¿Què es juguen les dones en les eleccions dels Estats Units 2020?

El Congrés nord-americà es troba molt lluny de la paritat. L’any passat van batre rècord amb 127 dones –102 a la Cambra Baixa i 25 al Senat–. Però, malgrat ser la millor xifra de la història del país, suposa tan sols el 25% del total de membres del Congrés. A més, en els seus quatre anys de mandat, Trump i el seu gabinet s’han dedicat a anul·lar mesures que estaven destinades a lluitar contra la desigualtat de gènere, combatre la discriminació laboral, la bretxa salarial, l’assetjament sexual a la feina i l’abús sexual a l’escola i la universitat, així com a garantir els drets sexuals i reproductius.

Al país no només no s’ha tancat la bretxa de gènere en el terreny polític, sinó que avui és més gran que quan ell va arribar al poder. Segons l’Índex Mundial de Bretxa de Gènere 2020 del Fòrum Econòmic Mundial, en empoderament polític els Estats Units ocupen el lloc 86 de 145 països, un rànquing en el qual Espanya se situa en el vuitè lloc.

No s’espera cap millora si repeteix mandat Donald Trump. Dels 15 membres del gabinet de l’actual president, només dues són dones, la titular de Transport, Elaine Chao, i la d’Educació, Betsy DeVos. Tot i que no ens hem d’enganyar, l’últim govern de l’era Obama només comptava amb dues més.

Trump no ha destacat per promoure la igualtat, tot i que era una cosa que tampoc s’esperava d’ell. De les dones que han treballat en alts càrrecs durant la seva administració, la majoria no ha aguantat durant gaire temps, algunes han sigut cessades i d’altres han dimitit. Els seus assessors han sigut cremats en pires de sacrifici o per pura autocombustió, entre escàndols i polèmiques.

De fet, el president ha batut el rècord de cessaments, renúncies i expulsions entre els seus col·laboradors en els seus quatre anys de govern: hi ha hagut 40 cessaments i dimissions, la majoria forçoses. Entre aquestes, dones emblemàtiques com Nikki Haley, que va ser ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides, els motius de la qual no van ser aclarits, o Sally Q. Yates, que era la secretària de Justícia en funcions fins que va ordenar als fiscals federals no complir l’ordre de Trump de prohibir l’entrada al país de ciutadans de set països de majoria musulmana, una cosa que no va agradar al president.

També va renunciar Hope Hicks, que va ser directora de Comunicacions de la Casa Blanca fins a l’1 de març del 2019, quan va renunciar després de testificar sobre la trama russa que suggeria una possible vinculació de la campanya de Trump amb el Govern rus per influir en els comicis del 2016. Hicks va continuar no obstant com a assessora del mandatari i, de fet, es considera que va ser ella qui el va contagiar de Covid-19 durant la campanya.

Qui, no obstant, no repetirà si el magnat és elegit serà Kellyanne Conway, una de les seves assessores més pròximes i la lleialtat de la qual al president era evident en cada topada amb la premsa. Ella ha sigut una de les assessores del nucli dur que més ha aguantat. Conway va dirigir la seva campanya presidencial el 2016 –va ser la primera dona en fer-ho– i també va ser qui va encunyar l’expressió de ‘fets alternatius’ per mirar de justificar notícies i dades falses que es donaven des de la mateixa Casa Blanca, on va deixar inaugurada l’era de la postveritat.

Com a consellera presidencial s’ha guanyat el respecte del president i no ha sigut fins a finals d’agost que ha renunciat al lloc per dedicar-se més a la seva família. El seu cas és curiós perquè ha sigut la pressió de la Claudia, la seva filla adolescent i ferma detractora de Trump, el que l’ha portat a dimitir. «Menys drama i més mama», va tuitejar Conway sobre la seva renúncia.  Qui sí que es manté en el nucli dur del president, i amb tota probabilitat repetiria si aquest és elegit, és l’actual cap de premsa de la Casa Blanca, Kayleigh McEnany, un altre exemple de lleialtat a Trump.

