L’amor romàntic i tòxic copa el ‘Billboard’ des de fa 70 anys

L’amor fa girar el món. En la vida i en la música, el secret de l’èxit rau en l’amor. Aquest sentiment universal destaca com el protagonista indiscutible de les cançons més escoltades de tots els temps. Segons un estudi realitzat pels investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya Salvador Climent Roca i Marta Coll-Florit, l’amor és l’element central de 52 dels 71 èxits musicals que encapçalen el rànquing de l’any recollits per la revista Billboard des de 1946 fins al 2016. «La música pop es crea amb l’objectiu d’assolir l’èxit comercial, i l’evocació de sentiments d’amor i desamor exerceix una atracció poderosa a tota mena de públic», reflexionen els autors.

La seva anàlisi, titulat ‘All you need is love’ i publicat a la revista Text & Talk, aprofundeix en un terreny poc explorat per l’acadèmia: la música pop que tots hem cantat alguna vegada a plens pulmons. «Hi ha molt pocs estudis que se centrin a analitzar qualitativament el discurs que hi ha darrere de les lletres de les cançons d’èxit massiu. Analitzar aquesta qüestió ens ajuda a estudiar tendències socials a gran escala», explica Roca. L’estudi, de fet, se centra a observar les lletres de les cançons més escoltades pels nord-americans al llarg de set dècades per veure com ha canviat la concepció de l’amor durant aquesta època.

L’estudi assenyala que les metàfores representen més d’un 70% del llenguatge figurat utilitzat per plasmar els sentiments d’amor romàntic en la música pop. «Aquesta observació es correspon amb les prediccions teòriques, que indiquen que una gran part del nostre pensament lingüístic és metafòric, ja que aquest recurs ajuda a expressar conceptes i emocions complexes d’una manera efectiva», comenta Coll-Florit. L’anàlisi de les metàfores més utilitzades, doncs, també parla de com ha conceptualitzat l’amor, així com els sentiments i les experiències associades, al llarg del temps.

Metàfores per parlar d’amor

Començant per la vellutada ‘Prisoner of love’, de Perry Como, fins a arribar a l’èxit viral ‘Love yourself’, de Justin Bieber, el recorregut per les cançons d’amor més populars de cada època també mostra com ha anat canviant la manera de parlar de romanticisme al llarg de la història recent.

Però tal com assenyala l’anàlisi dels autors, totes, absolutament totes, les cançons analitzades utilitzen metàfores per parlar d’amor.

Possessió, captiveri i viatge

Entre el centenar de figures conceptuals més utilitzades per parlar d’amor, destaquen les que es refereixen a l’amor com a proximitat, possessió, unitat, contacte físic, captiveri o com un viatge. També és habitual parlar de l’ésser estimat com un nen petit (‘baby’, en anglès) o un menjar temptador.

El 75% de les cançons més populars sobre amor parlen d’amor romàntic, mentre que el 25% restant són de temàtica eròtica. Vist en perspectiva, l’anàlisi reflecteix un fenomen curiós. A partir dels anys 70, la música pop nord-americana omple de metàfores més sensuals i explícites per parlar d’amor.

«Treu-te les sabates i seu / Afluixa aquest bonic vestit francès / Deixa’m servir-te un bon glop llarg / Oh, nena, no dubtis perquè / aquesta nit és la nit / tot anirà bé / Perquè t’estimo, carinyo / Ningú ens aturarà ara», cantava Rod Stewart al costat de la xemeneia amb un noia rossa.

L’anàlisi mostra que les cançons de temàtica eròtica es concentren entre els anys 1977 i 1982, quan aquesta temàtica va protagonitzar les sis cançons més escoltades de cada any. Entre 1996 i el 2008, s’observa un altre ‘boom’ de cançons explícitament sensuals, amb cinc cançons sobre el tema en un període de 13 anys. Així mateix, l’anàlisi temporal indica que 14 de les 15 cançons més escoltades entre 1983 i el 2016 parlaven de l’angoixa de l’amor.

Relació desigual

Moltes de les cançons analitzades parlen de l’amor com a proximitat física: des del desig que la persona estimada sigui a prop, fins al contacte amorós i la fusió entre amants. Moltes d’altres parlen de l’amor en termes de possessió i captiveri. Almenys una vintena de les cançons d’amor més populars dibuixen una «relació d’amor desigual», en què un dels amants considera l’altre com a seu.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

En diversos casos, a més, l’amor es mostra com un tipus més de subjugació. El 67% de les cançons analitzades per a aquest estudi, de fet, mostren una correlació entre les metàfores de proximitat física i les de possessió. És a dir, les dues idees sembla que se superposen. Com quan Prince cantava aquella suggerent tornada «Toca si vols el meu estómac / Sent com tremola per dins / Em poses tan nerviós / No em facis perseguir-te / Fins i tot els coloms tenen el seu orgull / ¿Com pots deixar-me sol en un món que és tan fred?».

«És normal que en les cançons d’amor es recorri a les metàfores sobre proximitat física, perquè és una cosa que es desprèn de l’experiència natural de les relacions amoroses. Les metàfores de possessió, en canvi, reflecteixen un clixé cultural molt arrelat en la cultura popular», valoren Climent Roca i Coll-Florit.