Dutxar-se menys: La nova tendència ecosensible

La crisi energètica ha provocat tota mena de noves tendències relacionades amb l’estalvi d’energia. Llum, aigua o gas són alguns dels elements que s’estan veient més afectats per aquesta polèmica situació. Segons dades d’Istat del 2015, s’utilitzen prop de 50 litres d’aigua en una dutxa de mitjana i, per exemple, a Suïssa alguns ja es plantegen el ‘Coduching’ com a forma d’estalvi del principal ingredient de la vida.

Aquesta necessitat d’estalviar energies sorgeix de dos problemes, el primer és la intensa recuperació de l’activitat industrial després de la pandèmia, especialment a l’Àsia. En segon lloc, es pot parlar d’un problema estructural, ja que la Xina i altres països han traslladat les centrals de carbó per gas per produir electricitat i reduir a la meitat les seves emissions contaminants.

Contra tot això, ha ressorgit en els últims anys una tendència que cada vegada és més popular amb motiu d’aquesta problemática. La ‘Cleansing reduction’, o la reducció de dutxa, un moviment que ha sorgit en l’escena ecologista dels Estats Units ja fa anys.

Els seguidors d’aquest ‘modus operandi’, a part de dutxar-se menys, rebutgen l’ús de xampú, gels de bany comercials i desodorants. Actualment, està començant a guanyar reputació com a resposta a l’estalvi energètic.

Ashton Kutcher, Jennifer Aniston, Brad Pitt i Mila Kunis són algunes celebritats que estan reivindicant aquest moviment sostenible, per tal que algunes persones més hi contribueixin dutxant-se menys dies a la setmana.

Segons ‘Playground’, recentment en un pòdcast de Spotify, Mila Kunis ha assegurat que: «No rento tot el meu cos cada dia». L’actriu ha afegit que només neteja diàriament les zones corporals que així ho requereixen.

Beneficis del ‘Cleansing Reduction’

El principal benefici d’aquesta tendència ecosensible és la cura de la pell. Tot i que sembli paradoxal, els experts asseguren que dutxar-se més del compte pot ser encara més perjudicial per a la salut.

El problema apareix quan ens habituem a dutxar-nos regularment. Les dutxes massa freqüents provoquen èczemes i sequedat a la pell. L’excés de productes higiènics a la pell treuen la capa de lípids, bacteris i olis que protegeix el nostre cos.

«Els bacteris ajuden que les cèl·lules de l’epidermis es comportin com antibiòtics naturals», al·lega el doctor Richard Gallo, cap de dermatologia de la Universitat de Califòrnia: «Això fa que els bacteris dolents s’eliminin sols».

De la mateixa manera, el metge novaiorquès James Hamblin, que ha estat 5 anys sense dutxar-se, ha assegurat que el gel de dutxa només és necessari en parts concretes del cos com les aixelles i els peus: «Tot i això, a la publicitat i a les pel·lícules solem veure persones que s’ensabonen massa, i tot el cos, com si fossin un cotxe en un autorentat».

El Dr. Hamblin assegura que és beneficiós per a aquesta capa deixar de dutxar-se tant i afirma que els primers dies sí que s’havia desprès pudor, però que al cap de poc el seu ecosistema es va equilibrar i va desaparèixer l’olor corporal.

La nostra pell està recoberta amb un teixit creat per bacteris que ens protegeixen d’infeccions o reaccions cutànies. L’olor corporal és conseqüència d’aquests bacteris que s’alimenten de les secrecions olioses de la suor i les glàndules sebàcies.

Finalment, una preocupació més és en tots els components químics que contenen els sabons, ja que aquests acaben als rius i contaminen els ecosistemes aquàtics. Per això, s’aconsella utilitzar sabons ecològics i reduir l’ús dels que continguin elements perjudicials per al medi ambient.

«A més, compren productes els ingredients dels quals són transportats per mig món i després són embotellats en envasos de plàstic», explica Hamblin.

Notícies relacionades

Ritual amb flors per a la nit de Sant Joan

Ritual de Sant Joan per atraure diners

En definitiva, molts es preocupen massa que els altres puguin detectar-los pudor, però de vegades això és fruit de la imaginació i d’alguns estigmes socials que poden generar aquesta inseguretat.

No obstant, no dutxar-se cada dia no només és recomanable per a la salut, sinó que a més pot significar una treva per al principal recurs del món. Amb motiu de l’estalvi, alguns ciutadans ja consideren fer un ‘mur-cisterna’ per recollir aigua de pluja amb ampolles de plàstic per tal de poder aprofitar uns quants litres d’aigua més.