EL ROL DELS BANCS
Les claus de la recuperació econòmica després de la pandèmia
En el marc de la Conferència Internacional de Banca, que organitza Banco Santander, avui se celebra la cinquena trobada virtual en la qual es debatran les noves funcions de les empreses, els governs i les comunitats en el context post-Covid-19
shutterstock 739242352
Més enllà de la crisi sanitària, la pandèmia de la Covid-19 ha ocasionat una de les crisis socials i econòmiques de més magnitud en les últimes dècades. De fet, segons el Banc Mundial, «l’impacte sobtat i generalitzat de la pandèmia del coronavirus i les mesures de suspensió de les activitats que es van adoptar per contenir la propagació del virus han ocasionat una dràstica contracció de l’economia mundial, que es reduirà un 5,2% aquest any».
Sota aquest escenari, el rol dels governs, les empreses i les comunitats s’ha redefinit per fer front a les prioritats i necessitats que ha creat la pandèmia i assentar un camí sostenible i digital cap a una era post-Covid. Aquestes qüestions són alguns dels aspectes que s’estan analitzant en la Conferència Internacional de Banca, que organitza anualment Banco Santander.
Aquest any, a causa de la situació, l’esdeveniment se celebra al llarg de diferents trobades virtuals en què experts de tots els camps mantenen converses sobre aquests àmbits. La sessió final, que se celebra aquest dijous, 5 de novembre, se centrarà en el debat sobre les noves funcions dels agents anteriorment esmentats i comptarà amb la participació de la presidenta de Banco Santander, Ana Botín; la vicepresidenta i ministra d’Economia i Digitalització, Nadia Calviño; el president i CEO de l’empresa de gestió d’inversions BlackRock, Larry Fink, i Yascha Mounk, professor associat de la John Hopkins University School i expert en els desafiaments a la democràcia al segle XXI.
Els bancs com a part de la solució
Les entitats financeres se situen ara com una de les grans protagonistes en la recuperació econòmica i social. Tal com afirma el Banc d’Espanya, els bancs espanyols «compten amb uns nivells de capital significativament superiors als requisits mínims regulatoris, que es poden utilitzar per absorbir pèrdues inesperades».
D’altra banda, organismes com la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (Cesce) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) estan jugant un rol crucial per continuar canalitzant liquiditat a les empreses a través de la banca. En aquesta línia, la Cesce va aprovar una línia de finançament de 2.000 milions d’euros per a pòlisses de capital circulant d’exportadors, mentre que l’ICO ha habilitat 40.000 milions, després d’una primera línia d’avals de 100.000 milions.
Tal com ha assegurat la presidenta de Banco Santander, Ana Botín, durant el seu discurs davant la junta d’accionistes del 3 d’abril, «avui els bancs som part de la solució». Ara, hauran de garantir els crèdits per salvar l’economia d’empreses i les famílies. Per a això, el Banc Central Europeu ha actuat amb contundència i al març va anunciar el seu Programa de Compra d’Emergència Pandèmica. Es tracta d’un fons de 750.000 milions d’euros que es podrà aplicar de manera flexible fins a finals d’any.
Tal com afirmen des de Banco Santander, «la clau està a situar-se a prop dels clients amb l’objectiu d’avançar-se a unes necessitats que van canviant constantment». És per això que l’entitat financera ha decidit posar el focus en el finançament. Des de l’inici de la pandèmia, el banc ha destinat més de 50.000 milions d’euros per recolzar pimes, empreses i autònoms, i ha ajudat 200.000 famílies amb l’ajornament de pagaments i avançaments. Una cosa que es tradueix en una mitjana de 1.000 milions d’euros cada dia de nous préstecs concedits durant la pandèmia.
D’altra banda, l’entitat ha basat la seva estratègia a detectar projectes que tinguin un impacte positiu en l’ocupació i en la construcció d’un nou model econòmic mundial sostenible i inclusiu, facilitant capital als negocis, des de grans empreses fins a autònoms, perquè puguin créixer i invertir, mantenint el benestar dels seus empleats.
Transformació digital
Un altre dels efectes que ha propiciat la crisi sanitària ha sigut la digitalització de molts sectors, entre els quals el financer. De fet, segons dades de Banco Santander, durant el primer semestre del 2020, l’ús de productes i serveis digitals va continuar augmentant. El banc va tancar el mes de juny amb 40 milions de clients digitals, cosa que significa una pujada del 15% en un any. D’aquest total, l’entitat calcula que 32 milions utilitzen banca mòbil, és a dir, un increment del 22% respecte a l’any passat. A més, gairebé la meitat de les vendes totals del segon trimestre es va fer per mitjà de canals digitals, 11 punts percentuals més que el 2019.
Notícies relacionadesEn aquesta línia, Banco Santander ha creat una plataforma estratègica per convertir l’entitat en líder global en pagaments i solucions de banca digital per a pimes i particulars, que li permet generar noves fonts d’ingressos. D’aquesta forma, l’entitat aglutina en una sola plataforma tots els seus negocis digitals, i es converteix en una de les companyies ‘fintech’ més grans del món.
Aquest i altres temes d’interès per a la recuperació de la societat en l’era post-Covid s’estan debatent en la Conferència Internacional de Banca. Totes les sessions es poden veure a Santanderibc.com, on també es podrà seguir l’última en directe.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme