Moderna de Pueblo: «’Coñodramas’ m’ha alliberat creativament»

El llançament d’aquest llibre, que «fa tuf de feminisme» i que només parla de «coses de noies, ximpleries divertides, molt reals i molt comunes, però de molt poca importància per a la meitat de la població», coincideix amb l’anunci de l’adaptació al cine d’’Idiotizadas’, amb la qual la humoristaEva Haches’estrenarà com a directora. El rodatge de la cinta, que produeixÁlex de la Iglesiai Atresmedia Cine, comença el 2021.

–«Històries de dones amb i sense cony» posa a la portada. ¿Els homes no la llegeixen?

–D’alguna forma intentes culpar-te a tu per això: ’¿Escullo temes que només ens interessen a les dones?’, ‘¿és perquè no he posat cap protagonista masculí?’. Però després de molt reflexionar-barra-ratllar-te entens que és un problema més del teu entorn que teu. Perquè els homes escriuen històries d’homes, que és el que estem consumint les dones des de fa mil anys, i no obstant això nostre sempre acaba sent un nínxol, que només interessa a la meitat de la població. Però aquest llibre és la reivindicació que ja m’és igual buscar la seva aprovació. Al final vaig pensar que si diran que això «són històries de noies» i «coñodramas», doncs ‘Coñodramas’ li posaré.

–El llistó era molt alt: prop de 100.000 exemplars venuts amb ‘Idiotizadas’ i pròxima versió al cine, ¿fins on aspira arribar amb aquest?

–’Coñodramas’ m’ha alliberat molt creativament. Estava acostumada al gag i la vinyeta, i amb ‘Idiotizadas’ em feia molta por posar-me a fer una cosa més narrativa, més amb estructura de novel·la. Però ara aquestes pors han desaparegut i m’han ajudat a ser més atrevida, a sortir de la meva zona de confort. Tot això comporta un temps, però, quan vam entregar el llibre, a l’editorial ens van dir que aquest encara tindria més èxit (rialles).

View this post on Instagram

A post shared by ModernaDePueblo (@modernadepueblo)

–Hi ha diverses trames entrellaçades, les històries de Moderna i les seves amigues Gordi i Zorry, un còmic amb guerreres intergalàctiques, la sèrie ‘Romantic Love’, i flashbacks sobre la seva pròpia història. ¿Com es digereix tot això?

–La trama va d’unes dones que busquen la igualtat en un món que està dissenyat per a homes, i encara que les col·loquin en una posició de poder o d’èxit continuen sentint que hi ha moltes coses que, si haguessin sigut allà des del principi, no haurien sigut així.

–¿Com és escriure un guió tan intricat a quatre mans?

–Quan vam acabar ‘Idiotizadas’ estàvem cansats. Havíem explicat en aquest llibre tot el que volíem explicar. Vam deixar un any de descans, però entre nosaltres, que som parella, parlàvem de temes que ens interessaven o ens afectaven. Al segon any vam començar a sembrar, amb les nostres inquietuds i obsessions. Les vam recopilar en una llista. Després vam buscar el títol, per trobar l’enfocament. Vam muntar un guió amb ‘post-its’ i vam anar fent un mapa com a ‘C.S.I.’. En Carlos és molt bo veient el rerefons de la història, i jo ho soc amb les idees i donant-los l’ànima real del que he viscut.

–A més de guionistes són protagonistes: Moderna és l’artista coneguda i el seu nòvio, el que es queda a casa.

–És difícil trobar el punt perquè no sembli que estàs parlant de la teva vida perquè sí, sinó perquè volem explicar una cosa rellevant. Vam decidir fer-ho perquè som un nou model de parella. Conec moltes amigues artistes que s’estan trobant amb el mateix problema que jo, però molt pitjor, perquè jo en puc parlar amb la meva parella i podem publicar-ho, desacomplexar-nos d’això, i a sobre riure.

–l’avorreix la ciència-ficció perquè «està feta per i per a homes», i no obstant part de la història transcorre a l’espai.

–Volia tractar el tema perquè ens han convençut que a les “ties guai” els agraden les coses d’homes, com la ciència-ficció. Quan estrenen pel·lícules de superheroïnes alguns em pregunten: «¿Les feministes on sou? perquè ha sigut un fracàs a taquilla». I jo els responc que no m’interessarà una pel·lícula de ciència-ficció només perquè hi hagin posat un superheroi amb mamelles.

–Aprofita aquestes pàgines per passar comptes amb alguna famosa revista on la van fer sentir com la Pitufina.

–Al poblat dels Barrufets, hi ha el Saberut, el Divertit, l’Escatològic... i la Dona. I la Dona és la dona. No hi ha 10 dones diferents. Jo era la Pitufina de la revista perquè s’havien adonat que faltava una dona. Sabia que els lectors eren homes i que enviaven cartes dient que no els agradava. Al principi, en lloc de voler trobar-me com a autora només volia encaixar. Aquest esforç per adaptar-me el vaig superar gràcies a les xarxes, tot i que sempre et persegueix una mica.

–Què és una autora d’èxit no hi ha dubte, ¿però es considera també respectada?

-He començat a respectar-me a mi mateixa, però m’ha costat molt. M’he adonat que menysprear-me a mi mateixa també és menysprear altres dones, tant a companyes de professió, que m’agradaria que llegissin aquest llibre i s’empoderessin i s’ho creguessin més, com el públic, perquè ens fan sentir que un home com a fan compte 1 i una dona, 0,5. Però a les xarxes socials això no és així, és 1 seguidor i 1 seguidora, és igual el gènere. I les dones ho hem rebentat.

–El ‘baby mòbing’ ocupa diversos capítols, ¿la maternitat ha entrat a la seva agenda?

-He estat llegint molt contingut sobre la maternitat, que ha passat de semblar-me una cosa superavorrida a semblar-me una cosa superfascinant. No he sentit la trucada, però ho he analitzat des del punt de vista feminista i m’he adonat dels prejudicis que tenia. He vist mares amb un discurs molt interessant.

–¿Quines són les seves ‘referentes’?

–Per sort, cada mes tinc una superheroïna nova, que t’explica tot el que ha après en la seva vida, que t’ofereix una visió trencadora, que et desmunta un munt de prejudicis... Ara queda una mica suat, però en la seva època també ho va serLena Dunham, mai havia vist una dona així. D’espanyoles, companyes comMaría Hess,Amaia Arrazola...

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

–¿Sap qui interpretarà Moderna a la pel·lícula?

–No ho sé, només vull que m’agradi. Em fa moltíssima il·lusió el projecte i alhora em fa por el resultat. He fet diverses propostes, però aquesta feina la fan els de càsting. M’encantaria interpretar-la jo mateixa, però hauria de preparar-me abans i per a aquesta pel·li ja no em dona temps.