Un gos ‘es gradua’ en Història a la Universitat de Castella-la Manxa

A l’orla de l’última promoció del grau en Història de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) «sorprèn» que, entre els bustos d’estudiants amb banda blau cel, destaca el de la gossa guia Desi, que ha acompanyat el seu amo, Abel Beldad Serrano, en tota una aventura de superació des que va perdre la vista per una malaltia degenerativa.

Abel Beldad Serrano és un dels 25 integrants de l’última promoció del grau en Història de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM). Igual com la resta dels seus col·legues, va començar els estudis universitaris a la Facultat de Lletres de Ciudad Real el 2018, i ara, quatre anys després, apareix a l’orla commemorativa que certifica l’última fornada de nous historiadors i historiadores.

Junts des de fa sis anys

La particularitat d’aquesta orla és la particularitat de l’Abel. És una gossa de la raça labrador que es diu Desi i que l’acompanya des de fa sis anys, des del moment en què l’Abel va perdre la vista com a conseqüència d’una neuropatia degenerativa irreversible quan tenia 56 anys, ha informat l’UCLM en nota de premsa.

«De sobte vaig començar a veure com amb boira, i després ja no vaig veure més», explica l’Abel, que en aquell moment regentava el bar Los Arcos, un popular establiment del carrer de la Mata, a Ciudad Real. «Vaig haver de deixar el bar perquè era impossible continuar treballant així, tot i que vaig intentar mantenir-lo fins al final», assegura.

Llavors, es va decidir a estudiar un grau en Història. ¿Per què Història? «Perquè sempre m’havia agradat molt i ara tenia temps». Senzill. ¿Senzill? Fins aquell moment, Abel Beldad Serrano havia obtingut el graduat escolar al centre d’educació per a adults i no sabia llegir Braille. Tot i així, es va preparar les proves d’accés a la universitat per a més grans de 45 anys i va aprovar. La resta és Història.

«Una més a la facultat»

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Tot i que li queda alguna assignatura i el treball final de grau per obtenir el títol, Abel Beldad Serrano no ha volgut perdre’s l’oportunitat de compartir l’orla amb la resta de la promoció, amb l’equip docent i amb la seva gossa. «La Desi ha vingut a totes les classes amb mi, és una més a la facultat, i sempre es porta formidablement», assegura.

En aquesta aventura de superació, l’Abel agraeix de cor l’ajuda dels seus companys i companyes, del professorat, i del Servei de Recolzament a l’Estudiant amb Discapacitat (SAED) de la Universitat de Castella-la Manxa. «Les persones del SAED t’acompanyen des que comences els teus estudis a la Universitat, t’ajuden en tot, t’informen dels procediments o els horaris i fins i tot t’acompanyen als llocs fins que et familiaritzes amb ells», afirma l’Abel, que també insisteix en el bon tarannà de docents i estudiants. I anima les persones que com ell es trobin amb alguna dificultat que no descartin el seu somni universitari.