest historiador amb l’entusiasme d’un nen que acaba de llegir les aventures del pirata Barbanegra. «Però, de moment, hem parat les operacions per la Covid-19», explica Cruise-Wilkins, de 62 anys, que negocia amb el Govern de l’illa la renovació de la llicència amb què continuar les excavacions. El tresor –remarca– tindria avui un valor d’«uns 200 milions de lliures esterlines (222 milions d’euros)», tot i que si arribés a descobrir-se «el 50% seria per al Govern per llei».

El Sant Greal de la pirateria

Per si fos poc, el botí de Levasseur representa «el Sant Greal de la pirateria, com el faraó Tutankamon ho és per a l’egiptologia», sosté l’historiador, que ha escorcollat, pam a pam, més de setze hectàrees de terreny costaner a Bel Ombre. «No em canso, però he perdut tots els meus diners en això. Hi he dedicat tota la meva vida», admet Cruise-Wilkins, que necessita finançament per poder complir el seu somni.

L’«home del tresor», com l’anomenen a Mahé, ha desenterrat ossos, pistoles, bales de mosquets i estàtues, però ni un només lingot d’or. No obstant, es resisteix a llançar la tovallola perquè no només vol reivindicar el seu pare, sinó «vèncer el pirata en el seu propi joc».

Les seves indagacions se centren en una cova que dona a una platja, una concavitat bloquejada per penyals i a què només es pot accedir per un túnel submarí, a mercè de les marees. «Hem fet la part metodològica del treball [...]. Les proves arqueològiques trobades són aclaparadores. Ara només hem d’examinar els punts calents. I en un d’aquests punts calents jeu el tresor», assegura Cruise-Wilkins.

Una atracció turística

Notícies relacionades

¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?

Quanta aigua s'ha de beure al dia

A Mahé, una illa petita on es coneix tothom, cadascú guarda una opinió sobre el tresor de Levasseur, des dels qui prenen per boig John Cruise-Wilkins als qui atorguen certa credibilitat al pirata, com l’escriptor local Glynn Burridge. «És completament possible que existeixi [el botí]», comenta per correu electrònic Burridge, al destacar que aquest misteri s’ha convertit en un «enorme factor d’atracció» turística a Bel Ombre.

«Tot i que el veritable tresor –afegeix Burridge– és la història del tresor».