Victoria Beckham: creada pels rics, robada pels pobres

Ningú entén gaire bé què passa amb el Mundial de futbol del 2030. Primer optaven a organitzar-lo Espanya i Portugal, l’anomenada «candidatura ibèrica». Mesos després se’ls va unir el Marroc, i el torneig va passar a ser el dels «dos continents». Però la proposta aprovada finalment aquesta setmana ja és molt més innovadora. Tres seleccions sud-americanes, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai –que també aspiraven a acollir el campionat del 2030– disputaran els seus partits inicials en el Mundial als seus respectius països. Així que ara el torneig se celebrarà en tres continents i sis nacions.

Com passa quan intentes tallar un pastís en tants trossos que als comensals només els arriben engrunes, ningú està content amb la decisió salomònica de la FIFA. Ningú excepte dos col·lectius de dirigents: els de la mateixa FIFA i els dels països que allotjaran algun partit, que intenten penjar-se medalles per portar una petita part del gran espectacle del futbol internacional a uns ciutadans que haurien d’estar agraïts. Però les xarxes socials els deixen clara la situació: la majoria pensa que, de tant estirar el negoci, se l’estan carregant, que organitzar així un Mundial perd molta gràcia.

Alguns missatges recorden aquella històrica pancarta, apareguda per primera vegada a Tunísia fa uns anys: ‘Created by the poor, stolen by the rich’. Creat pels pobres, robat pels rics: just el que molts aficionats pensen que ha passat amb el futbol i el Mundial del 2030. Així ho resumeix el periodista d’ESPN Fernando Palomo: «Fan amb el Mundial el que volen. Amb tot dret: és la Copa del Món DE LA FIFA. Primer dues seus, després una ciutat al desert, després tres països i d’allà tres continents i sis països». Almenys tots els amfitrions estan classificats per endavant.

No hi ha cap dubte que l’Alhambra és un dels llocs més bonics del món. Per això sembla d’entrada un encert que Pedro Sánchez hagi triat aquest singular monument de Granada per allotjar una cimera europea en què han passat diverses coses importants, començant per la presència inesperada de Volodímir Zelenski. El president ucraïnès ha recordat a la resta de líders que el seu país continua patint la invasió russa, i que l’ajuda de la Unió Europea és més necessària que mai. 

Però no ha sigut aquesta intervenció de Zelenski la que ha concentrat els focus de les xarxes socials, sinó una altra: el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (del Partit Popular) durant la clausura de la cimera: «Vull agrair al president Sánchez, estimat Pedro, pels meravellosos amfitrions que sou tu i el teu país per portar-nos a aquest increïble lloc. Quina experiència». Aquestes paraules, el to d’embadaliment amb què les pronuncia Von der Leyen, i diverses fotografies i vídeos en què se la veu extasiada davant els fabulosos mosaics de l’Alhambra han aixecat la jocosa sospita que la màxima mandatària europea està rendida als encants del president espanyol. A qui, per cert, li ha sortit un competidor pel tron de líder més guapo de l’esquerra europea després de l’entronització a Syriza d’Estéfanos Kasselakis.

Von der Leyen estava tan contenta a Granada que va intimar amb una de les guies de l’Alhambra, Sumaya Abdelbi. La presidenta de la Comissió Europea es va fascinar amb el mocador que la guia portava mentre li explicava què podia trobar al monument nassarita. Davant tant interès, Abdelbi l’hi va acabar regalant després del sopar oficial de dijous. Von der Leyen ho va agrair molt; tant, que l’endemà el va portar al coll durant tota la jornada de clausura.