Els tuits de Karla Sofía Gascón i les peces que no encaixen en el puzle de la polarització

És gairebé segur, per exemple, que Gascón no rebrà més missatges de felicitació de Pedro Sánchez. El president del Govern fa setmanes, més o menys des que Donald Trump i Elon Musk van prendre el poder als EUA i van deixar clar que l’espai públic virtual és un dels seus principals camps de batalla, o el principal, que està entossudit a erigir-se en una espècie de contrapoder d’aquesta «tecnocasta». Sánchez va advertir dimecres passat que «l’obsessió pel ‘like’ distorsiona la realitat, empobreix el debat públic i ens empeny a elegir un bàndol» i que «les xarxes socials són avui autèntics camps de batalla, no es discuteix, s’ataca; no s’argumenta, es desqualifica». Fa algunes setmanes, a Davos, ja es va mostrar partidari de posar fi a l’anonimat en les xarxes.

Al president se li ha de reconèixer audàcia. Costa imaginar-se algun dels seus antecessors baixant fins aquest punt al fang per parlar de ‘likes’. Però en això de la falta de sentit del ridícul, com ha demostrat abans amb altres coses, pot ser que sigui Sánchez el que està en sintonia amb els temps, i no els que creuen que es comporta d’una manera estrafolària. Així que donem-li un marge de confiança amb les formes i amb el diagnòstic. El que ja sembla totalment fora de la realitat és l’antídot que proposa contra el verí que se suposa que propaguen Musk i d’altres: que la UE impulsi les seves pròpies xarxes socials i navegadors com a alternativa. «O seguim el rumb i ens deixem portar pel corrent o dissenyem i construïm tecnologia», va dir.

No se sap com pensa el president seduir els ciutadans europeus perquè, en comptes de triar per si mateixos la plataforma que més els agrada, es mudin en massa a una d’institucional. «Això, això, que torni el No-Do», li contestaven a X, que ja se sap que és territori enemic per a Sánchez.

La tercera protagonista de la setmana entronca tant amb Karla Sofía Gascón com amb Pedro Sánchez. Es tracta de Barbijaputa, que ha sortit de l’anonimat a internet –com predica el president del Govern– després d’haver de declarar en un judici per un suposat delicte d’odi, perquè, com Gascón, va escriure fa anys uns tuits amb acudits de dubtós gust, en el cas de Barbijaputa, contra els jueus. Han sigut 16 anys de missatges, primer a Twitter i després a X, i també de novel·les, de columnes periodístiques i de pòdcasts, fins que aquesta setmana s’ha revelat que es diu en realitat María Pozo Baena.

«Comença una nova etapa per a mi», ha dit l’activista feminista en una gravació, penjada en la seva pàgina web, en la qual dona per fet que d’aquí poc temps sortirà del tot de l’anonimat. És a dir, que no només es coneixerà el seu nom real, sinó també la seva cara. Ella presenta el cas com una persecució dels seus enemics polítics, que en realitat buscaven que es donés a conèixer amb nom i cognoms, i assegura que explicarà tots els detalls del seu procés judicial.

Moltes persones han crescut amb la incertesa de saber qui hi havia al darrere del perfil de Barbijaputa, que té més de 265.000 seguidors a X. Durant una època es va acusar Ignacio Escolar, director d’‘eldiario.es’, d’utilitzar aquest nom com a pseudònim per escriure el que no podia expressar a cara descoberta. Curiosament, Escolar va declarar aquesta setmana en el judici per defensar Pozo Baena, en qualitat de responsable d’un dels mitjans en els quals col·labora. La dreta també va creure veure durant anys darrere de Barbijaputa la còmica Raquel Sastre, que fins i tot va haver de demostrar judicialment que no era ella.

El millor del cas és que, si es fa una recerca a X, un usuari va revelar ja el 2018 el nom real de la tuitaire. I ningú li va fer ni cas.