Juana Dolores i les seves «amigues grasses» contra Juliana Canet

Els socialistes, i moltes persones d’esquerres en general, encara no s’han recuperat del debat televisiu de dilluns. Estava marcat en tots els calendaris progressistes com el dia en què Pedro Sánchez capgirava les enquestes i quedava en situació de culminar la remuntada en l’última part de la campanya. Els precedents no deixaven lloc a dubte: el president s’havia berenat Alberto Núñez Feijóo cada vegada que s’havien enfrontat al Senat i, a més, ja havia practicat amb Carlos Alsina, a ‘El Hormiguero’ i contra Ana Rosa Quintana. Era fàcil.

Però no. Feijóo va sortir a l’atac i va desarborar Sánchez, que només sabia mussitar «això és mentida» i moure el cap molt decebut, com si aquell que tenia al davant no fos el seu adversari polític, sinó un fill que suspèn cinc assignatures. Pocs debats han concitat tanta unanimitat: el líder del PP va ser més hàbil i va guanyar la partida. Això dilluns, perquè a partir de dimarts va començar la recerca d’explicacions i culpables i de seguida hi va haver veredicte: els moderadors no van moderar i van deixar que Feijóo colés diverses boles que van descol·locar Sánchez.

Es van editar vídeos amb les mentides del líder del PP i amb les correccions i fins i tot es va posar nom a l’estratègia: «Galop de Gish, contaminar el debat a força de mentides per fer-lo inviable», va analitzar el politòleg Eduardo Bayón. No obstant, el canvi en la tendència de totes les enquestes continua inexorable.

«Ahir Feijóo va guanyar el debat contra Sánchez. Avui ja l’ha perdut davant de tot Espanya. I és que les mentides tenen les potes molt curtes, i un polític que menteix no mereix governar», va dir @deselectrocuta1 dimarts. Aquest tuit va tenir molt èxit: es va llegir 110.000 vegades. Però l’audiència del debat va ser de 5,9 milions d’espectadors.

«Soc madridista 100%, de sang». Amb aquesta frase, Willy Hernangómez va aclarir fa uns anys qualsevol dubte sobre les seves preferències esportives. El jugador de bàsquet, que com el seu germà Juancho havia iniciat una aventura a l’NBA, no es plantejava llavors un retorn a Espanya, però tot apuntava que, si això acabava passant, tornaria al Reial Madrid. Però va ser el Barça qui va anunciar dijous que fitxava Willy Hernangómez, amb el consegüent enrenou a les xarxes socials.

Va passar el que sol passar en aquests casos: els tuitaires madridistes més ofesos, o amb més temps lliure, van bussejar a l’hemeroteca i van trobar nombroses mostres d’amor de Willy Hernangómez cap al Reial Madrid. L’entrevista en la qual declarava que el seu cor era blanc, una foto besant l’escut i algunes altres frases molt contundents que no han envellit bé. «Cal entendre Mirotic, però jo mai me n’aniria al Barça», va dir, per exemple, el 2019.

Altres «analistes» van més lluny i veuen darrere del fitxatge tota una teoria de la conspiració de caire masclista. Resulta que la nòvia d’Hernangómez és la catalana Nicole Traviesa, jugadora professional de pàdel. Segons aquestes versions (que ofereixen com a prova el tuit en català que li va dedicar fa uns dies), el jugador de bàsquet hauria sucumbit de tal manera als seus encants que hauria canviat de filiació esportiva. També hi ha qui pensa que en realitat Hernangómez volia anar al Madrid i que esperava que el club blanc exercís el seu dret de tempteig per acabar jugant allà. 

Totes aquestes disquisicions poden tenir una segona part ben aviat: el Barça també està pensant a incorporar Juancho. Ell sembla que ho nega, però la majoria de comentaristes ho tenen clar. «Al CIS de Tezanos, Juancho Hernangómez no fitxa pel Barça», diu amb ironia Manuela Criado.