El Museu Thyssen portarà al MNAC de Barcelona una exposició pel centenari del baró fundador

El baró Heinrich Thyssen-Bornemisza, que els seus pròxims coneixien com a Heini, va morir a Sant Feliu de Guíxols el 2002 i hauria complert aquest any un segle. Per commemorar aquest aniversari, el museu que porta el seu nom ha preparat una gran programació formada per cinc exposicions, una jornada de portes obertes i activitats de tot tipus.

El baró va ser un gran home de negocis, que va aconseguir donar una segona vida a l’empori del seu pare –enfonsat pels nazis–, però també una persona enamorada per la pintura, remarca Juan Ángel López-Manzanares, comissari del centenari.

«Sense haver mostrat de jove gran interès per l’art, al llarg de la seva vida va anar involucrant-se més i més activament en la seva defensa i promoció», assenyala el conservador. El cim d’aquesta passió, i del seu desig que altra gent pogués disfrutar-la, va ser la venda de la col·lecció a Espanya i la creació del museu que porta el seu nom.

Un dia d’entrada gratuïta

La pinacoteca ha preparat aquest any un calendari complet d’activitats amb què vol rendir homenatge al seu fundador: el 13 d’abril, aniversari del baró, l’entrada serà gratuïta, i el museu ha preparat una sèrie d’exposicions que mostren les seves diferents facetes com a col·leccionista. A l’actual exposició sobre expressionisme alemany, que va obrir la tardor passada i que es mantindrà al museu fins al març, la seguiran quatre més, una a Barcelona.

A Madrid es podrà veure ‘Orfebrería, pinturas y esculturas en la colección del barón Thyssen-Bornemisza’ (a partir del març), ‘Arte americano en la colección Thyssen’ (des del novembre) i una exhibició dels retrats del baró pintats per Lucien Freud. El MNAC acollirà ‘Pintura italiana de los siglos XIV al XVIII de la colección del barón Thyssen-Bornemisza’ (octubre).

Notícies relacionades

¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?

Quanta aigua s'ha de beure al dia

El baró Thyssen va heretar el 1947 una col·lecció d’art que va augmentar amb obres mestres de l’art clàssic, i des del 1961, amb un dels millors conjunts privats de pintura dels segles XIX i XX. Va voler que les seves obres es mantinguessin unides i va voler també compartir-les, cosa que el va portar a firmar, el 1988, un préstec –que es convertiria en venda definitiva cinc anys després– de 775 obres a l’Estat espanyol, el germen del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. «La seva decisió de portar la seva col·lecció a Espanya, a la qual va contribuir especialment Carmen Thyssen, va constituir una de les contribucions modernes més grans a la cultura del nostre país», argumenta.

A més de les esmentades exposicions, el museu ha organitzat una programació formada per restauracions, conferències, simposis, accions educatives, vídeos i podcasts per festejar el seu gran llegat, assenyala el museu en una nota. Entre aquestes destaca el cicle de conferències sobre expressionisme alemany, la restauració davant el públic de ‘Jove cavaller en un paisatge’ de Vittore Carpaccio, concerts i altres iniciatives que s’aniran anunciant al llarg de l’any.