Com passar de l’«ets un fàstic» als petonets en un segon

No deixa de ser còmic que un partit, plataforma o artefacte que s’anomena Sumar tingui tants accidents per constituir-se en referent electoral a l’esquerra del PSOE. Durant tota la setmana les xarxes socials han recollit les bromes i els laments –a mesura que passen el dia, cada vegada menys les primeres i més els segons– dels espanyols progressistes sobre les enormes dificultats de Yolanda Díaz per convèncer Podem que ella ha de liderar tot aquest espai.

«Última oferta de Podem a Sumar: Irene de mainadera de Yolanda, 2 rondes del ‘draft’, Echenique a la DGT i 30 euros de finançament col·lectiu per a Canal Red», deia un tuit aquest divendres de @norcoreano. Poc després es coneixia que Podem acceptava integrar-se a Sumar, però rebutjava el veto a Irene Montero. ¿Significa això que s’acaben els enfrontaments entre els que són gairebé iguals? Ni de bon tros: s’espera que les disputes pels càrrecs, els noms –a València, Compromís mantindrà la seva marca malgrat integrar-se a Sumar, una decisió que molesta Podem– i qualsevol altra cosa durin fins al dia de les eleccions i més enllà.

L’ombra de Pablo Iglesias, fundador de Podem, plana sobre les negociacions, marcades per la desconfiança. Per si l’exvicepresident del Govern no tingués prou travessada l’operació de fagocitació del partit que va crear, a final de setmana es va saber que la papereta de Sumar portarà la cara de Díaz. La primera papereta de Podem, la de les eleccions europees del 2014, estava encapçalada per la silueta inconfusible d’Iglesias. «És urgent un cara a cara (o sis) Yolanda Díaz-Pablo Iglesias», es burlava un tuitaire dels desacords a l’esquerra sobre la proposta de múltiples debats que Pedro Sánchez va fer a Alberto Núñez Feijóo.

De vegades, un missatge molt simple pot provocar hores d’entreteniment. És el que ha passat amb un tuit –que no és d’aquesta setmana, sinó una mica anterior, però aquests dies ha obtingut un enorme èxit en la comunitat hispanoparlant de Twitter– que amb prou feines conté vuit paraules: «‘Quote this with a conversation with your parents’», és a dir, «cita això en una conversa amb els teus pares». A hores d’ara, més de 200.000 persones han jugat al joc de compartir amb el món les intimitats familiars, cada cop més habituals a través de WhatsApp.

Els missatges han sigut de vegades tendres, emotius o indignants, però la gran majoria de tuitaires han triat amb bon criteri publicar els textos més hilarants. Un dels grans triomfadors és la conversa que manté un grup familiar quan a l’àvia li canvia inopinadament l’idioma del teclat predictiu i als seus missatges comencen a aparèixer paraules en anglès. «‘Sent me happy Puerto me unless. ¿Question hago?’» (Se m’ha posat en anglès. ¿Què faig?), pregunta als seus descendents, que afronten la situació amb la conya que mereix. «‘Y’all look tender encuenta’» (ja ho tindré en compte), respon l’àvia.

D’altres vegades les converses revelen els prejudicis que els pares tenen cap als seus fills i que de vegades no estan justificats. És el cas d’una usuària argentina que va compartir la reprimenda que li va enviar la seva mare: «Ets un fàstic. No pot ser que el teu germà em truqui i em pregunti on ets. Perquè segur que segueixes de festa, fent fàstic, tirada en algun lloc. 11 del matí, Justina, aprèn a ubicar-te una mica. T’hauries de tractar perquè el teu problema amb la festa és una cosa superior, em tens cansada. Si encara no has tornat, no et dignis a aparèixer a aquesta hora». Però la Justina no estava de gresca. «Mare, soc a la feina», va respondre. «Ah, ok. Petons», es va fer enrere la mare. Tot va passar al mateix minut, a les 11.08.