Però sens dubte, la dona que més ha recolzat el magnat en els últims temps ha sigut la jutge conservadora Amy Coney Barrett, a qui va postular per ocupar el lloc en el Tribunal Suprem de la desapareguda Ruth Bader Ginsburg; Barrett va sortir elegida, cosa que suposa un dur cop per a la justícia progressista del país, els jutges del qual queden en minoria gràcies al llegat de Trump.

Jutges a part, no se sap gaire cosa de les previsions del magnat si és reelegit. El que sí que es pot esperar és que continuï al seu costat, com sempre, la dona que més respecta en qüestions polítiques i empresarials, la seva primogènita i assessora Ivanka Trump, qui, a més, és el més pròxim al feminisme que reconeix el president.

Al contrari, si surt elegit Joe Biden s’espera una igualtat més gran en el seu gabinet. El cert és que el candidat demòcrata ja va visibilitzar aquesta intenció a l’anomenar vicepresidenta Kamala Harris, un pes pesant en la justícia i la política nord-americana. Harris va ser la primera dona negra en ser fiscal de districte, primer, i després fiscal general de Califòrnia. A més, es va convertir en la primera dona d’origen indi en ser senadora, és la primera dona negra i d’ascendència asiàtica candidata a vicepresidenta. Si sortís elegida, es convertiria en la dona més poderosa del món. Kamala Harris ha demostrat el seu poder a la campanya electoral amb mítings qualificats de vibrants i va demostrar que sabia plantar cara amb fermesa a Mike Pence en el tens debat televisiu que va tenir amb l’altre candidat a la vicepresidència dels EUA.

L’elecció de Kamala Harris es va considerar un posicionament estratègic quant a gènere i diversitat, però no es quedarà en això. Segons ha expressat ell mateix, si és elegit president Joe Biden desitja reunir el gabinet més divers en la història dels Estats Units. El seu equip va assegurar a la web de notícies Axios que diverses dones i persones de color són a les llistes per a alts càrrecs als departaments més importants: Estat, Defensa, Tresor i Justícia.

Molts noms de dones han començat a aparèixer a les travesses. Per exemple, la senadora Tammy Duckworth, antiga tinenta coronel de l’Exèrcit dels Estats Units i a qui ja va estudiar com a possible vicepresidenta, podria dirigir el Pentàgon, mentre que la que fos de Seguretat Nacional Susan Rice, podria ser Secretària d’Estat o portar el Departament de Seguretat Nacional. Per dirigir el Departament de Justícia es valoren els noms de l’ex fiscal general Sally Yates, l’exlíder de la minoria de la Cambra de Representants de l’estat de Georgia Stacey Abrams i la popular senadora Elizabeth Warren, que es va presentar com a candidata presidencial i amb la qual tothom considera que Biden comptarà en el seu nucli dur.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Moltes d’elles ja van ser estretes col·laboradores de Barack Obama, com Janet Yellen, que va ser la primera dona presidenta de la Reserva Federal, o Sarah Bloom Raskin, que va ser Secretari del Tresor adjunta. Sens dubte, el rol econòmic més important a exercir serà el de Secretari del Tresor, ja que aquesta persona serveix d’enllaç entre la Casa Blanca, la Reserva Federal i el Congrés, a més d’exercir un paper clau en la diplomàcia i la regulació financera. El nom que més ressona per a aquest càrrec és també el d’una dona, la governadora de la Reserva Federal, Lael Brainard, avesada en assumptes econòmics durant la crisi i que es podria convertir en la primera dona en ocupar el lloc més alt d’economia als Estats Units.

A més l’economista afroamericana de la Universitat Estatal de Michigan Lisa Cook podria ser la primera dona afroamericana en dirigir el Consell d’Assessors Econòmics. El que els analistes tenen clar és que Biden desitja trencar sostres de vidre i no hi ha millor manera per començar pel més alt: l’economia. Caldrà esperar a conèixer el resultat de les eleccions als EUA per saber si l’empoderament polític de la dona torna a estancar-se o, al contrari, progressa adequadament.