El misteri de Llados, enemic de les panxes i els mileuristes

«La meva idea de negoci: un canal de televisió en el qual Brad Pitt mengi patates fregides les 24 hores. També podríem veure’l xarrupant mojitos amb una palla, menjant sushi mastegant molt a poc a poc, etc.», va escriure dilluns a Twitter @carlosclavijo22. Acompanyava el missatge un vídeo de l’actor nord-americà fent això, menjant una patata fregida, a les grades de l’All England Club de Londres, durant la final de Wimbledon que Carlos Alcaraz va guanyar de manera heroica contra Novak Djokovic.  

I no sembla mal negoci, tenint en compte la calorosa acollida a les xarxes socials que ha tingut cada imatge de Pitt durant aquell dia. Sembla increïble que tingui 59 anys: l’actor es conserva gairebé com quan va protagonitzar ‘Seven’, fa ja prop de tres dècades. Els missatges d’admiradores i admiradors de l’actor van ser milers. «Brad Pitt és un ésser humà transversal, històric. Imagina com has de ser per acumular 40 anys en els quals si algú, a escala mundial, vol dir a un noi ‘¿què vas, de guapo?’ NO LI SURT CAP ALTRE NOM que dir ‘¿què et creus, Brad Pitt?’», va apuntar @Brioenfurecida.

Van sovintejar també les comparacions amb Miquel Iceta –el ministre de Cultura i Esports, només tres anys més gran que Pitt, era a prop d’ell veient el partit– i les apel·lacions a la seva genètica privilegiada i al seu paper a la pel·lícula ‘El curiós cas de Benjamin Button’, en què el protagonista rejoveneix.

Tal va ser la notorietat de l’actor durant el partit que, per a molts usuaris de les xarxes –no gaire aficionats al tennis– es va convertir en el principal reclam del que estava passant a Londres, per davant de la proesa d’Alcaraz. «Si llegeixes Twitter per sobre arribes a la conclusió que hi ha hagut un partit de tennis entre Carlos Alcaraz i Brad Pitt», va resumir @Farmaenfurecida.

Dijous passat es va produir un fet poc habitual. Les dues pel·lícules més esperades de l’any, Barbie i Oppenheimer, arribaven juntes, en el mateix moment, a les sales de cine. I el contrast entre totes dues és tan evident i acusat -delmón rosa xiclet de la famosa nina, interpretada per Margot Robbie, al drama fúnebre i gris que narra la vida del creador de la bomba atòmica– que fins i tot s’ha creat un neologisme, ‘Barbenheimer’, per remarcar-ho.

Però, com explicava en aquest diari Nando Salvà, els usuaris de les xarxes socials van donar la volta al ‘palabro’ (joc de paraules) –que ha tingut tant èxit que ja té una entrada pròpia a la Viquipèdia–, que ja no evoca contrast, sinó complementarietat, perquè la gent que tenia intenció de veure les dues pel·lícules el mateix dia va començar a dir que faria un ‘Barbenheimer’. 

«Avui he dedicat fàcilment cinc hores de la meva vida confirmant que Nolan és i serà una de les millors ments creatives que Hollywood ens ha donat. A més de presenciar novament la meravella dels llibrets i els plot twists de Gerwig a Barbie. ‘Barbenheimer, excel·lent pla», va escriure per exemple @gabsangelv. «El que ha començat avui als cines al voltant del món és el que comprova que la gent encara vol anar al cine, que vol viure l’experiència, que vol disfrutar el moment, només calen projectes d’interès, no coses tretes del calaix. ‘Barbenheimer’ és cine», va afirmar @MarvelLatin.

La creativitat dels tuitaires s’ha disparat també imaginant com serien els cartells anunciadors de ‘Barbenheimer’. En un es veu Robbie, amb el to ocre característic de la pel·lícula de Cristopher Nolan, en un posat típic, però ja no la sosté Ken, sinó Oppenheimer; en un altre, la mansió de la nina més famosa del món apareix devastada enmig del fong que deixa una explosió atòmica.