Obro fil

Si Zapatero és el nou Alfonso Guerra, Grealish és el nou Paul Gascoigne

Manchester City

De Bambi a Terminator

S’acosten les eleccions generals i l’esquerra necessita una manta i una tassa de cafè calentó després del disgust de les municipals de maig. Tot apunta que una nova victòria de la dreta és molt difícil d’evitar, per això a l’Espanya progre la reconforten tant episodis com l’entrevista de José Luis Rodríguez Zapatero a la COPE. L’expresident Bambi es va convertir en Terminator: es va animar defensant que el seu Govern va ser el principal responsable del final d’ETA, una afirmació bastant difícil de negar si no es mira la història a través de les ulleres del sectarisme. Els 40 minuts d’entrevista, amb un Zapatero posant fermes algunes de les principals veus de la dreta mediàtica que qüestionaven la legitimitat democràtica de Bildu, han deixat diverses frases per al record: «Sota el meu govern es va acabar ETA, es va entregar ETA, ho dic i ho afirmo. ¿Ho reivindico? Sí. ¿Me’n sento orgullós? Extraordinàriament».

L’enardit al·legat de Zapatero no només ha servit per aixecar una mica els ànims a l’esquerra, sinó que també ha alimentat durant tota la setmana les bromes a les xarxes socials. Els companys d’El Mundo Today han redactat fins i tot un text en què presenten l’expresident com el castigador del barri que acoquina el presentador estrella de la COPE. El final és antològic: «¿Alguna cosa més?, va preguntar Zapatero. I, davant el ‘no, no’ de Carlos Herrera, va replicar ‘ah, ja deia jo’».

D’altres han recordat un líder també socialista, però als antípodes de Zapatero, que va ser el primer a reivindicar el paper del PSOE en el final d’ETA. «Sé que és políticament incorrecte, però amarga la veritat i vull treure-la de la boca. ¡Es diu Alfredo i ha derrotat ETA!», deia Alfonso Guerra en un míting a Sevilla en la campanya de Rubalcaba el 2011. El conte acaba malament per als socialistes: aquelles eleccions van portar una majoria absoluta del PP.

Acaba la gresca infinita

Una setmana després que el Manchester City guanyés la Champions, la gresca de Jack Grealish ha acabat. Es pot estar segur d’això perquè dimecres ja entrenava amb la selecció d’Anglaterra, que dos dies després es va enfrontar a Malta i demà jugarà contra Macedònia del Nord. Si fos una altra persona potser no farien falta proves que la celebració etílica després d’aconseguir el trofeu, la primera Copa d’Europa en la història del City, havia arribat a la seva fi tants dies després de la gesta. Però es tracta de Grealish: el seu ímpetu tarambana i el seu prodigiós aguant han acaparat l’atenció de les xarxes socials en els últims dies.

El número 10 del City, tret d’això, un formidable i explosiu extrem, va passar almenys 72 hores de festa ininterrompuda. Se li pot seguir la pista des d’Istanbul, on el seu equip va guanyar la final el 10 de juny, fent broma després del partit amb De Bruyne encara dins de l’estadi, amb l’aspecte de no haver-se dutxat. «Aquest beu de tot», deia al veure’l passar pel seu costat el seu company argentí Julián Álvarez. I és veritat: Grealish ha aparegut bevent cervesa, xampany i moltes altres begudes; se l’ha vist ebri i vestit amb una camisa hawaiana a Eivissa, on tota la plantilla va estar de gresca després del partit, i també va protagonitzar la celebració oficial de tornada a Manchester. Ha deixat desenes de vídeos virals.

No han faltat veus que alerten que el seu consum d’alcohol és excessiu ni que el comparin amb l’ídol caigut Paul Gascoigne. Sobretot quan Grealish va ser notícia el 2015, quan era només una jove promesa, per haver aparegut inconscient a Tenerife després d’una nit de gresca. Per tot això potser sorprèn saber que no va ser qui va acabar més perjudicat després de la celebració del City. Almenys no va ser ell qui va vomitar durant la festa a Manchester, sinó el central portuguès Rúben Dias. Ho va fer, precisament, sobre el bolso de la mare de Grealish.

L’examen de la NASA

La setmana ha estat també marcada pels exàmens de selectivitat, la prova en què es decideix en pocs dies una part fonamental del futur dels joves. A les xarxes socials es comentaven els controls de cada assignatura, com és habitual cada any, i es podria dir que els alumnes estaven en general satisfets amb la dificultat dels exàmens... fins que va entrar en escena el de Matemàtiques 2 d’Andalusia.

Com que costa calibrar la complicació real que presentava la prova, que parlin els tuits i mems. «L’examen de Matemàtiques 2 d’Andalusia era una prova d’accés per a la NASA», diu @Albeerto_49. «¿Qui va patir més: Jesucrist o els andalusos fent l’examen de Matemàtiques 2?», es pregunta @_cristinafc. «Això ha sigut Matemàtiques 2 de les PAU d’Andalusia, extret d’una Enginyeria Aeroespacial, vaja», es queixava @sofiajaeen. Segons multitud de testimonis directes, «tothom va acabar plorant» després de l’examen.

Però sempre hi ha els que prefereixen posar el focus en una suposada falta de preparació de les generacions joves. En aquesta ocasió ho han fet de dues maneres: o bé resolent la prova per intentar demostrar que no era tan difícil o bé donant la culpa als estralls de la pandèmia. «Després d’analitzar el polèmic examen de selectivitat de Matemàtiques 2 d’Andalusia i podent triar quatre preguntes lliurement, opino que és bastant fàcil d’aprovar, però és que el nivell postcovid general dels joves és terrorífic», assegura @pcrrrrrr.

En els últims dies, una altra notícia relacionada amb la selectivitat ha substituït, pel que fa a l’atenció de les xarxes, l’examen andalús de Matemàtiques 2. I és que la millor nota de la comunitat de Madrid l’ha tret Hai Park, una noia coreana que fa 10 anys ni tan sols parlava espanyol. Això també sembla molt difícil sobre el paper.

Temes:

Entendre més Manchester City José Luis Rodríguez Zapatero

Inicia sessió 0 Comentaris