¿Barret frigi o part íntima del cos femení? Polèmica per la mascota dels Jocs Olímpics de París 2024

Dilluns passat, durant la presentació celebrada a la seu organitzativa dels Jocs Olímpics de París 2024, situada a Saint-Denis, es va poder conèixer les mascotes oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Quan van sortir a la llum, molts hi van veure un«clítoris amb vambes» o un «clítoris somrient».

El disseny original, lluny de les interpretacions que van copar les xarxes socials, estava inspirat en els icònics barrets vermells d’estil frigi que es van popularitzar durant la Revolució Francesa (1789-1799).

Intrahistòria

En l’espot, dues de les mascotes són les que destaquen: la Phryge Olímpica i la Phryge Paralímpica, que té una pròtesi a la cama dreta, que seran la imatge de marca de la cita.

Per això, durant la presentació, la directora de la marca dels Jocs Olímpics París 2024, Julie Matikhine, va assegurar: «En les revolucions que han tingut lloc a França hi han estat presents els barrets frigis, amb forma de caputxa cònica i immortalitzada en quadros com ‘La Revolució guiant el poble’ [Eugene Delacroix, 1830]».

Així mateix, el comitè organitzador de París va assegurar també en la presentació que era una oportunitat per «encarnar l’esperit francès a l’oferir una cosa nova», explicant així la ruptura amb la figura animal tradicional que sovint s’elegeix com a mascota dels Jocs Olímpics.

Interpretació global

Les Phryges s’han convertit, per la seva semblança raonable –segons l’opinió pública i les xarxes socials– en una part de l’òrgan genital femení. L’enrenou de les xarxes és tan gran que fins i tot institucions com el Museu de la Vagina, situat a Londres, ha fet servir la imatge de les mascotes per promocionar la seva nova guia sobre l’anatomia del clítoris.

We've published a new guide to the anatomy of the clitoris! Here's the parts of the internal and external organ. pic.twitter.com/h2fJpSDOoT

— Vagina Museum (@vagina_museum) 15 de noviembre de 2022

A més, l’escriptora i editora feminista Julia Pietri, que va dirigir una campanya d’art de carrer per impulsar l’educació sobre el clítoris, va dir: «Em sembla divertit, perquè vaig fer campanya durant molt temps per crear consciència sobre l’anatomia del clítoris, i fa quatre anys, quan la vam llançar, poques persones podien reconèixer un clítoris».

«Així que avui estic feliç i contenta que, gràcies a tot el que ha passat en el feminisme, la gent pugui almenys reconèixer el clítoris. Mostra que ara està en la cultura popular i això és una victòria», va afegir.

Com sempre, les interpretacions i opinions publicades entre els usuaris de Twitter són dispars: mentre que a alguns els fa gràcia, d’altres responen amb reticència davant l’aspecte de les mascotes i d’altres donen per fet que la imatge sempre ha representat un clítoris.

«Felicitats al model anatòmic del clítoris per ser la nova mascota dels jocs olímpics!!», assegura un tuitaire.

felicidades al modelo anatómico del clitoris por ser la nueva mascota de los juegos olímpicos!! https://t.co/gb9Y4mT2TW

— un mosquito poliamoroso (@imanollopezb) 14 de noviembre de 2022

Notícies relacionades

Els tuits de Karla Sofía Gascón i les peces que no encaixen en el puzle de la polarització

Infiltrats al Barça, al Madrid, a la SER i en el més enllà

«M’encanta que la mascota dels pròxims Jocs Olímpics sigui un clítoris», afegeix una altra usuària.

Amo que la mascota de los próximos juegos olímpicos sea un clítoris. https://t.co/QntTYaBvFp

— Julieta (@julxetamaur) 14 de noviembre de 2022

També els diaris francesos s’han fet ressò d’aquesta polèmica. El periodistaQuentin Girard, en un article d’opinió a ‘Libération’, va celebrar el fet que la punta flexible del barret de les mascotes es veiés en realitat com un gland del clítoris. I hi va afegir: «Des d’un punt de vista polític, no està gens malament que París deixi anar la seva eterna Torre Eiffel fàl·lica» a favor d’un clítoris, una nova representació de la capital francesa que és «revolucionària i feminista».