¿Qui va ser Robert Maxwell, el pare de la condemnada Ghislaine?

Agressiu, entabanador i enredaire. Aquests qualificatius i molts d’altres es va guanyar en vida el protagonista del documental que la productora Working Title desenvolupa en l’actualitat sobre el magnat dels mitjans de comunicació Ian Robert Maxwell (1923-1991) a partir d’una biografia escrita per l’historiador britànic Paul Preston.

Els capítols de ‘Full: The mystery of Robert Maxwell’ s’armen a partir dels seus traumes d’infantesa a Txecoslovàquia –bona part de la seva família va ser aniquilada pels nazis–, els anys en què va combatre els alemanys amb l’Exèrcit britànic –el capità Maxwell va participar en el desembarcament de Normandia– i les missions que va exercir a Berlín després de la caiguda de les tropes d’Adolf Hitler, la seva acarnissada lluita amb Rupert Murdoch per controlar els mitjans de comunicació del Regne Unit, la seva enigmàtica mort fa més de 30 anys en aigües canàries.

Tot això, ben barrejat, pot resultar un atractiu còctel per a una audiència que encara no té plataforma de difusió a Espanya: hi ha negociacions amb diferents distribuïdors de continguts de pagament. Preston relata l’ascens i la destrucció del president i director executiu de Maxwell Communications Corporation i el propietari i president del Mirror Group Newspapers, els escàndols que el van vincular amb missions de l’MI5 britànic (grup d’intel·ligència), operacions de tràfic d’armes i la seva estreta vinculació amb els serveis secrets israelians (Mossad). Que John Major el comparés amb el ‘Ciutadà Kane’ (Citizen Kane) o que la seva viuda rebés missatges de condol de Margaret Thatcher, Mikhaïl Gorbatxov, Helmut Kohl o George W. Bush és la prova irrefutable de l’envergadura real del personatge en l’escena política internacional.

La seva «tirania» empresarial (va arribar a ordenar la instal·lació de càmeres i micròfons ocults per controlar tot el que passava a la redacció del ‘Daily Mirror’) i va declarar la guerra a Rupert Murdoch molt abans que aquest li prengués la compra del ‘News of the World’. Malgrat anomenar-lo en públic «maleït bastard australià», el seu acarnissat rival també va enviar un missatge de condolences a Elisabeth Meynar, la dona i mare dels nou fills de Robert Maxwell, en què destacava la seva «notable» lluita com a empresari. També es fa referència al fet que quan el magnat ja era enterrat al Cementiri Jueu del mont de les Oliveres (la seva tomba està vigilada les 24 hores del dia) l’alegria es va desbordar no només en els consells d’administració que presidia Murdoch –‘The Sun’, per exemple, va liderar una campanya de desprestigi sobre els seus problemes financers i una connexió amb els serveis secrets d’Israel que van esclatar setmanes abans d’aparèixer mort en aigües canàries–, sinó en les seves pròpies empreses.

Tota mena d’insults

Els seus socis no van dubtar a canviar els elogis per tota mena d’insults. «És un dels personatges més enigmàtics del segle XX i mereix que Working Title, que sap fer molt bé aquest tipus de treballs, li dediqui una sèrie», va declarar Paul Preston quan es va tancar la negociació perquè el contingut de ‘Full: The mystery of Robert Maxwell’ es convertís en l’espina dorsal d’un dels documentals que més expectació ha creat al Regne Unit. En l’audiovisual hi ha diverses referències a Ghislaine Maxwell, la filla petita de l’empresari d’origen txec i la nineta dels seus ulls (el iot de luxe en què va fer el seu últim creuer de plaer va ser batejat com ‘Lady Ghislaine’), que té els seus propis escàndols gràcies a l’estreta relació que va mantenir amb Jeffrey Epstein, empresari nord-americà condemnat per tràfic de menors amb finalitats sexuals abans d’aparèixer mort en una cel·la d’un centre penitenciari novaiorquès. Ghislaine acaba de ser sentenciada a 20 anys de presó per delictes de tràfic sexual i aquesta polèmica tindrà un projecte propi desenvolupat pel Channel 4 britànic titulat ‘¿Qui és Ghislaine Maxwell?’

De tornada a Ian Robert Maxwell –Ian es va convertir en una referència al nom amb què va néixer l’amo del ‘Daily Mirror’ (Jan Ludvik Hyman Binyamin) quan va canviar la seva identitat en terra britànic–, en les hores que van seguir el comunicat de la seva desaparició a les Canàries es va especular amb la possibilitat que la seva mort fos fingida, però la ràpida descoberta del seu cos flotant al mar, despullat i de cap per avall, a unes 20 milles al sud-oest de Gran Canària, va canviar el guió de les teories conspiradores que van començar a prendre cos quan les restes de Robert Maxwell encara no havien arribat a l’Institut Anatòmic Forense de la capital gran canària. A l’espera dels resultats de la primera autòpsia, la que va determinar que el britànic havia mort com a conseqüència d’una parada cardiorespiratòria, la investigació liderada per la Guàrdia Civil estava oberta a totes les hipòtesis: accident, assassinat o suïcidi.

Notícies relacionades

Quanta aigua s'ha de beure al dia

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Rupert Murdock, el seu principal rival als quioscos, i els enemics que tenia el difunt en els consells d’administració de les seves dues empreses bandera, van fer l’impossible perquè se sabés que «l’home que havia salvat el ‘Daily Mirror’ de la fallida havia fet desaparèixer més de 350 milions de lliures esterlines dels comptes del grup editorial en les últimes setmanes de la seva intensa i polèmica vida». Aquest moviment es recollit al llibre de Preston.

Tampoc passa per alt el documental la seva etapa política com a parlamentari laborista (1964-1970), tot i que sense obviar que per a molts Robert Maxwell era un «fals» socialista i que en realitat al seu interior habitava un conservador. Aquest fet no és comprensible si s’analitzen les grans quantitats de diners –algunes en el seu moment sota investigació– que va injectar al Partit Laborista. Arguments de sobra n’hi ha per crear un documental sobre un ésser controvertit, ¿no?